Brussel·les“O cadascú va pel seu compte, deixant alguns països enrere i acceptant una Unió Europea de rics i pobres, o fem el camí junts”. Així presentava ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’esperat pla de recuperació davant la pandèmia. Es tracta de 750.000 milions d’euros que s’obtindrien a través de l’emissió de deute de la mateixa Comissió. D’aquests, 500.000 milions serien subsidis directes als més colpejats (com van proposar França Alemanya), però s’hi afegeixen 250.000 milions en crèdits, la fórmula preferida dels països del bloc de l’austeritat.
Inscriu-te a la newsletter Rato i la nostra condemnaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
L’objectiu és evitar més desigualtats, perquè els estats més tocats pel virus també són els més endeutats. Per això, dels 750.000 milions Espanya podria obtenir-ne fins a 140.446, un 11,25% del seu PIB del 2019. D’aquests, 77.324 milions serien a fons perdut i 63.122 en crèdits. Així, seria el segon més beneficiat en subsidis per darrere d’Itàlia, país al qual li pertocarien 81.800 milions en transferències. França rebria 38.000 milions.
Les condicions
Els estats hauran de validar els programes per obtenir els fons
Justament aquesta proporció entre subsidis i crèdits és una de les claus. El nord només vol préstecs lligats a estrictes condicions de reformes estructurals, com reduir el dèficit i el deute, mentre que el sud vol transferències per no haver-se d’endeutar més. Per intentar convèncer els austers, la proposta de Brussel·les ja vincula els diners (tant crèdits com transferències) al compliment de les seves recomanacions i a una modernització de l’economia (més verda i digital). Per accedir als fons els estats hauran de presentar programes d’inversió que hauran de ser validats no només per la Comissió sinó també pel conjunt de governs (aquí la picada d’ullet als nòrdics). Alguns partits d’esquerres i progressistes demanen canviar aquest sistema i que les condicions estiguin supervisades també pel Parlament.
El pressupost fins el 2027
Els diners s’afegirien a un marc financer d’1,1 bilions d’euros
Més que un fons de recuperació, parlem d’un instrument amb què els diners es canalitzaran com si fossin canonades fins al Marc Financer Plurianual (MFP), el pressupost comunitari per al 2021-2027. Seria a través de programes nous directament relacionats amb la recuperació de la pandèmia i d’altres ja existents, com els fons de cohesió, els agrícoles o el fons de transició verda. També es preveu un nou programa de Salut amb 9.400 milions. I un mecanisme per recapitalitzar empreses amb problemes de solvència.
El pressupost encara no està aprovat perquè no hi ha acord, per això la Comissió recupera l’última proposta d’1,1 bilions, lleugerament superior a l’actual, però inferior al 2018. Que el pressupost no creixi és un dels arguments clau per convèncer els països de l’austeritat. I perquè no calgui esperar fins al 2021, Brussel·les preveu un mecanisme “pont” perquè s’avancin uns 10.000 milions aquest setembre.
Deute europeu fins a 30 anys
La CE emetria deute i pagaria els interessos amb nous impostos
¿Però d’on sortirien tots aquests diners? Aquesta és una de les grans novetats, el que alguns celebren com un primer pas cap als desterrats coronabons i d’altres critiquen per alimentar l’Europa de les transferències de rics a pobres. La proposta vol evitar que els estats hagin de posar més diners emetent deute basat en la garantia que donaria el pressupost d’1,1 bilions d’euros, sense aportacions extraordinàries. Per això, ahir la mateixa Von der Leyen va defensar que no es tracta d’una mutualització del deute.
El mecanisme ja s’havia utilitzat, però mai amb aquestes dimensions. Per fer-ho, Brussel·les proposa elevar el sostre de despesa del pressupost fins al 2% del PIB europeu i emetre deute a llarg termini (fins a 30 anys, però combinant també durades més curtes). Per pagar-ne els interessos, preveu crear nous impostos com la taxa digital, l’impost als plàstics o a les grans corporacions i, com que els interessos no començarien a pagar-se fins al 2027, creu que hi hauria temps per convèncer els estats que cal aprovar-los.
Amb aquest text sobre la taula, els líders es reuniran el 19 de juny (desitjant que sigui presencialment) i intentaran arribar a un acord. Aquesta proposta, doncs, encara pot ser rebaixada, però perquè hi hagi diners disponibles al setembre i al gener cal que estigui aprovada al juliol. Després ho ha de ratificar l’Eurocambra i, atenció, els Parlaments nacionals.
Satisfacció del sud; escepticisme del nord
La proposta de la Comissió Europea queda en mans dels Vinti-set, que la negociaran el 19 de juny. La divisió entre nord i sud continua amb matisos. Una font diplomàtica holandesa deia ahir que “és difícil d’imaginar que aquesta proposta sigui el resultat final de les negociacions”, però en una reunió amb Suècia, Dinamarca i Àustria es mostraven oberts a negociar. De manera oposada reaccionava el sud: representants d’Itàlia, Grècia i Espanya van piular satisfets per una proposta “adequada”.
El Govern vol gestionar les ajudes que toquin a Catalunya
La Generalitat ha demanat una vegada i una altra, per ara sense sort, poder gestionar la desescalada a Catalunya de manera directa i sense haver de passar per Madrid. Ara aspira a fer el mateix amb els fons europeus contra la crisi que ha anunciat aquest dimecres la Comissió Europea. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va celebrar ahir el pla de recuperació europeu de 750.000 milions d’euros i va considerar que Catalunya ha de poder gestionar la part que li correspongui. “Una part han de venir a Catalunya i els volem gestionar
des de la Generalitat”, va manifestar en declaracions al programa Planta baixa de TV3.
Els primers recursos que haurien d’arribar a Catalunya, però, seran una part dels 16.000 milions d’euros del fons que el govern espanyol va anunciar per a les comunitats. Aragonès va insistir que aspiren a rebre’n 4.000, tot i que l’Estat encara no ha precisat com farà la repartició. Segons Aragonès, el Govern ja prepara una “ampliació” del pressupost català del 2020 que el Parlament va aprovar a finals d’abril.