El cost de la vida ja creix més que els salaris

BarcelonaEls preus han pujat un 1,9% a Catalunya aquest 2016. Una vegada més, Catalunya lidera l’augment de la inflació a tot Espanya i tanca l’any tres dècimes per sobre que el repunt estatal, que ha sigut de l’1,6%. Aquesta pujada també és més gran que la dels salaris i les pensions: els sous marcats per conveni col·lectiu van pujar un 1,09% de mitjana i les pensions el mínim que marca la llei, un 0,25%. Aquesta diferència entre l’augment de preus i de retribucions provoca una pèrdua de poder adquisitiu per als ciutadans, que veuen com el cost de la vida creix a un ritme més ràpid que els seus ingressos. En concret, l’increment de la inflació a Catalunya és el més important de totes les comunitats autònomes, segons les dades definitives publicades aquest divendres per l’Institut d’Estadística (INE). Al conjunt d’Espanya els preus van tancar amb una pujada interanual de l’1,6%, una dècima més del que l’INE va preveure al desembre.

L’IPC es va disparar a Catalunya per l’encariment dels carburants i els combustibles, que van pujar un 5,6% durant l’any passat a causa del repunt del preu del petroli. Aquest mateix efecte es va produir al conjunt d’Espanya, on els combustibles van créixer un 6%. Tot i això, la inflació subjacent -que no té en compte els aliments ni l’energia- també va repuntar dues dècimes fins a l’1%, i se situa per primer cop des del juny del 2014 per sota de la taxa general.

El poder adquisitiu, a debat

La dada definitiva de l’augment de preus arriba en ple debat sobre les pensions i els salaris. Báñez va negar ahir que els treballadors hagin perdut poder adquisitiu. El ministeri s’agafa a la dada mitjana d’inflació i remarquen que durant la primera meitat del 2016 els preus van estar en negatiu. Els sindicats insisteixen que per anivellar els estralls de la crisi, els salaris haurien de pujar entre un 1,8% i un 3%, xifra que els empresaris veuen massa optimista. La patronal va deixar clara aquesta setmana quina era la seva posició. La CEOE no vol que els salaris pugin més que els preus i per això proposa un increment de com a molt un 1,5% aquest any, per sota de l’augment de preus del 2% que preveu el Banc d’Espanya per al 2017. Per compensar-ho, els empresaris volen afegir un altre 0,5% de pujada addicional, això sí, vinculat a la productivitat i a una “reducció significativa de l’absentisme laboral” -sense concretar quina- que l’empresa podrà negociar amb els treballadors. Els sindicats ho troben insuficient i afegeixen que també caldria negociar una pujada del salari mínim i una renda garantida: “No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial i ocupació de qualitat”, defensa CCOO.