Els creditors de Celsa exigeixen entrar-hi d'accionistes per acceptar el rescat de l'Estat

Situació endimoniada a Celsa, un gegant siderúrgic poc conegut entre el gran públic però una de les principals corporacions de Catalunya per volum de vendes i una de les tres grans empreses familiars. La companyia fa anys que arrossega un deute que l’escanya, però ha aconseguit anar salvant els obstacles. Ara, però, se’n troba un que és molt difícil d’esquivar: ha demanat 550 milions d’euros a l’Estat i aquest hi ha accedit. Seria el rescat més gran des que es va crear el fons especial per ajudar empreses estratègiques perjudicades pel covid. Però l’Estat ha posat una condició: abans ha d’aconseguir que els creditors de la companyia renunciïn a cobrar una part important del deute al qual tenen dret. Els creditors, en canvi, fan valer els seus contractes per reclamar que una part del deute es converteixi en accions de la companyia.

Traduït, això significa que els creditors volen entrar a l’accionariat. El deute està, en la seva majoria, en mans de fons estrangers que consideren que Celsa està mal gestionada i que, si entren al capital, podran posar ordre al grup fins a treure’l a borsa, segons expliquen fonts pròximes a les negociacions. En canvi, la família propietària del grup, els Rubiralta, no vol perdre el 100% que té. De fet, els fons tenen prou deute convertible en accions per quedar-se amb una majoria del capital de la companyia, que l’any passat va facturar 5.300 milions d’euros i va obtenir un ebitda (beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) de 600 milions.

Celsa ha acceptat que l’Estat injecti 550 milions d’euros a la companyia a través del fons de rescat que la Sepi (la societat que agrupa les participacions industrials de l’Estat) va habilitar per salvar empreses afectades pel covid. Altres grups catalans de serveis com Hotusa o Serhs han rebut aquest rescat, per exemple. Però l’Estat mai els va imposar condicions prèvies com les que ara ha exigit a Celsa.

La Sepi exigeix que, abans d’injectar els diners, Celsa sanegi el seu balanç i redueixi el seu deute. I ho ha de fer en un temps rècord: el termini perquè la Sepi pugui fer aquest pagament expira el 30 de juny, ja que Brussel·les només ha permès aquest tipus d'ajuda d’estat durant un període determinat. El cert és que el govern espanyol vol que Brussel·les li permeti prorrogar en quatre mesos el termini per entregar aquests ajuts, però de moment el termini és el 30 de juny.

Què proposa Celsa?

Celsa ha proposat als seus creditors que acceptin una quitança de 1.100 milions, una xifra que és més de la meitat del deute que tenen aquests fons estrangers, que voreja els 2.200 milions. D'aquest import, uns 1.500 milions són deute convertible, és a dir, que es poden convertir en accions. Celsa argumenta que aquests fons van comprar el deute als bancs (que eren els creditors originals) amb un descompte i que, per tant, realment ara no perdran diners.

En paral·lel, la siderúrgica també té un deute de 525 milions amb bancs espanyols per finançar el circulant (diners que s’usen, per exemple, per pagar proveïdors mentre espera cobrar factures pendents). En aquest cas, Celsa els ha proposat estendre a set anys el venciment d’aquests diners.

Al mateix temps, i com a mostra de compromís, la família Rubiralta s’ha compromès a afegir 50 milions de la seva butxaca per complementar el crèdit de la Sepi.

Els fons, però, es queixen que ells han d’assumir una quitança considerable mentre els Rubiralta retenen el 100% de la companyia injectant-hi tan sols 50 milions. "La família no s’ha de beneficiar a costa dels prestataris i dels fons públics", apunten fonts pròximes als creditors. Tot i això, asseguren que estan "avaluant la proposta" que la família els ha fet arribar i que "confien que la companyia pugui ser rescatada".

D’altra banda, expliquen que si la Sepi ha imposat aquestes condicions precisament és perquè l’Estat considera que Celsa és una empresa estratègica i no vol que la companyia depengui de "fons oportunistes". Els creditors que tenen el deute de Celsa són Goldman Sachs, CVC, JP Morgan, Deutsche Bank, Sculptor, SVP, Goldren Tree, Cross Ocean i Attestor.

Per afegir-hi més complicacions, l’operació requerirà també la llum verda de la Comissió Europea, precisament a causa del volum de l’ajut que rebria la companyia. Fonts del grup, però, donen per fet que això seria un tràmit que no endarreriria el procés d’acceptació.