Enfonsament econòmic sense precedents: el PIB català cau un 20% i l'espanyol un 22%

BarcelonaEnsorrada històrica de les economies catalana i espanyola. El segon trimestre d'aquest any va patir la caiguda més gran de l'activitat econòmica que han registrat mai els organismes oficials des que es van començar a calcular dades del producte interior brut el 1970. La crisi del coronavirus i les diverses setmanes de confinaments són la causa principal de la baixada.

Entre l'abril i el juny, el PIB català es va contraure un 20,1% en comparació amb un any enrere, mentre que la reducció respecte al trimestre anterior –el primer del 2020– va ser del 15,6%, segons un avançament de les dades publicat aquest divendres per l'Idescat. Al conjunt d'Espanya l'economia es va desplomar un 22,1% interanual i un 18,5% respecte als primers tres mesos de l'any, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El primer trimestre aquest indicador, que mesura el valor de tot el que s'ha produït en un territori en un temps determinat, ja s'havia contret un 5,2% a Espanya i un 4,9% a Catalunya. La caiguda, doncs, no té precedents en la història moderna d'Espanya i oficialitza l'estat de recessió.

"Era del tot esperable", indica Josep Oliver, catedràtic d'economia de la UAB. Les raons, a grans trets, són dues, una de conjuntural i una d'estructural. La que té a veure amb la conjuntura és el fet que Espanya va aplicar "el confinament més sever d'Europa", amb un tancament gairebé total de l'economia durant dues setmanes i posteriorment va "obrir lentament" l'activitat, indica.

A nivell d'estructura, la pandèmia ha afectat de ple sectors com l'hostaleria i, sobretot, el turisme, que depenen de l'arribada d'estrangers i de la mobilitat i que representen aproximadament "una quarta part de l'ocupació". L'elevat pes del turisme és un "aspecte diferencial" quan es compara Espanya amb la resta de grans economies del continent, recorda l'economista. De fet, si es desglossa per sectors, el comerç, el transport i l'hostaleria són els més perjudicats al conjunt de l'Estat, amb una caiguda del 40,4%, seguits per la indústria cultural i del lleure, amb un 33,9% menys.

La patacada econòmica d'Espanya és la més pronunciada d'Europa, segons dades de l'Eurostat publicades també aquest divendres. A Alemanya, el PIB va caure un 10,2% en relació al trimestre anterior, a França un 13,8%, a Portugal un 14,1% i a Itàlia un 12,4%. La mitjana de la zona euro va ser una disminució del 12,1%, una dada que tampoc té precedents.

Ara bé, cal prendre les xifres amb cautela. Tècnicament, les dades publicades tant per l'Idescat com per l'INE no són definitives, sinó un primer avançament. En el cas de les xifres de l'INE, a més, no s'hi inclou gairebé cap dada del juny, quan es van començar a relaxar els confinaments, segons ha indicat en una nota aclaridora el mateix organisme estadístic estatal.

Això vol dir que cal esperar que la revisió de les dades, que es publicarà a la tardor, rebaixi la caiguda fins al voltant del 15%, uns nivells "més d'acord amb el diferencial amb Alemanya" de l'economia espanyola, explica Oliver. Des de l'esclat de la pandèmia, l'INE ha advertit repetidament que té més dificultats per obtenir tota la informació, per la qual cosa els indicadors són més susceptibles a ser revisats en un futur.

Despesa familiar a mínims

La caiguda és generalitzada a tots els nivells. La despesa de les famílies es va ensorrar un 21,2% el segon trimestre respecte de l'anterior, una xifra que se suma al 6,6% que havia disminuït en els primers tres mesos de l'any. Aquesta caiguda de la despesa de les llars no s'ha vist compensada en absolut per un increment del sector públic: la despesa de les administracions només va créixer un 0,4%, mentre que al primer trimestre l'augment havia estat de l'1,8%.

Així mateix, la inversió també va patir una reducció històrica, del 21,9% intertrimestral, mentre que el sector exterior es va veure marcat per la dràstica reducció del comerç internacional i el tancament de fronteres, els efectes negatius dels quals ja s'havien notat entre el gener i el març, quan l'epidèmia va afectar més fortament la Xina. Les exportacions de béns i serveis espanyols van caure un 33,5% i les importacions un 28,8%.

Repunts al tercer trimestre

La indústria va patir una reducció del 18,5%, amb un cop més fort al sector manufacturer, en què l'activitat va caure un 21,4%. La construcció es va desplomar un 24,1% i els serveis relacionats amb el sector immobiliari un 5,9%. També en el sector serveis, el sector tecnològic i les activitats relacionades amb professions científiques i liberals –amb una proporció important de pimes i autònoms– van disminuir un 13,7% i un 28,2%, respectivament.

L'agricultura, amb una pujada del 4,4%, i el sector financer, amb un 3,4%, van ser els dos únics sectors amb taxes de creixement positives, en aquest últims cas per l'increment d'activitat gràcies a les polítiques del Banc Central Europeu i al fet que els bancs han canalitzat gran part de les ajudes estatals a les empreses en forma de crèdits ICO, explica Oliver.

De fet, Oliver augura un repunt del PIB al tercer trimestre, gràcies a la represa de part de l'activitat econòmica a partir del juliol. No obstant, creu que els rebrots de la malaltia han provocat que, en els mercats turístics internacionals, se senyalitzi Catalunya i Espanya "com zones especialment perilloses" i es produïssin cancel·lacions. "L'efecte marca ha quedat tocat", diu, per la qual cosa el control de futurs rebrots i "la incògnita de fins a quin punt aguantarà els ERTO el govern espanyol" marcaran l'evolució de l'economia fins a final d'any.

Des de la secretaria d'estat d'Economia i Suport a l'Empresa, la seva secretària, Ana de la Cueva, ha valorat la caiguda del PIB i ha reconegut que les dades “mostren el profund impacte del covid-19”, informa Núria Rius Montaner. Al mateix temps, De la Cueva ha dit que són dades “en la línia de les estimacions que van fer sobre el segon trimestre de l'any”, que corresponen al moment “més dur d'hibernació econòmica”. La secretària d'estat d'Economia ha assegurat que “tot i la dificultat de fer estimacions” a causa de la incertesa derivada de l'evolució de la pandèmia, les últimes dades mensuals i diàries “mostren una reactivació econòmica”, i ha afegit que només es consolidarà si “es contenen els rebrots”.