Un nou "tenim pressa" en temps de teletreball

BarcelonaEl bar Andalucía del carrer Espronceda és una institució del Poblenou. Reobre avui, esclar, després del tancament de la restauració per fer front a la segona onada del covid-19. L'Antonio està pletòric, rep els clients de sempre i els nous amb l'entusiasme desbordat malgrat que l'ocupació per dinar és discreta, a mig gas, com el barri: "Hi ha molt teletreball i costarà agafar embranzida". Des del 1969 l'Andalucía, irreductible, és un pulmó del barri: "Ja remuntarem, la situació és complicada i s'han d'entendre les mesures que s'ha pres". Viuen molt dels menús de migdia però també dels esmorzars de forquilla dels dissabtes, amb uns veïns i visitants que se'ls estimen moltíssim.

Ja han demanat dues ajudes ICO que els permeten apaivagar les pèrdues i valoren el bon estiu de feina que han tingut. Tres clients habituals han pogut tornar a la litúrgia de l'aperitiu diari, se'ls veu contents de poder ocupar de nou el seu lloc a la barra. D'aquí tres anys l'Antonio es jubilarà i cap dels seus tres fills seguirà amb el negoci. Encara li queden moltes racions de tripa, de botifarra i de peixet fregit per servir.

Amb la notícia de la reobertura, el gremi de restauradors s'ha mostrat impacient per reclamar arribar al 50% d'ocupació a l'interior i ampliar també l'horari d'obertura fins les 23 h. Un nou "tenim pressa" que topa amb les recomanacions de desescalada pacient. "És normal que hi hagi nervis, s'ha de comprendre les situacions de tothom, però la seguretat hauria d'anar abans de tot, no?", diu el Maties, que espera el segon plat a la terrassa del Soco, del carrer de Bilbao. Fa mesos que teletreballa i li ha fet il·lusió baixar a dinar per inaugurar la setmana. El cas de la Marga és just el contrari. Molt sovint dinava pel barri però ara ja fa uns mesos que surt de l'oficina del carrer Pere IV i agafa el metro per anar a dinar a casa. Són vuit parades, comptant el transbordament.

A la Rambla del Poblenou hi ha molta calma. Les terrasses estan totes parades, però a quarts de tres els comensals escassegen. Al Nice Spice, del carrer Pujades, dues parelles que treballen juntes han sortit a dinar. Prendran un bon assortiment de cuina pakistanesa. Un regal per celebrar un nou projecte de l'empresa: "Ja feia dies que volíem però entre el tancament i el toc de queda se'ns feia impossible". Avui és un dia bonic per a ells. A l'encreuament de Pallars i Lope de Vega conviuen un grapat de bars i restaurants. Can Vicenç, Casa Tino, el Petit Bar i El Faro tenen situacions molt similars: a la terrassa només una o dues taules ocupades per dinar. "Paciència!", exclama un dels cambrers. "Us heu sentit ben tractats per l'administració?". "Home, hi ha hagut ajudes i certes facilitats però massa dubtes i improvisació, no?".

L'observació permet fixar-se en petits detalls d'un barri que és fàcil que passin inadvertits a còpia de pressa i corredisses. Per exemple, comprovar que les boques del metro beneficien el radi de cent metres al seu voltant. Orbitant amb la sortida de Poblenou, Línia 4, un forn de pa, una cafeteria i un comerç de porcions de pizza. Tots tres han continuat funcionant gràcies al delivery i tots tres han tornat a plantar la terrassa. El tràfec de les hores punta, l'entrada i sortida de les oficines, el dinar a peu dret i el mos d'una revolada. També així s'explica la vida d'un barri, també així s'explica la "nova normalitat". També així, dinant a peu dret, corrent per arribar a tot arreu, es poden explicar tots els primers dies del món.