L'ingrés mínim vital ja topa amb les pegues de la dreta i l'extrema dreta

BarcelonaLes tensions entre el govern i l'oposició després de l'esclat de la pandèmia es van reobrir primer amb les pròrrogues de l'estat d'alarma i ara ho tornen a fer amb la mesura estrella de Sánchez contra la llosa econòmica i social del virus: l'ingrés mínim vital (IMV). L'ajuda, que pretén arribar a les butxaques de 100.000 famílies aquest mateix mes de juny, comença a recórrer el difícil camí cap a l'aprovació al Congrés amb l'oposició declarada de Vox i la indefinició del PP i Ciutadans.

El partit d'ultradreta ha criticat la prestació el primer dilluns feiner a Madrid després que el govern de Sánchez hi donés llum verda divendres, i el mateix dia que el Butlletí Oficial de l'Estat publica finalment tots els seus detalls. En l'argumentari de Vox, l'IMV generarà "un efecte crida" a la "immigració il·legal". Cal recordar, però, que aquesta prestació només la podran demanar els ciutadans estrangers que puguin acreditar un any de residència a l'Estat i només fa una excepció per a les víctimes de violència de gènere i d'explotació sexual.

Vox ha fet circular per les xarxes una sèrie de vídeos en què apareixien persones parlant àrab sense traducció i en què suposadament s'animava els migrants a venir a Espanya per cobrar les prestacions. "Les màfies del tràfic de persones, amb el suport de progres i incauts, ja estan oferint un nou complement a la seva oferta de viatge: una renda mínima pagada pels espanyols que porten tota una vida treballant", argumentava el partit en un missatge a Twitter.

A més, amb la publicació al BOE del decret llei el partit de Santiago Abascal deixa clar que es tracta d'una ajuda "permanent" i no temporal que, per tant, obriria la porta a "cronificar la pobresa". L'artífex de l'IMV –el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá– ha contestat les acusacions de la formació i ha assegurat que és "absolutament fals" que generi cap tipus d'"efecte crida" perquè xocaria amb la llei d'estrangeria.

Crítiques a la gestió cedida

Fins ara Vox no s'havia posicionat en contra de la prestació de manera pública, però ara el partit també hi suma l'argument territorial. En la roda de premsa del seu comitè d'acció política, el portaveu i eurodiputat del partit, Jorge Buxadé, també ha considerat que la mesura és "antinacional" en referència a la gestió cedida a algunes autonomies com Euskadi i Navarra com a part del pacte entre el PSOE i el PNB per prorrogar l'estat d'alarma.

Aquest és el mateix fil a què s'aferra el PP per evitar esclarir si votarà si o no a l'ingrés mínim vital quan arribi finalment al Congrés. El vicesecretari de participació dels populars, Jaime de Olano, ha assegurat en una entrevista a Los desayunos de TVE que la mesura distingeix entre "espanyols de primera i de segona" i ha criticat que el govern de Sánchez negociï amb els "efectes socials i econòmics de la pandèmia" per aconseguir suports parlamentaris. Tot i així, el partit no ha dit clarament que hi votarà en contra, tampoc en les intervencions públiques de l'exministra de Sanitat Popular, Ana Pastor, ni la vicesecretària de gestió social del PP, Cuca Gamarra.

Ciutadans demana canvis

Pel que fa a Ciutadans, la posició del grup taronja és una mica més clara, encara que amb alguns matisos. El seu portaveu parlamentari adjunt, Edmundo Bal, ha assegurat que el grup hi donarà suport, però demanarà que es tramiti com a projecte de llei per resoldre les seves "carències" abans de donar-hi el vistiplau. El dirigent s'ha referit a "grans errors" en el disseny de l'ingrés mínim vital sense entrar en detalls i ha donat per fet que l'executiu de Sánchez acceptarà que el partit hi fiqui cullerada. "Crec que ells mateixos són conscients que, amb la urgència i la improvisació amb què legislen, necessiten l'oposició per millorar les seves lleis", ha afegit Bal.