Mercat laboral

El covid fa créixer el nombre d'autònoms per primer cop des del 2015

La pandèmia augmenta els empleats per compte propi que treballen sols però castiga els petits empresaris

La situació dels autònoms a Catalunya (2021/gràfic)
4 min

BarcelonaPer primer cop des del 2015, l'any passat va créixer el nombre d'autònoms a Catalunya. El motiu: la crisi del covid. L'informe Situació del treball autònom de Catalunya 2020, del Consell de Treball, Econòmic i Social (CTESC), presentat aquest dijous, destaca que després de quatre anys de caiguda continuada, el 2020 es va tancar amb 522.630 treballadors per compte propi al Principat, cosa que representa un lleuger increment respecte a l'any anterior (1.127 persones més), segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA).

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquesta pujada, de retruc, ha fet que el pes dels autònoms sobre el total de persones ocupades també augmenti una mica i se situï en un 15,7%, mig punt més que el 2019. La xifra, però, està per sota de la mitjana espanyola (16,1%). De fet, Catalunya és la quarta comunitat per la cua amb menys pes dels autònoms, just abans de la Comunitat de Madrid, el País Basc i Múrcia. Totes estan lluny d'Extremadura, que encapçala el rànquing (21,3%), seguida per Galícia i les Balears.

Ara bé, el repunt de l'any passat es deu sobretot a l'increment dels autònoms sense cap assalariat a càrrec (3,7%), que representen gairebé tres de cada quatre del total del col·lectiu. En canvi, els petits empresaris (autònoms amb empleats a càrrec seu) sí que han estat castigats per la crisi del covid i han patit un descens d'un 7,2%.

Segons el ponent de l'estudi, Víctor Climent, professor de sociologia de la Universitat de Barcelona, tant l'increment d'autònoms sense assalariats com la baixada dels que sí que en tenen són els comportaments habituals que es produeixen quan hi ha cicles de crisi econòmica. "Quan s'entra en una etapa de recessió creix el nombre de treballadors per compte propi, excepte el de petits empresaris, que són els primers que reben el cop", explica. Les xifres li donen la raó: del 2012 al 2015, quan s'estava en plena caiguda econòmica, els autònoms es va disparar de prop de 490.500 a més de 530.500 persones [vegeu el gràfic].

Els autònoms de 55 anys cap endavant, els impulsors del creixement

Tot i que més de la meitat d'autònoms tenen entre 35 i 54 anys, el col·lectiu que ha fet que la xifra global d'empleats per compte propi torni a pujar el 2020 després de quatre anys ha sigut el de 55 anys cap amunt, que l'any passat va créixer un 12,6%. Els motius, segons CTESC, són diversos: falsos autònoms (empleats que abans eren assalariats i que ara tot i treballar per a la mateixa empresa passen a ser treballadors per compte propi) o persones que eren assalariades, s'han quedat sense feina i ara busquen noves vies d'ingrés per sobreviure, entre d'altres. Aquest últim factor encaixa amb el fet que el 2020 es tanqués amb una caiguda del nombre d'afiliacions per compte d'altri d'un 2,6%. Per activitats, les que més van créixer van ser la construcció i les científiques i tècniques.

Pel que fa a les mesures extraordinàries posades en marxa per fer front a la pandèmia, l'informe destaca que han arribat a gairebé la meitat d'autònoms (43%) i que els sectors que més n'han rebut són el comerç, l'artesania i la moda, seguides del turisme. "Que prop de la meitat d'autònoms hagin necessitat ajudes econòmiques per mantenir-se indica que la crisi ha fet caure els seus ingressos, tot i que no ho tenim quantificat", assegura Climent. Destaca, però, el baix nombre de prestacions de cessament d'activitats concedides de les que es van demanar entre el gener i el juny, el període en què les restriccions van ser més severes. De les 863 sol·licituds, només se'n van donar 250. La majoria de les que es van rebutjar va ser per "no acreditar correctament el cessament".

El CTESC ha volgut mostrar la seva preocupació en relació amb les pensions contributives del RETA (el règim de la seguretat social per a autònoms), que són molt més baixes en comparació amb les de règim general. La quantia mitjana d'aquestes pensions és de 732,5 euros mensuals (en els homes 867 euros i en les dones 615). Tot i que és un increment del 2,3% respecte a 2019, és encara un 37,4% més baixa que la del règim general, que se situa en 1.170,6 euros.

L'ús de l'atur per fer-se autònom cau un 36%

Una altra conseqüència que ha provocat la pandèmia ha estat el descens del 36% del número de persones que utilitzen la prestació de l'atur com a recurs per finançar el seu salt cap a autònoms. Per Climent la baixada es deu a la paralització de l'economia que hi va haver sobretot el segon trimestre mentre que el director general de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa, creu que és un reflexi del "mirall d'oportunitats del 2020 respecte a empendre un projecte".

El perfil de l'autònom que hi ha actualment a Catalunya és el d'un home (set de cada deu ho són), que treballa el sector serveis (77,2%) i que paga la base mínima de la cotització. Davant d'aquesta radiografia i de l'impacte del covid, el CTESC fa un llistat amb 68 recomanacions al Govern, com ampliar la jubilació activa a tots els autònoms, que l'autònom societari pugui deduir la cotització a l'IRPF o a l'impost de societats i garantir l'actualització de la informació i les eines de la Seguretat Social, en especial l'autocàlcul de la pensió de jubilació, entre d'altres.

Vinaixa, ha reconegut que l'informe "posa deures al Govern" i ha assegurat que s'aniran complint durant el 2022. "Un dels objectius del Govern és l'incentiu i la consolidació del treball autònom en els àmbits de competència de la Generalitat, i en els que no ho són, l'objectiu de l'executiu català és reclamar-los". En aquest sentit ha celebrat que la reforma de les pensions que s'està negociant amb els agents socials prevegi una cotització en funció dels ingressos reals dels autònoms, i en canvi ha criticat que les quotes es vulguin apujar "de forma lineal".

stats