El preu del lloguer d’habitacions ha baixat un 6% durant l’últim any a la ciutat de Barcelona a causa de l’augment de l’oferta, segons un estudi d’Idealista. El portal immobiliari indica que el cost mitjà del lloguer d’una habitació ha passat dels 442 euros mensuals l’agost del 2019 als 415 euros aquest agost. Tot i el descens, Barcelona continua sent la ciutat amb el preu per habitació més car de tot Espanya. A la resta de capitals de província catalanes, en canvi, el preu ha pujat en l’últim any: a Lleida ho ha fet un 13,3%; a Girona, un 9,7%, i a Tarragona, un 2,9%. Sobre l’edat mitjana dels que comparteixen pis, a Barcelona i Girona s’ha situat en els 32 anys, i a Lleida i Tarragona, als 30. A nivell de tot l’Estat, l’oferta d’habitacions en les capitals ha crescut un 32,3% l’últim any, segons el portal, amb més de la meitat repartides entre Barcelona i Madrid.
La construcció de pisos a Barcelona creix tot i la pandèmia
El sector ho atribueix a les llicències que es van tramitar per evitar reservar el 30% a habitatge social
BarcelonaLa construcció de nous habitatges a Barcelona ha augmentat un 86% en el primer semestre del 2020 en relació amb els primers sis mesos de l’any passat, malgrat l’impacte econòmic de la pandèmia, segons les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, basades en els visats dels col·legis d’aparelladors, arquitectes i enginyers d’edificació.
Aquest creixement dels habitatges iniciats a Barcelona contrasta amb el comportament general de descens a Catalunya a causa del covid. En concret, al Principat els habitatges iniciats en els primers sis mesos són quasi un 12% menys que en el mateix període de l’any passat.
Segons les dades de l’Agència de l’Habitatge, a Barcelona s’han començat a construir durant el primer semestre 800 immobles, una xifra per sobre dels 429 iniciats del gener al juny de l’any passat. Si es divideix en trimestres, les dades també superen les del 2019. Concretament del gener al març es va començar 289 habitatges, mentre que en el mateix període de l’any passat van ser 271. Pel que fa al segon trimestre, quan es va allargar el confinament més sever, es van iniciar 511 habitatges a la ciutat, mentre que de l’abril al juny de l’any passat la xifra només va arribar a 158 immobles.
De tota manera, s’ha de tenir en compte que aquest creixement a la ciutat de Barcelona ve precedida d’un any, el 2019, que va ser especialment dolent per l’impacte que va tenir la normativa impulsada pel govern de Colau que obliga a reservar un 30% de les noves promocions a habitatge social. Una normativa que, segons va denunciar el president de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE), Lluís Marsà, va fer caure un 55% la construcció d’habitatge nou.
El director general de l’APCE, Marc Torrent, afirma a l’ARA que l’augment de la producció durant aquest any es pot deure a les llicències que es van tramitar just abans que entrés en vigor la reserva del 30%, a finals del 2018. “Són llicències que podrien haver-se anticipat a la norma”, indica. Però augura un descens en els pròxims mesos perquè l’Ajuntament, malgrat que els hi han demanat, no ha facilitat a l’APCE els projectes que ja incorporen el percentatge d’habitatge social. “Ens consta que són molt pocs”, deixa clar.
El fort descens de l’inici d’immobles nous el 2019 es veu si es mira la sèrie històrica. Des de l’any 2015 és la xifra més baixa durant un primer semestre. De fet, l’any anterior, el 2018, del gener al juny es van començar a la ciutat 1.338 habitatges. Tot i la tendència a l’alça de la construcció d’habitatges a Barcelona d’aquests primers sis mesos del 2020, les dades dels visats del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya també anticipen una davallada la segona part de l’any, ja que el primer semestre s’han visat projectes per a la construcció de 539 habitatges a la ciutat, quan durant el mateix període de l’any passat la xifra va arribar a 860 habitatges i durant el segon semestre del 2019 es van visar projectes per fer-ne 1.433.
La situació que encara el sector, però, és molt diferent que en l’última crisi financera. Llavors molts projectes que estaven en marxa es van aturar, cosa que va deixar un paisatge d’edificis a mig fer. Ara l’endeutament dels promotors i el risc bancari no té res a veure, i els projectes que estan en marxa s’acabaran, tot i que, segurament, sí que hi haurà una aturada dels nous. “Disminuirà el nombre de visats per la paràlisi de l’administració durant els tres mesos de confinament sever i perquè els promotors s’esperaran a iniciar nous projectes -explicava fa unes setmanes Samuel Población, director de l’àrea residencial i de sòl de la consultora CBRE-, però en les promocions que estan en marxa no hi ha risc que no s’executin”.
Un altre factor que hi influeix és la inversió. En l’últim informe de Servihabitat, del juliol, el director general de gestió patrimonial de la companyia, Juan Carlos Álvarez, explicava que “en el context actual l’immobiliari es consolida, més que mai, com a valor refugi per a l’inversor”.
Descens a Catalunya
El comportament del conjunt de Catalunya és, però, molt diferent al de la ciutat de Barcelona. Segons les dades de l’Agència de l’Habitatge, el primer semestre d’aquest any s’han iniciat al Principat 5.749 habitatges, 3.760 en el primer trimestre i 1.989 el segon. En conjunt, un descens del 12% respecte als sis primers mesos de l’any passat, quan van ser 6.645 habitatges començats.
Des de l’APCE es reclama a les administracions que facilitin les condicions per reactivar el sector, ja que la producció “és inferior a la que necessita Catalunya”. L’APCE calcula que al Principat s’haurien de construir uns 25.000 habitatges anuals. Arribar a aquesta xifra generaria 60.000 llocs de treball i una recaptació fiscal d’uns 1.500 milions d’euros. Amb la pandèmia del covid-19, “la promoció d’habitatges podria ser una oportunitat estratègica per a l’economia”, conclou Marc Torrent.