Els ‘crèdits verds’, entre l’operació de màrqueting i la responsabilitat

Barcelona“Acciona ha tancat el seu primer préstec sindicat sostenible ( ESG syndicated loan ) amb un principal de 675 milions”. Titulars com aquest de fa dues setmanes s’estan fent habituals en els últims temps. Els préstecs ESG responen a les sigles d’ environmental, social and governance i estan relacionats amb el rendiment de les empreses en aquests àmbits: medi ambient, social i governança.

Es tracta, en essència, que les empreses paguen més o menys interessos pel préstec en funció de com hagi evolucionat en aquests tres aspectes: si l’empresa compleix amb els objectius, paga menys interessos; si els incompleix, acaba pagant més. Una auditora independent és qui acaba fixant el grau de compliment d’aquests compromisos.

I què hi fa una empresa vinculant una qüestió tan transcendental com és el que paga pel servei del deute a qüestions mediambientals? Les explicacions cal trobar-les en les últimes tendències de consum i en el gir en la sensibilitat dels clients amb determinats aspectes. És el mateix que explica que Coca-Cola busqui begudes més naturals i sense sucre, que Burger King faci hamburgueses casolanes i que el conjunt de la indústria de l’automòbil estigui encetant mastodòntics plans per apostar pel cotxe elèctric.

Qüestió d’imatge

“Totes les empreses estan fent una transició en aquest camp o com a mínim volent pretendre que fan una transició; evidentment hi ha un interès en termes d’imatge, però això no és dolent”, explica Albert Banal-Estanol, professor de finances a la Universitat Pompeu Fabra. “Els mecanismes que comprometen o obliguen a certs comportaments són molt benvinguts”, afegeix, tot i recordar que també és “clau la credibilitat” dels implicats.

Una font financera que demana l’anonimat detalla més el funcionament dels ESG loans o crèdits verds, i en defensa la seva utilitat. “Hi ha un component no publicitari, sinó purament econòmic, que és que les companyies accepten sotmetre’s a agències de ràting sostenible i que tenen els seus criteris”, explica, per afegir que “si els acompleixen acostumen a tenir una bonificació de cinc punts bàsics en els interessos que paguen i, si no, un encariment de cinc punts bàsics”. Aquesta veu recorda que “són préstecs enormes, i això té un efecte important”.

L’origen, a Holanda

Acciona no és l’única gran empresa espanyola que ha apostat per aquests crèdits-anuncis. Recentment, Iberdrola, Endesa i Ence també ho han fet. Els orígens d’aquesta tendència financera no s’han de buscar gaire lluny. El 2005, als Estats Units, bancs com el Bank of America i Wells Fargo van començar a oferir finançament a empreses sostenibles. La idea va anar evolucionant i també van arribar els green bonds, o bons verds, en els quals aquests instruments de deute s’utilitzen exclusivament per a projectes mediambientals. Això feia el pes a determinats inversors que estaven d’acord en invertir en renda fixa però només en projectes que complissin amb aquests estàndards; era l’inici de l’era de l’economia verda que ara està en ple creixement.

Però el gir definitiu va arribar amb aquests green loans, en els quals no es tracta de donar un ús sostenible als diners dels inversors, sinó en els quals la mateixa empresa que demana el préstec es compromet a certes accions que acaben canviant el preu que paguen pel deute. L’origen de l’aposta és a Holanda, seu d’ING, que el 2017 va estrenar la fórmula amb Philips i que un any més tard ja havia tancat una quinzena d’acords similars, en què entre el 5% i el 10% dels interessos depenen dels compromisos adquirits.

Els bancs espanyols ho promouen ara perquè hi ha empreses que ho demanen i per donar sortida als estalvis dels seus inversors més conscienciats amb el medi ambient.