El Corte Inglés, vuit anys de pugnes pel poder

MADRIDTot queda en família. Així es podria resumir la història d’una de les empreses més icòniques del sector de la moda a Espanya i convertida també en una de les principals companyies de grans magatzems: El Corte Inglés. Just fa una setmana, el gegant del tèxtil ha viscut una nova sotragada a la cúpula. La inesperada sortida de Víctor del Pozo, conseller delegat de la firma els últims cinc anys, ha portat Marta Álvarez Guil, filla adoptiva de qui va ser el tercer president de la història de la companyia, Isidro Álvarez Álvarez, a concentrar el mandat executiu, però també de l’accionariat d’El Corte Inglés. 

La sorpresa després de l'anunci ha sigut majúscula tenint en compte que Del Pozo va renovar la vinculació amb l’empresa just aquest gener, signant un contracte fins a l’any 2027. El motiu: “A petició pròpia i per raons personals”, informava la companyia a través d’un comunicat, per bé que diferents mitjans econòmics apunten a un enfrontament amb les germanes que són les principals propietàries de l'empresa. A més, la seva sortida ha anat acompanyat de la creació per part del consell d'administració d’una nova comissió executiva delegada, que passa a ser el principal òrgan de gestió dins la companyia i que tindrà com a cara més visible Marta Álvarez Guil. De fet, Álvarez Guil ja havia blindat la seva posició l’abril del 2021 quan va ser nomenada presidenta de l’accionista principal, la Fundació Ramón Areces, fundada en honor de qui va ser el segon president de la companyia, Ramón Areces Rodríguez. Qui feia un pas al costat era Florencio Lasaga, antic director de magatzems, però sense vinculació amb la família.

Amb aquest últim canvi es torna a blindar el paper de la nissaga familiar fundadora dins els grans magatzems. Però la cosa més curiosa és que va ser precisament qui ara tindrà tot el poder, Marta Álvarez Guil, de bracet amb la seva germana Cristina, qui va posar el nom de Del Pozo damunt la taula el 2018. Ho va fer en l'anterior remodelació de la cúpula de l'empresa, quan també van escollir Jesús Nuño de la Rosa, que si bé era un "home de la casa" –era l'exparella de Marta Álvarez–, no formava part de l'arbre genealògic.

Del Pozo, juntament amb Nuño de la Rosa, que també va fer un pas al costat el 2020 per "voluntat pròpia", va arribar després del sonat cessament de Dimas Gimeno Álvarez, també membre de la família. Gimeno va ser el quart president de la companyia, entre els anys 2014 i 2018. El seu adeu va desencadenar una guerra judicial –que just es va acabar l'any 2021– perquè Gimeno no es volia donar per destituït malgrat que va acabar negociant una indemnització equivalent a dos anys de sou (8,7 milions d'euros), segons explica el periodista Carlos Díaz Güell al llibre La historia oculta de El Corte Inglés (Dlibros).

L'ara caigut Del Pozo havia aconseguit recuperar els nivells d'ingressos prepandèmia, reduir el deute dels últims anys i començar a reorientar el negoci per adaptar-se cap a un "ecosistema de serveis". A més, el seu contracte anava en paral·lel a un canvi important en l'accionariat: l'entrada de Mutua, que ha adquirit el 8% de l'empresa, i el procés per sortir a borsa a tot estirar l'any 2027.

Una batalla pel poder

Però Marta Álvarez Guil mai s’ha amagat de voler tenir un paper important dins l’empresa. Ella i la seva germana van nomenar del Pozo per restar capacitat executiva a Dimas Gimeno. A Gimeno l'havia nomenat el seu tiet, Isidoro Álvarez Álvarez, padrastre de la Marta i la Cristina. De fet, des que César Rodríguez González va ser primer president d’El Corte Inglés, el relleu del poder es traspassava a dit dins la família perquè ni el fundador ni el segon president, Ramón Areces Rodríguez, van tenir fills.

Amb l'adeu de Gimeno “no només es posava punt final a un dels fonaments bàsics del que ha estat l’empresa familiar espanyola més gran, sinó que culmina, ara per ara, una història en què es barregen ambicions, traïcions, odis i rancors acumulats durant dècades”, resumeix el llibre La historia oculta de El Corte Inglés. "Fer tots aquests canvis tan bruscos no és bo, ni a El Corte Inglés ni enlloc", apunta l'expert en el sector de la moda espanyola i fundador de l'Associació Espanyola del Retail, Laureano Turienzo, que afegeix que "no és normal" l'últim moviment de Del Pozo, tenint en compte que va signar el contracte al gener.

Però ara l'escalada de Marta Ávarez no només permet recuperar el fil familiar dins la cúpula d'El Corte Inglés, sinó que també torna a la dinàmica històrica del que passava a la fundació: com en altres fundacions vinculades a un grup empresarial, qui en té la presidència (la Fundació Ramón Areces és l'accionista majoritari) també té la de la companyia. Això és el que ha aconseguit Álvarez.

Dels millors anys a la reinvenció

Quan Dimas va agafar el relleu d'Isidro Álvarez Álvarez, els grans magatzems no passaven pel seu millor moment. Dimas va impulsar diferents mesures, entre les quals destaca la negociació del deute que arrossegava l'empresa o la culminació d'un acord amb el xeic de Qatar perquè comprés el 10% de l'empresa per mil milions d'euros. Tenint en compte tot això, Turienzo creu que el problema d'El Corte Inglés no són els conflictes interns pel poder, sinó "el model de negoci". "Els millors dies d'El Corte Inglés són història. Va néixer en un món analògic i rere les seves portes hi havia un Amazon físic. Portava la modernitat a moltes províncies", reflexiona. Però ara Amazon és a només un clic de casa.