Brussel·les marca el camí a la recuperació amb deute europeu i condicions

Brussel·lesDesprés de setmanes d'endarreriments, la Comissió Europea presentarà finalment aquest dimecres la seva proposta per reconstruir l'economia europea, tocada per la pandèmia del coronavirus. París i Berlín van donar una empenta al debat al presentar una proposta d'un fons de recuperació de mig bilió d'euros per als països més colpejats en forma de subvencions. Reactivament, el bloc de l'austeritat va sortir al contraatac amb un document que reiterava les seves línies vermelles: res de subvencions, només crèdits i ni parlar-ne de mutualitzar deute. L'executiu d'Ursula von der Leyen navega entre aquestes dues aigües i vol evitar la tempesta amb una proposta de consens que acontenti totes les parts: hi haurà deute europeu, transferències i crèdits i també certes condicions.

Fonts diplomàtiques lamentaven que Von der Leyen hagi volgut fer Comissió i Consell alhora per aconseguir una proposta ja de consens en comptes de posar sobre la taula un text ambiciós i deixar als estats negociar, i apuntaven a aquest fet com la causa del retard en la presentació d'un text que arriba 20 dies després de la primera data. A falta de les xifres, l'aposta de Brussel·les serà un instrument (més que un fons) que podria arribar al mig bilió d'euros, que s'apuntalarà a través de l'emissió de deute europeu però que concedirà tant crèdits com transferències i anirà estretament lligat amb el pressupost europeu. Però seran els estats els que l'hauran de negociar i aprovar (o no) en una cimera que esperen sigui presencial el 18 de juny. I les peces del tauler continuen allunyades.

L'esquerda nord-sud

D'una banda, el sud europeu (Espanya, Itàlia, Portugal i inicialment França i altres països del bloc més endeutat i també més afectat pel coronavirus) demanava un fons de recuperació de més d'un bilió a través de l'emissió de deute conjunt i a repartir com a transferències (o subvencions) i no de crèdits. Aquí va ser destacada l'aportació espanyola per emetre deute perpetu per aconseguir un fons d'1,5 bilions. L'Eurocambra se situaria amb aquest bloc, després d'haver aprovat una resolució que demana un fons de dos bilions, amb deute comú i majoritàriament transferències.

A l'altra banda absolutament oposada hi ha els autoanomenats frugals (Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia), als quals en ocasions se sumen altres estats, fins i tot Alemanya. S'han oposat d'entrada a qualsevol tipus de mutualització del deute. Només estan disposats a concedir crèdits favorables i sempre a canvi de reformes estructurals.

L'intent desllorigador franco-alemany

Fa dues setmanes, la cancellera Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, presentaven una proposta per intentar desllorigar el conflicte. París i Berlín abandonaven els blocs del sud i el nord, respectivament, i proposaven un fons de mig bilió assolit a través de l'emissió de deute europeu que es traslladaria als estats més afectats pel coronavirus a través de transferències. Alemanya accedeix així a una forma de mutualització del deute i a concedir transferències, i França rebaixa la quantitat del fons considerablement.

I, mentre els països del sud ho van valorar positivament, els quatre frugals van filtrar un text aquest cap de setmana en què, més que fer una contraproposta, posaven límits: "Cap mutualització del deute", "Préstecs en condicions favorables limitant el risc per a tots els estats membres" i "Un fort compromís amb les reformes estructurals i el marc fiscal", diu literalment el document. Alemanya, doncs, sembla que ho té més difícil que França a l'hora d'acostar els seus aliats naturals a la zona de consens.

Més pressupost i impostos europeus

Per això, s'espera una proposta de la Comissió que rebaixi la de l'eix franco-alemany, cosa que es va confirmar dilluns amb les declaracions del representant de la Comissió Europea a Àustria, Martin Selmayr. Qui va ser mà dreta de l'expresident de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va dir en una entrevista a l'agència de notícies austríaca que la proposta de Von der Leyen passa per un fons de 500.000 milions, dels quals la majoria (un 60% o un 70%) seran transferències.

Un portaveu de la Comissió ha assegurat que aquestes xifres no són les oficials. Fins ara els detalls que es coneixen són que els diners del fons s'aconseguiran duplicant fins al 2% del PIB europeu el sostre de despesa del pressupost comunitari de la UE i permetran emetre deute europeu sense que els estats hagin d'aportar més recursos al pressupost.

Hi haurà tres vehicles. El primer s'emportarà el 80% del fons de recuperació i es canalizarà als estats perquè facin reformes i inversions en línia de la transició verda i digital i sempre condicionat a reformes. Aquí s'hi afegirà una dotació extraordinària als fons de cohesió. També hi haurà un 15% del pla destinat a invertir en indústries estratègiques i compensar el desequilibri que s'ha generat per les ajudes d'estat concedides pels governs (el 47% les ha concedit Alemanya tota sola). I, segons Selmayr, i com reclamen també els països del sud i el Parlament, caldria augmentar els recursos propis de la Unió Europea amb impostos europeus, com un impost als plàstics o a les emissions de CO2 en frontera, o la taxa digital.