Els costos energètics poden aigualir una temporada turística “espectacular” a Girona

GironaLes comarques gironines podrien signar aquest estiu una temporada “espectacular”, després de dos anys de registres per sota de la mitjana a conseqüència de la crisi del covid. Així ho han afirmat diferents representants del sector turístic gironí, que han notat com els mesos de restriccions ara tenen un doble efecte en els clients: "La gent té moltes ganes i molta necessitat de sortir; i molts han pogut estalviar durant la pandèmia". Ara bé, el seu principal temor és l’augment de les despeses en electricitat, gas i benzina: “Ara estem aguantant el cop, però haurem d'apujar preus per l’augment dels costos energètics i l’augment dels costos de personal”, ha admès el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra. I el president de l’Associació de Turisme Rural Girona, Ramon Corominas, ha afegit que, de cara a l’hivern, hi haurà cases a les quals no els sortirà a compte aixecar la persiana: “Si no podem apujar preus, no podrem obrir perquè els costos es menjaran el que haurem facturat”. 

El vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Dulsat, ha exposat que hi ha establiments que no poden apujar el preu per pernoctació perquè ja tenen tancades les reserves. “Els que treballen amb una estratègia de preus adaptables en funció de la demanda poden apujar els preus si tenen molta demanda. En canvi, els que tenen les reserves ja fetes tenen menys marge”, ha indicat. Gotanegra ha recordat que en el cas dels càmpings tenen molts clients que s’anticipen 6 o 7 mesos i que un descens en els beneficis pot condicionar les temporades vinents. “Els marges seran molt més petits del previst, i això repercutirà segur en les xifres de finals d’any. Tenim uns pressupostos fets a partir d'uns costos, i uns plans de millora i posada al dia. Si reduïm el marge, aquests plans de millora disminuiran”, ha subratllat.

De totes maneres, tots els empresaris turístics esperen igualar o superar les xifres d’ocupació del 2019, abans de l’esclat del coronavirus. Així, el Patronat ha mostrat que si es comparen les dades dels turistes rebuts els cinc primers mesos del 2022 amb les del 2019, “només hi ha un 7,58% menys de visitants”, segons Dulsat. El vicepresident del Patronat ha destacat que esperen recuperar les xifres prepandèmiques gràcies a l’impuls dels vols de les aerolínies i a la recuperació dels visitants que arribaven amb turoperadors –molts dels quals van deixar de treballar pel covid–. 

Pel que fa a les places ocupades, els representants turístics calculen que tenen plenes entre el 80 i el 90% de les reserves disponibles al juliol i l'agost. Fins i tot, en el cas dels càmpings, Gotanegra ha advertit que podria ser que els visitants catalans i espanyols no trobin lloc: “El públic internacional ja ha omplert entre el 80 i el 85% de les places. Ens preocupa el client nacional perquè va més a última hora i difícilment es podrà atendre”.

Falta de personal generalitzat

A banda dels costos energètics disparats, un altre entrebanc que podria aigualir la temporada de la recuperació turística és la falta de personal. El president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades, Jordi Martí, ha reconegut que les empreses “estan patint perquè falten conductors” i els necessiten per als viatges organitzats. Gotanegra ha assenyalat que ara no troben tants estudiants que treballin a l'estiu i Dulsat ha concretat que han detectat que “està costant més trobar personal eventual”. Tot i això, el vicepresident del Patronat descarta que s’hagin de reduir serveis o tenir habitacions tancades: “Hi ha moltes empreses de treball temporal amb treballadors que substituiran aquesta gent ara que fa falta”, ha assegurat. 

En canvi, el president de l’Associació d’Hostaleria de les comarques de Girona, Antoni Escudero, creu que tota la polèmica amb la falta de personal “s’ha magnificat”: “Falta mà d’obra en tots els sectors: cambrers, cuiners, però també conductors, gent de neteja o gent per collir raïms o maduixes”. “L’administració hauria de mirar per què amb 3,5 milions d’aturats falta gent en tants sectors”, ha ressaltat.