Pot ser Credit Suisse un nou Lehman Brothers?

Brussel·lesCredit Suisse, un dels bancs més importants i vaixell insígnia del sistema bancari suís, fa aigües. Fa temps que registra números vermells, encadena diferents escàndols, passos en fals i intents fallits de redreçar la tendència directa cap al pedregar. La seva caiguda podria arrossegar a la fallida altres grans empreses i particulars, i provocar grans estralls al mercat financer. Per això, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials ja ho comparen amb el cas de Lehman Brothers del 2008, que va ser un dels causants de la gran crisi financera.

Ara bé, realment hi ha perill que Credit Suisse caigui en desgràcia i acabi sent el nou Lehman Brothers? Experts i analistes econòmics subratllen que el context no és el mateix i només consideren la seva fallida com el pitjor dels escenaris. Encara que els Estats Units va deixar caure Lehman Brothers amb la intenció de donar exemple en el passat, es creu que el Banc Suís no actuaria de la mateixa manera amb la segona entitat financera més important del país i l'ajudaria o la rescataria, com ha fet durant els últims anys, per exemple, el govern alemany amb el Deutsche Bank o va fer el govern espanyol amb diferents caixes.

Els dubtes sobre la solvència del banc suís, però, van créixer més que mai la setmana passada després que les assegurances d'impagament (cobertures dels inversos davant possibles incompliments de pagament del banc que es coneixen com a CDS) assolissin els seus màxims històrics, fins i tot superiors als nivells que va registrar el 2008 Lehman Brothers. A partir d'aquí, les comparacions, els rumors i les especulacions es van disparar, justament a l'inrevés, esclar, que la cotització de les accions de Credit Suisse.

Les xifres són molt negatives. Només en el primer trimestre d'enguany el banc suís ha perdut un 54,9% del seu valor a la borsa i ha passat d'una capitalització de 24.000 milions d'euros a valer-ne 10.700. Més enllà del 2022, durant la pandèmia del covid, va patir com ho va fer tot el sistema bancari, però a diferència dels seus competidors no se'n va recuperar i no va tornar als números verds. A més, el 2021 ja va registrar unes pèrdues de 5.500 milions d'euros només per la caiguda del fons de gestió de capital Archegos.

Per mirar de posar-hi remei, els experts i analistes econòmics creuen que el banc hauria de vendre actius o fer una ampliació de capital. De fet, va transcendir en diferents mitjans de comunicació que la direcció de l'entitat ha estat sondejant els inversors en la recerca de nous fons, però de moment no han fet cap mena de moviment. Tot i això, també amb l'objectiu de calmar l'estat de nerviosisme del mercat, Credit Suisse va anunciar que el pròxim 27 d'octubre presentaria el seu pla de reestructuració. A banda de mesures per augmentar el capital, l'entitat estudia transformar la seva banca i separar la part comercial, que és una de les més rendibles d'Europa, amb la d'inversió i de l'anomenat banc dolent, que mantindria els actius d'alt risc a banda i sense perill que contamini la resta.

Corrua d'escàndols

Més enllà de les males inversions, Credit Suisse fa temps que també està en el focus d'atenció mediàtica per protagonitzar diferents escàndols. Aquest any una filtració massiva de dades secretes de l'entitat bancària, en la qual el rei emèrit d'Espanya, Joan Carles I, hi té un compte, va treure a la llum que té clients de dubtosa honorabilitat, com persones implicades en casos de tortura, tràfic de drogues, blanqueig de capitals, corrupció o tota classe de delictes greus. A més, l'any passat va rebre diferents sancions per casos d'espionatge a funcionaris i a indústries i per casos de suborn, així com per facilitar l'evasió fiscal.

Els escàndols i els números vermells també han fet que Credit Suisse hagi canviat unes quantes vegades la direcció durant els últims anys i hagin anat passant pel capdavant de l'entitat (sense gaire sort) diferents dirigents reputats del sector, un element més que juga en contra de la sensació de fiabilitat del banc. L'actual màxim executiu, Ulrich Körner, va assumir el càrrec aquest agost i ja ha anunciat, a l'espera del pla de reestructuració que presentarà el 27 d'octubre, que una de les seves prioritats és rebaixar les despeses de la companyia dels 16.200 milions anuals i ja s'està estudiant la possibilitat d'acomiadar milers de treballadors.