Creuers i Barcelona: totes les xifres de la polèmica

BarcelonaEls creueristes són només el 4,1% dels turistes que passen per la ciutat de Barcelona, però aporten un 13% dels ingressos derivats de l'impost per estades en establiments turístics –la taxa turística–, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest treball, dirigit pel catedràtic d'economia aplicada i director del AQR-Lab, Jordi Suriñach, i la professora titular d'economia aplicada de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Esther Vayá, assegura que del 2019 a enguany l'Ajuntament haurà multiplicat per set els ingressos per aquest impost.

Aquest augment, segons ha explicat aquest dijous el professor Suriñach, es deu a dos elements clau: d'una banda, l'increment de preus de la taxa turística i, d'una altra, la introducció del recàrrec municipal a aquest impost. L'any 2019, l'exercici previ a la pandèmia i que va ser rècord de creuers, es van recaptar 2,4 milions d'euros pel pagament d'aquesta taxa per part dels creueristes de Barcelona. D'aquesta quantitat, la meitat, 1,2 milions, van revertir en el municipi. Si aquest any es recupera, després del covid, el nivell de creuers prepandèmia, la recaptació prevista serà de 10,4 milions, dels quals 8 aniran a l'Ajuntament, i el 2024 la recaptació arribarà als 11,4 milions, dels quals 9 aniran al municipi.

L'augment de la recaptació prevista respon al fet que el 2019 (amb les tarifes aprovades el 2017) cada creuerista pagava 2,25 euros per dia si el vaixell s'estava al port més de 12 hores i 0,65 euros si s'hi estava menys, mentre que aquest 2023 pagarà 4,25 euros per dia en el primer cas i 5,75 euros en el segon, i el 2024 5,25 i 6,25 euros per dia, respectivament. Un pagament que inclou la tarifa de la Generalitat, de la qual el 50% reverteix a l'Ajuntament 2 o 3 euros (més de 12 hores o menys de 12 hores). El recàrrec municipal és de 2,75 euros aquest 2023 i 3,25 euros el 2024.

A la presentació de l'estudi hi ha participat Alfredo Serrano, president de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) a Espanya, la patronal del sector, que ha aprofitat els resultats del treball de la UB per defensar el sector de les crítiques que rep. "No hi ha cap evidència que els creueristes tinguin res a veure amb la congestió turística" a Barcelona, ha dit Serrano, que ha reclamat un pla estratègic per al turisme de creuers, i ha afegit que la taxa turística "és força elevada" i que actualment les operadores "no l'estan repercutint sobre el client". Sobre l'acumulació de creueristes, el Suriñach ha informat que, en deu anys, només cinc dies s'han superat els 30.000 creueristes coincidint a la ciutat, i que la mitjana diària el 2019 va ser de 6.566 creueristes per 158.610 visitants totals, és a dir, només un 4,1% del total de turistes.

Aquest cap de setmana s'espera que 15 creuers atraquin al port de Barcelona: vuit divendres, tres dissabte i quatre diumenge. Si anessin plens, entre tots sumarien 47.000 passatgers. Aquest mes d'abril –pràcticament inici de la temporada de creuers– s'espera que passin pel port de la capital catalana 80 d'aquests vaixells.

L'Ajuntament, contra el Govern

Per la seva banda, la tinenta d'alcaldia d'Ecologia i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, ha demanat a la Generalitat que "no llanci pilotes fora" i limiti la presència “desproporcionada” de creueristes a la ciutat. Sanz ha assegurat que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, els va expressar que el Govern “no creu necessari” convocar una trobada amb l'Ajuntament per abordar els criteris de sostenibilitat dels creuers. Sanz ha exigit un espai de debat amb la ciutat on hi hagi el Govern, el Port de Barcelona i l'Estat.

“És totalment indispensable que la Generalitat impulsi mesures que situïn límits per a aquest tipus de turisme que no deixa beneficis econòmics, i que genera molèsties i mala convivència”, ha sentenciat. 

Segons l'estudi de la UB, el sector dels creuers a la ciutat de Barcelona representa una facturació superior als 1.000 milions d'euros, més de 500 milions d'aportació al PIB i el manteniment de 9.000 llocs de treball.