La creació d'empreses supera els nivells prepandèmia

Les vendes als sectors industrial i de serveis també encarrilen la recuperació

Un dels onze polígons industrials que acullen 1.153 empreses a Rubí.
4 min

L'economia catalana i espanyola de mica en mica torna a encarrilar-se en el camí d'abans de la pandèmia. Diversos indicadors confirmen aquesta recuperació després del daltabaix que va provocar l'impacte del covid. La primera dada és la creació d'empreses, que al juliol va augmentar un 7,4% respecte al mateix mes del 2019, abans que esclatés el coronavirus. Concretament, es van constituir a Catalunya 1.673 noves societats, mentre que el juliol de fa dos anys la xifra va ser de 1.558, segons dades publicades aquest dilluns pel Col·legi de Registradors de la Propietat. L'increment és molt més accentuat si es compara amb fa un any (20,4%). Ara bé, l'estiu del 2020 encara no havia començat la campanya de vacunació i les mesures per combatre el covid eren molt més restrictives que les actuals. "L'activitat econòmica està agafant ritmes molt elevats i a aquest context s'hi ha de sumar la situació monetària, que facilita l'accés a tota mena de finançament, fet que beneficia la creació d'empreses", apunta Albert Torruella, professor de creació d'empreses de la UB.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A l'Estat el creixement és similar al català. El mes passat es van crear un 7,6% més de noves empreses respecte al juliol de fa dos anys. De nou, si es compara amb les dades del 2020 l'increment és més important (11,4%), tot i que no tant com a Catalunya. En total, a Espanya es van formar al juliol 8.535 noves societats.

En termes absoluts, la comunitat que més empreses va crear va ser la de Madrid, amb 2.086, tot i que l'increment respecte al juliol del 2019 és inferior al de Catalunya, ja que es queda en el 4,7%. Percentualment, però, qui encapçala la pujada més important són Ceuta i Melilla (74%), seguides per Castella-la Manxa (35%) i Castella i Lleó (21%). Ara bé, s'ha de tenir en compte que cap de les tres comunitats sobrepassa la xifra de 300 noves societats. En canvi, hi ha dues comunitats, que a més acostumen a ser motors econòmics estatals, que han creat menys empreses respecte al juliol d'abans que esclatés la pandèmia. Es tracta de Navarra i el País Basc, amb un descens del 20% i del 0,4%, respectivament.

Des del mateix Col·legi de Registradors asseguren que, després de les fortes caigudes durant la declaració del primer estat d'alarma, el març del 2020, a partir del tercer trimestre del mateix any va començar una clara millora.

Pel que fa a l'ampliació de capital, les dades del juliol no són tan positives en comparació amb les d'abans de la pandèmia. A escala estatal hi ha hagut un descens del 13%. En el cas de Catalunya també s'ha produït una baixada, però molt més discreta, de només el 3,7%. Només tres comunitats registren xifres positives respecte al juliol del 2019: es tracta de la Rioja (28%), el País Basc (20%) i Cantàbria (8%). "És normal aquest descens, perquè en un context com l'actual s'acostuma a ser més prudent i a prendre menys riscos", apunta el professor de la UB.

Un segon indicador que reflecteix la recuperació de l'economia són les vendes del sector industrial durant el primer semestre d'aquest any. A Catalunya van créixer un 21% respecte al mateix període de l'any passat, quan les mesures per frenar el covid eren molt més estrictes. És l'increment més important de la sèrie històrica, que va començar el 2011, segons dades que ha publicat aquest dilluns l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A Espanya l'augment va ser del 18%. Tal com també apuntava el Col·legi de Registradors amb la creació d'empreses, segons l'INE aquesta pujada es deu a la caiguda de l'activitat industrial registrada entre l'abril i el juny de l'any passat i a la recuperació després de l'esclat de la pandèmia.

Si s'agafen només les dades del juny, la facturació del sector industrial a Catalunya va augmentar un 24,6% respecte al mateix període de l'any passat, més de cinc punts per sobre de la mitjana espanyola (+19%). El Principat va ser la cinquena comunitat on més van créixer les vendes industrials, superada només per Astúries, Andalusia, les Canàries i Múrcia.

El tercer i últim indicador que confirma el bon camí que ha agafat l'economia són les vendes en el sector dels serveis, que, igual que les industrials, el primer semestre de l'any van créixer. Va ser 14,8% respecte al mateix període de l'any passat. Ara bé, el nombre d'ocupats al sector es manté un 0,8% per sota dels nivells de l'exercici anterior, segons les dades, també d'aquest dilluns, de l'INE. Al conjunt de l'Estat la situació és similar, amb un increment de les vendes d'un 14,1% però uns nivells d'ocupació un 1,1% inferiors als mesos previs a la pandèmia.

Els concursos de creditors, la taca negra

Tot i el bon camí de l'economia, hi ha una dada que rebaixa l'optimisme: la dels concursos de creditors. Tot i que el govern espanyol va allargar la moratòria que permet no declarar el concurs fins al 31 de desembre quan, en condicions normals, les companyies hi estarien legalment obligades, la xifra d'empreses que es declaren en suspensió de pagaments no para de créixer. En el cas de Catalunya, es va disparar un 89% el mes passat respecte al juliol del 2019 (és la quarta comunitat on més han augmentat) i un 69% respecte a fa un any. A Espanya l'increment és substancialment inferior, d'un 33% respecte al juliol d'abans que esclatés la pandèmia i un 42% en comparació amb fa un any.

stats