La UE ofereix més control i condicions sobre els fons de recuperació al nord europeu

Brussel·lesD'aquí una setmana els líders de la Unió Europea es reuniran a Brussel·les, en persona per primer cop des que va començar la pandèmia del coronavirus, amb l'objectiu d'acordar un pla de recuperació econòmica. Però la divisió entre els governs ha impedit fins ara un acord que necessita unanimitat dels Vint-i-set. Per això, aquest divendres el president del Consell Europeu, Charles Michel, l'encarregat de mediar i conduir les discussions entre els caps d'estat i de govern, ha presentat una nova proposta per intentar esgarrapar consens amb diverses concessions que miren directament al nord: manté la mida del fons proposat per la Comissió però rebaixa la del pressupost comunitari fins al 2027 i dona control sobre els ajuts concedits als governs europeus, que hauran d'aprovar els plans nacionals per majoria qualificada, és a dir, hauran d'aconseguir el sí d'una quinzena de països o d'un grup que representi el 65% de la població europea.

Charles Michel busca així agradar a tothom, amb una proposta forjada després d'intenses negociacions amb líders i ambaixadors durant els últims dies. Aquesta proposta partia de la que va fer la Comissió al maig, amb un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros (500.000 milions dels quals en subsidis i la resta en crèdits) que anirien vinculats als mecanismes del pressupost comunitari per als pròxims set anys i s'obtindrien a través de l'emissió de deute des de la Comissió Europea.

Però aquesta proposta, malgrat tenir l'aval de França i Alemanya, genera moltes reticències. "Hi havia una forta oposició a alguns elements del paquet, i per això vaig començar les negociacions", ha explicat Michel. De fet, hi ha dubtes sobre gairebé tot: la mida, l'equilibri entre crèdits i transferències, els criteris de repartiment, de les condicions i el control vinculat als fons concedits. I tot això és el que Michel intenta recollir amb aquesta proposta, sobre la qual hauran de treballar els líders d'aquí una setmana en una cimera que ja s'anticipa llarga. L'acord no està ni de bon tros garantit.

Menys pressupost a canvi de mantenir el fons de recuperació

Es manté l'equilibri entre subsidis pressupostaris i crèdits

Michel ha defensat la importància de donar una resposta ambiciosa, i per això ha explicat que és important mantenir la mida del fons europeu, però també l'equilibri entre crèdits i transferències. D'aquesta manera, es manté la idea de Brussel·les d'un fons de 750.000 milions d'euros, la gran majoria dels quals seran transferits als governs més afectats per la pandèmia a través dels mecanismes del pressupost europeu, el marc financer plurianual. Però és justament marc el que en surt malparat. La seva proposta implica un pressupost de 1,074 bilions d'euros, inferior, per tant, als 1,1 bilions d'euros de la proposta de la Comissió Europea. Abans de la pandèmia la negociació del pressupost europeu entre el 2020 i el 2027 ja estava encallada justament perquè amb la marxa del Regne Unit marxa un contribuent net i important i els contribuents nets rebutjaven contribuir més per tapar el forat del Brexit.

Condicions i control dels ajuts concedits

Els Vint-i-set hauran d'aprovar per majoria qualificada els plans de reformes

Els mateixos països que s'oposen a un pressupost més alt són els que veuen amb gran preocupació que la Comissió emeti deute per concedir mig bilió d'euros en forma de subsidis i no de crèdits als països més afectats per la pandèmia, que també resulten ser els del sud europeu més estereotipat com a malgastador i irresponsable. Per això, no deixen d'insistir en la necessitat de controlar i condicionar aquests diners a reformes econòmiques estructurals. D'aquí que sigui una de les concessions que Michel més ha recalcat: "Si triem mantenir una forta ambició en la mida i l'equilibri dels subsidis, he d'escoltar a tothom i entenc que també és necessari implementar les reformes que necessitem per ser més forts en un futur".

Per obtenir els fons, els governs estatals hauran de presentar plans de reformes nacionals que hauran d'anar alineats amb les recomanacions de la Comissió Europea i l'agenda verda i digital. Aquesta idea allunya el fantasma rescat de l'anterior crisi econòmica, on era Brussel·les qui dictava les retallades. L'ambigüitat dels termes en aquest sentit tampoc assegura que no hi hagi retallades, però d'entrada es pren un enfocament més amable. Però perquè els nòrdics puguin tenir veu i vot en els plans de reformes del sud, per exemple, Michel proposa que s'hagin de votar per majoria qualificada al Consell Europeu abans que sigui la Comissió Europea qui els gestioni i els concedeixi.

Retornar abans el deute emès

Caldrien impostos ambientals i digitals

Una altra de les preocupacions per al nord era l'emissió de deute per part de Brussel·les, que la Comissió no preveia haver de retornar fins al 2027. Michel proposa que els diners es comencin a retornar el 2026, cosa que, segons el president del Consell, eleva la pressió per crear nous recursos propis europeus, com ara un impost al plàstic, l'impost al carboni en frontera i, fins i tot, una taxa digital que compta amb una ferma oposició de països com Irlanda, els Països Baixos o Luxemburg però que Michel s'ha proposat assolir el 2021.

En la proposta de Michel també es fixa l'objectiu de concedir el 70% dels fons entre el 2021 i el 2022, uns diners que es repartirien d'acord amb uns criteris que també havien sigut criticats. El 70% dels diners es concedirien en funció del PIB de cada país i l'atur des del 2015, però també es ponderarien en un 30% en funció de la caiguda del PIB i l'ocupació en una fórmula que s'actualitzaria el 2022.

Una altra de les grans concessions és que es mantenen els anomenats xecs de compensació, transferències de diners que es van crear per convèncer el Regne Unit però que també cobren Suècia, Dinamarca, Àustria, els Països Baixos i Alemanya i que, per ara, també es mantindran encara que la majoria coincideix en la necessitat d'eliminar-los. I, per acabar, també es dissenyaria un fons de 5.000 milions d'euros de contingència per als països més afectats pel Brexit, entre els quals també resulta haver-hi els Països Baixos, per la seva forta relació comercial.