Les coses no passen mai perquè sí
EconomistaLes turbulències dels últims dies als mercats financers han generat un cert nivell d’alarma i alhora un grau notable de controvèrsia. Per a alguns observadors, no hi ha res d’inquietant i es tracta d’un simple ajust a la baixa dels valors de les accions. Per als altres, el que acaba de passar és tan sols un avís del que encara està per venir. El respectat economista nord-americà Larry Summers, per exemple, ha comparat la situació que estem vivint aquests dies amb la crisi asiàtica del 97-98 i fins i tot amb la crisi global del 2007-2008.
Els rerefons dels esdeveniments recents són tres: l’alentiment de l’economia xinesa, la baixada de preus de les primeres matèries i la imminent pujada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal.
L’economia xinesa és una mena de forat negre: és molt gran i molt potent, però ningú sap ben bé el que hi ha a dins. Una cosa que sí que sabem del cert és que l’economia del gegant asiàtic s’alenteix, i no dóna senyals de deixar de fer-ho. I vist l’important paper que la Xina ha jugat després de la crisi, això fa que es generin molts problemes en tercers països que en depenen. Però el problema més gran, ara per ara, és la desconfiança general per l’absència de transparència al país.
El primer impacte dels problemes de la Xina ha caigut sobre els països que són exportadors de primeres matèries: el Brasil, Colòmbia, Nigèria, Rússia, etc. Tots han patit fortes baixades en el valor de les seves monedes, cosa que fa pensar que poden tenir dificultats per pagar els seus deutes, perquè els seus préstecs generalment estan denominats en dòlars.
En aquests moments, la Reserva Federal vol apujar els tipus d’interès, cosa que pot provocar que en aquests països hi hagi fugues de capital cap als Estats Units. És així com es passa d’un problema de creixement a la Xina a una crisi generalitzada als països emergents.
Als països desenvolupats de moment no els afecta directament. És probable que les taxes de creixement baixin: als Estats Units per l’impacte que patirà la indústria del fracking, i a l’eurozona per l’impacte que tindran les exportacions. Més enllà d’això, és tot wait and see. De moment, una baixada de tipus a la Xina ha calmat els ànims, però difícilment farà tornar la tranquil·litat absoluta. A partir d’ara, totes les mirades es giraran de Grècia cap a la Xina per saber si les autoritats xineses seran capaces, o no, d’afrontar el problema.
