Els governs ja poden presentar els plans de reformes per rebre fons europeus

Brussel·lesEls governs de la Unió Europea ja poden presentar els seus plans de reformes per acollir-se als fons europeus antipandèmia. Des d'aquest dijous poden començar a enviar els esborranys que continguin les propostes de reformes i projectes a través dels quals pretenen canalitzar els fins a 750.000 milions d'euros que es repartiran en funció de l'impacte econòmic de la pandèmia del coronavirus. El govern d'Espanya ja va avançar que pretén mobilitzar-ne fins a 72.000 milions fins al 2023. Tot i això, l'executiu central no ha presentat cap document aquest dijous.

Malgrat que des d'aquest dijous ja es puguin remetre els esborranys, la Comissió Europea no els donarà llum verda o vermella fins a principis de l'any que ve perquè hi ha temps fins al 30 d'abril per enviar els plans. L'objectiu de permetre anar presentant esborranys és agilitzar-ne l'anàlisi prèvia i així poder obrir l'aixeta com més aviat millor un cop estigui a punt el pla de recuperació, tot i que difícilment l'ajuda arribarà l'1 de gener.

"No concebem que els fons no comencin a arribar l'1 de gener", deia una font de Moncloa aquesta setmana. Al mateix temps, però, admetia que no poden garantir al 100% que així sigui perquè la negociació per activar-los de moment està empantanegada, fins i tot amb picabaralles a Twitter entre els representants del Consell i del Parlament.

Després de l'acord polític del juliol entre líders faltava detallar tota la part tècnica i, a més, consensuar amb l'Eurocambra tots els mecanismes del pla de recuperació. I aquesta part, anomenada trílog és un debat a tres bandes en què la Comissió arbitra entre el Consell (els governs europeus) i l'Eurocambra. Justament aquest dijous el president del Parlament Europeu, David Sassoli, els ha reclamat que "desbloquegin" les negociacions, el mateix que els governs demanen a l'Eurocambra.

¿Els principals esculls? Que per pactar el fons antipandèmia es va retallar considerablement el pressupost europeu per als pròxims set anys, cosa que l'Eurocambra es nega a acceptar i que, per convèncer Hongria i Polònia a donar llum verda als fons, s'està coent una proposta de mínims sobre el lligam entre els diners i el respecte a l'estat de dret (independència judicial, llibertat d'expressió...) que els eurodiputats tampoc es volen empassar.