Les criptomonedes aguanten l'atac de Pequín
El sector es refà ràpidament de la croada del gegant asiàtic contra l’intercanvi de divises i la gestió de les transaccions o mineria
BarcelonaFa dues setmanes que qualsevol activitat relacionada amb les criptomonedes s’ha convertit en il·legal en un dels països que més s’havia lucrat amb aquest fenomen fins ara. La Xina ha decidit posar punt final de manera definitiva a l’univers de les monedes digitals (almenys, a aquelles que no pot controlar el seu govern) després de declarar una ofensiva a través deu agències públiques, inclòs el mateix Banc Popular de la Xina, directament contra els usuaris i empreses que hi fan negoci. No és la primera vegada que fa evident la seva croada contra les criptomonedes, però sí la més contundent.
Al juny, el banc central de la Xina ja havia demanat als principals bancs i empreses de pagaments que deixessin de facilitar serveis per a l’intercanvi de divises digitals, i províncies com Sichuan també van endurir la vigilància i les sancions sobre els miners, els gestors de les transaccions. Aquest cop, però, darrere la decisió hi ha dos elements de context importants: la campanya del gegant asiàtic per consolidar el seu propi iuan digital i la guerra soterrada contra el dòlar.
El de la Xina, amb el iuan digital, és el primer gran banc central que tira endavant un projecte d’aquest tipus amb l’objectiu de substituir bona part dels diners en efectiu en circulació. El DCEP (Digital Coin Electronic Pay, per les seves sigles en anglès) ja s’ha introduït en els caixers automàtics d’alguns bancs xinesos, però el seu desembarcament massiu es volia fer coincidir amb els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín, el febrer del 2022. “El govern xinès vol tenir l’economia sota control i un sector tan descentralitzat és tot el contrari. El motiu principal és que no els agradava que hi hagués tantes persones guanyant-hi diners”, opina Juan Caubet, director de l’àrea de seguretat informàtica del centre tecnològic Eurecat.
Segons el Cambridge Bitcoin Electricity Consumption Index que elabora la universitat britànica, a l’abril el 46% de la mineria de bitcoin del món es concentrava a la Xina. Així i tot, aquest percentatge ja fa mesos que baixa, ja que el 2019 havia arribat a representar tres quartes parts d’aquesta indústria. “S’està veient un trasllat cap a llocs com els Estats Units o el Kazakhstan”, explica Albert Salvany, director de mercats de la consultora especialitzada en criptomonedes Belobaba.
Minar criptomonedes és l’expressió utilitzada per descriure els càlculs necessaris per validar les transaccions que es fan amb una divisa que no compta amb un banc central per certificar-les. Es tracta de processos que requereixen molta potència computacional, i per això s’han acabat desplaçant a grans granges d’ordinadors. Tot plegat és un negoci, perquè els miners cobren un premi en bitcoin (o la moneda digital que sigui) a canvi de fer funcionar l’engranatge. “Aquí la Xina hi tenia una oportunitat, però ara passarà a tenir un altre rol”, afegeix Salvany. Pequín també havia esgrimit sovint l'argument mediambiental per justificar la seva oposició a aquest mercat, ja que la mineria consumeix grans quantitats d'electricitat.
Impacte limitat
Però, ¿quin impacte tindrà aquesta persecució en el mercat global de les criptomonedes? Per a Salvany, l’efecte per les prohibicions de la Xina ja fa temps que s’ha descomptat en el preu de monedes com el bitcoin, que estan acostumades a fluctuar a cop de titular. “Realment el mercat continua funcionant de la mateixa manera. El mateix dia de l’últim anunci el bitcoin només va caure un 10%”, apunta. El director del màster en tecnologies blockchain de la UPC, José Luis Muñoz, coincideix a dir que l'impacte ha sigut "limitat" i avança que el sector trobarà maneres de continuar operant en territori xinès: "És una tecnologia preparada, precisament, per esquivar la censura".