Heiner Flassbeck: "Si no som intel·ligents en aquesta crisi, ho destruirem tot"

“Cal deixar-se d’eurobons o coronabons. Alemanya s’hi oposarà. Això és inassumible! El que cal és que el Banc Central Europeu faci la seva feina ja, que financi els països per evitar el caos i el risc de destrucció de l’eurozona”. Qui diu aquestes paraules en una conversa amb l’ARA és Heiner Flassbeck. Flassbeck (1950, Birkenfeld, Alemanya) és economista i va ser secretari d’estat al ministeri de Finances alemany el 1998 i conseller de l’aleshores ministre de Finances, Oskar Lafontaine. Més tard va estar a Ginebra durant anys com a economista en cap de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD).

A Alemanya els primers reflexos davant aquesta crisi evoquen la reacció amb Grècia el 2010, oi?

Doncs sí, és veritat. Europa hauria d’haver actuat conjuntament en el tema sanitari. I va fallar. Alemanya va tancar unilateralment les seves fronteres amb França el 16 de març i no hi havia raó per fer-ho. Va ser un acte nacionalista alemany. Però això va ser només un símbol. Angela Merkel no ha parlat d’Europa. I hem d’actuar en dies, no en setmanes. Per a mi, el més urgent és que cada país pugui fer servir el Banc Central Europeu per refinançar el seu deute. Sense cap impediment. I això no és fàcil.

Per l'ortodòxia neoliberal alemanya.

A Alemanya ja se senten veus contra aquest finançament urgent. Otmar Issing, l’execonomista en cap del BCE, per exemple. Ja ha escrit que els altres no poden fer el que nosaltres fem, que han d’anar al Mede [el fons de rescat europeu]. I això és estúpid i un gran perill per a Europa. Perquè si tots els països no tenen els mateixos mitjans per lluitar contra la crisi econòmica, tot es tornarà encara més difícil.

Quina estimació fa sobre les conseqüències del confinament en l’economia?

Es tracta d’un confinament induït pels governs per evitar la mort de milions de persones. La previsió que fem amb l’economista Friederike Spiecker és que l’economia alemanya, amb un tancament de tres a quatre mesos, patirà una caiguda de l’activitat del 20% o del 25%, és a dir, enorme. El govern alemany ha aprovat un pla de 750.000 milions d’euros, però això ha de fer-se a tots els països al mateix temps. He vist que alguns països, com Espanya i França, per exemple, han anunciat paquets d’ajuda, però cal coordinar-los sota el paraigua del BCE, una entitat que ha d’anunciar el seu compromís de mantenir els tipus d’interès extremadament baixos. El BCE ha anunciat un fons de 750.000 milions, però Christine Lagarde va dir també que no era feina seva vigilar les diferències en la prima de risc entre països.

Bé, després va demanar disculpes.

Però no n'hi ha prou. El BCE ha de donar un missatge molt clar: vigilarem que les primes de risc no s’ampliïn i finançarem tots els països igual. I això no s’ha fet.

Per què?

Puc dir-li que hi ha una forta resistència d’Alemanya. Molta gent ja ha sortit a dir: "Compte, no ho podem fer això, va contra les normes, i les normes no es poden trencar encara que hi hagi una gran crisi". Perquè, diuen, una política així equival a finançar els governs. En efecte, aquest és el missatge que hauria de llançar el BCE: que finançarà els governs! ¿O és que el col·lapse en terme de vides humanes s’ha de produir? Això és una ximpleria. Tots els governs, incloent-hi l’espanyol, han d’insistir que les regles han de ser iguals per a tothom i que les primes de risc han d’estar controlades pel BCE. A Alemanya, els dirigents, inclòs el president del Bundesbank, Jens Weidmann, diuen que el que està passant és dolent, però insisteixen que estem en bona posició, tenim acumulats estalvis del passat, però la resta no estan així. Això és exactament el que hem de combatre, perquè és molt perillós. Si Alemanya està en una bona posició és perquè el compte corrent de la nostra balança de pagaments registra superàvit a costa de la resta de països, que no tenen la possibilitat d’estalviar.

La posició dels neoliberals, en termes de poder econòmic i intel·lectual, pot, doncs, bloquejar un pla d’ajuda als més necessitats.

És difícil de creure, però sí. Wolfgang Schäuble, l’exministre de Finances, diu el mateix. Estem en la millor posició. Va ser el primer a dir que Alemanya està en bona posició. Déu! Estem feliços per tenir estalvis en la catàstrofe que vivim.

Li sembla oportú plantejar ara el debat sobre els 'coronabons' per canalitzar la ingent quantitat de diners? No és obvi que els alemanys i els seus socis del nord tornaran a dir 'nein'?

Primer, no crec que es pugui comparar la crisi en curs amb res que hàgim conegut. Perquè és un tancament de l’economia induït pels governs i mai hem tingut res així, de manera que la reacció no pot mesurar-se amb res que s’hagi fet en el passat. Necessites cobrir la gent que, a milions, està perdent la seva feina i ingressos. Durant uns tres mesos necessites un terç del teu PIB i, si actues ràpidament, les coses poden arreglar-se. Però els governs no actuen així a Europa, i tots haurien de fer-ho. Els Estats Units, amb un paquet de dos bilions de dòlars, o el Regne Unit, on el Banc d’Anglaterra està finançant sense posar pegues… Si això no passa a Europa tindrem un gran problema, i potser serà el final d'Europa.

'Coronabons'?

A mi no em sembla que aquest sigui ara un debat necessari. El meu punt de vista és senzill: els governs han d’anar a buscar els diners i el BCE ha de mantenir baixos els tipus. Exigir els coronabons complica el problema, perquè a Alemanya no seran acceptats. El ministre alemany d’Economia, Peter Altmaier, ha dit ja que no li vinguin amb aquesta vella idea que ja ha estat refusada fa molt de temps. Altres funcionaris expliquen que això seria la socialització de tot el deute dels governs europeus. Per tant, jo no em concentraria en aquest punt. Cada país ha d’aconseguir els diners a través d’emissions de bons i el BCE ha de fer la feina. No ho veig tan difícil.

Sense limitacions.

Finançament il·limitat, absolutament il·limitat. Fins i tot quan el Tractat de Maastricht diu que no està permès finançar els governs, el BCE té la tasca de mantenir els tipus d’interès baixos en aquesta situació catastròfica, i això és el que ha de fer. I si cal trencar les regles en aquesta situació excepcional, les trenques, perquè què signifiquen les regles en relació a la possible mort de milions de persones? Res.

Macron, Sánchez i Conte han fet una exhortació a actuar. ¿Creu que és possible pressionar amb èxit Alemanya?

Veig molt dubitatiu el president Macron, no està fort. La carta està bé, però resulta insuficient. Han de pressionar més, exigir el mateix tracte per a tothom.

Els Estats Units han aprovat un paquet d’ajuts de dos bilions de dòlars

Crec que també patirà una caiguda del PIB del 20%. És un xoc de dimensió única. I la recuperació no serà tan ràpida com alguns prediuen. Perquè les restriccions i prohibicions seran anul·lades pas a pas. Això exigirà de tres a quatre mesos. Arribarem a l’estiu abans que les coses tornin a una certa normalitat. I això és una caiguda del 20%. Si no som intel·ligents, ho destruirem tot.

És a dir: que una resposta poc eficaç agreujaria la crisi encara més.

Exacte. No veig consens a Europa. Els països del nord, com Holanda i Alemanya, estan jugant contra la raó, a favor de les regles, sí, però contra la raó.

I Merkel?

Encara no ha parlat sobre Europa. I li cal entendre, a ella i als que governen que l’economia alemanya no tornarà a la normalitat si Europa pateix un col·lapse.

Troba a faltar Mario Draghi?

No, de veritat, tot i que aquests dies ha escrit coses raonables. Bé, el trobo a faltar una mica. Christine Lagarde està despistada, no és economista, és advocada, i es nota. Però al final farà el que cal avui, estic segur que la gent la convencerà.

Però el temps és molt rellevant.

És així. Cal fer el que s’hagi de fer en dies, no tenim setmanes o mesos.