La mortalitat laboral, en màxims

BarcelonaUns 75.000 catalans van trobar feina l’any passat, segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). La creació d’ocupació, però, té una cara fosca: l’augment de treballadors que han perdut la vida a la feina. A Catalunya van morir 76 persones durant el 2018, la xifra més alta dels últims sis anys i 20 empleats més que el 2017. Una situació calcada a la d’arreu d’Espanya, on l’any passat van morir 652 persones, la xifra més elevada també des del 2012, segons dades del ministeri de Treball fetes públiques ahir.

Però, a més de la millora de l’economia, hi ha una altre factor que explica aquest increment de sinistralitat mortal a la feina. “És un símptoma que la precarietat laboral s’està disparant”, assegura Pere Vidal, advocat de dret laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En efecte, l’any 2017 hi va haver menys accidents tot i que l’ocupació havia crescut més; aleshores la precarietat no havia estat tan acusada. Vidal alerta que l’ocupació que s’està generant ara és de menys qualitat, amb més contractes temporals i de mitja jornada: “Això fa que hi hagi una certa relaxació en el compliment de la normativa de riscos laborals”.

Per sectors, el que va patir més accidents mortals va ser l’agricultura, seguit de la construcció, la indústria i, finalment, els serveis. Entre les causes de mort, la primera van ser infarts i vessaments cerebrals, seguides d’accidents de trànsit.

De les 76 víctimes que hi va haver a Catalunya durant l’any, 54 van perdre la vida en el seu lloc de treball, mentre que la resta van ser in itinere -durant el trajecte de casa a la feina o a la inversa-. Sis de cada deu víctimes es van registrar a la demarcació de Barcelona, seguida en volum de Girona, Lleida i, finalment, Tarragona. Pel que fa a accidents greus, n’hi va haver 681, mentre que de lleus se’n van produir més de 106.000.

Un augment del 5% a Espanya

A nivell espanyol, dels 652 accidents mortals (xifra que representa un increment del 5% respecte al 2017), poc més de 500 morts van passar en el lloc de treball, i els altres 146 en el trajecte d’anada o de tornada a casa.

Per reduir aquestes xifres, segons el professor de la UOC, cal que es doti de més recursos Inspecció de Treball, que és l’ens encarregat de vetllar pel compliment de la llei de riscos laborals i, sobretot, de prioritzar la contractació indefinida i de qualitat. “On hi ha més precarització, hi ha més accidentalitat laboral”, insisteix l’advocat laboralista.

En el conjunt de l’any passat a l’Estat es van comptabilitzar més de 600.000 accidents laborals amb baixa, un 3% més que el 2017. D’aquests, prop de 597.000 van ser lleus i gairebé 5.000 greus.

L’únic que va baixar durant el 2018 són els incidents laborals sense baixa. Segons dades del ministeri de Treball, se’n van notificar més de 730.000, cosa que suposa un 1% menys que en el mateix període de l’any 2017.

Aquest 2019 continua el degoteig de víctimes mortals a la feina. L’última es va produir ahir mateix quan un treballador de Seat de la planta de Martorell va perdre la vida després de caure d’una zona elevada de les instal·lacions de premses. Segons va explicar la companyia, les autoritats es van desplaçar a la zona de l’accident per aclarir les circumstàncies dels fets. L’abril de l’any passat també va morir un treballador a la mateixa planta. En aquest cas es tractava d’un jardiner que treballava per a l’empresa Estudios y Contratas Silvícolas, subcontractada per Acciona, i que va morir després de caure d’una màquina tallagespa per un terraplè.

Un mort i un ferit a Sant Just

Una segona víctima d’aquest 2019 es va produir el diumenge 10 de febrer quan a un operari que treballava en una construcció de Sant Just Desvern li va caure a sobre una grua fixa que estava desmuntant amb un altre treballador, que va resultar ferit. L’accident hauria pogut tenir conseqüències més greus, perquè la grua, segons van informar els Bombers, va caure sobre un edifici de tres plantes. Els vuit veïns que hi havia a l’immoble, però, van poder-ne sortir sense cap ajut i van resultar il·lesos.