El sistema financer espanyol té unes necessitats de capital de 53.745 milions

MadridEl sistema financer espanyol té unes necessitats de capital de 59.300 milions d'euros per poder fer front a un hipotètic deteriorament econòmic molt sever, segons l'anàlisi de la consultora Oliver Wyman que han donat a conèixer aquest divendres el ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya. La xifra es rebaixa a 53.745 milions si es consideren els processos de fusions en marxa i els efectes fiscals, i és a partir d'aquesta dada que es difonen les necessitats o excessos de capital per cada entitat.

Aquesta xifra determinarà quines entitats necessiten ajudes públiques -provinents del rescat europeu de fins a 100.000 milions que repartirà el Fons de Resolució Ordenada Bancaria (FROB)- per poder obtenir aquest capital addicional. L'abast de les ajudes públiques no serà de 53.745 milions ja que als requeriments de capital caldrà restar la venda d'actius que realitzen les entitats com a part dels seus processos de captació privada de fons, la transmissió d'actius al banc dolent, que englobarà els actius problemàtics relacionats amb el totxo, i els descomptes que assumeixin els tenedors d'instruments com les participacions preferents. Si el govern espanyol considera que donar ajudes públiques no és la millor solució per una entitat feble també podrà optar per vendre-la per parts o fins i tot liquidar-la.

L'entitat que requereix més capital és la nacionalitzada Bankia, per valor de 24.743 milions, una xifra que és superior als 19.000 milions en noves ajudes públiques que va demanar el grup a finals de maig i que encara no ha rebut a l'espera dels resultats d'Oliver Wyman. En segon lloc, es troba CatalunyaCaixa, també nacionalitzada, que precisa de 10.825 milions.

En canvi, hi ha set entitats sense necessitats de capital: CaixaBank, BBVA, Banco Santander, Banc Sabadell, Bankinter, Kutxabank i Unicaja. Representen el 62% de la cartera crediticia analitzada del sistema.

L'anàlisi d'Oliver Wyman divideix el sistema financer espanyol en quatre grups. El grup 1 el conformen les quatre entitats nacionalitzades: Bankia, Catalunya Caixa, el Banc de València (requereix 3.462 milions) i Novagalicia Banco (7.176 milions). Les quatre tenen unes necessitats totals de 46.206 milions, el 86% del total. Rebran les ajudes públiques al novembre i abans de finals d'any hauran d'haver traspassat els seus actius immobiliaris problemàtics al banc dolent.

El grup 0 està format per les entitats més resistents, que no tenen necessitats de capital:Banco Santander (un excés de capital de 25.297 milions), BBVA (+11.183 milions), CaixaBank (+5.720 milions), Kutxabank (+2.188 milions), Banc Sabadell (+915), Bankinter (+399) i Unicaja (+128).

A excepció dels nacionalitzats només hi ha sis entitats amb necessitats de capital: Banco Popular (requereix 3.223 milions), BMN -on s'integra Caixa Penedès- (2.208 milions) i la suma d'Ibercaja+Caja3+Liberbank que necessita 2.108 milions.

Aquestes entitats es divideixen entre el grup dos i el grup tres segons la seva capacitat de guanyar capital de fons privades, és a dir venent-se actius o fusionant-se. La distribució s'acabarà de definir en les properes setmanes. El grup dos estarà format per aquelles que no poden assumir el seu dèficit de capital sense ajudes públiques. Tindran fins el 15 d'octubre per presentar els seus plans de viabilitat, al desembre rebran les ajudes i al febrer hauran d'haver traspassat el seu totxo problemàtic al banc dolent.

Finalment, el grup tres se situaran les entitats que podran fer front a les seves necessitats de capital per si mateixes però dividides en dos sub-grups. Si les necessitats de capital traspassen la frontera del 2% dels actius ponderats en risc l'entitat podrien haver de rebre ajudes públiques de manera cautelar abans de finals d'any. Aquest pot ser el cas del Popular i el BMN, que poden evitar-ho si fan desinversions. No obstant, si en el pla de sanejament el capital que volen captar és superior a aquest 2% estaran obligades a rebre ajudes, que podran recomprar al FROB fins al 30 juny del 2013 si aconsegueixen obtenir el capital necessari de fonts privades. En cas contrari, les ajudes es convertiran en capital i l'Estat es convertirà en accionista del grup que, a més, haurà de traspassar llavors els seus actius immobiliaris problemàtics al banc dolent.

L'altre sub-grup és el de la resta d'entitats que tenen necessitats inferiors al 2% dels seus actius ponderats en risc podran obtenir-lo pel seu compte. Si el Banc d'Espanya, Economia i la Comissió Europea el hi accepta el pla de reestructuració que han de presentar en quinze dies tindran fins al 30 de juny per aconseguir capital. També serà la data límit per haver tancat una possible fusió. En cas de no assolir els recursos propis dins d'aquest termini serà l'Estat qui els injecti el que necessitin. Després, tindran cinc anys per tornar les ajudes. Tot i rebre ajudes podran evitar traspassar el seu llast del totxo a la societat gestora d'actius si demostren que hi ha altres mitjans menys costosos.

Oliver Wyman ha fet una prova de resistència individual als 14 principals grups bancaris espanyols -que representen el 90% del sistema financer- en un escenari hipotètic d'una caiguda del PIB del 6,5% entre aquest any i el 2014, unes retallades dels preus de l'habitatge del 55% i del sòl del 85% sobre els màxims del 2006, i una taxa d'atur del 27,2%.

A finals de juny, la mateixa consultora va calcular, sense fer estimacions individuals, que el conjunt del sector necessitaria entre 51.000 i 62.000 milions per afrontar les pèrdues esperades de bona part de la cartera de crèdits.