L’FMI preveu que l’atur tornarà a superar el 20% a Espanya pel coronavirus

BarcelonaUna dràstica caiguda del PIB d’un 8% i l’atur per sobre d’un 20%. Aquest és el nou pronòstic del Fons Monetari Internacional (FMI) per a l’economia espanyola, després de revisar ahir en el seu nou informe les previsions per al 2020. Si es confirma aquesta dada, seria la pitjor en tota la sèrie històrica de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) des que es va posar en marxa, el 1970, i probablement la contracció econòmica més important des de la Guerra Civil. La revisió dels càlculs de l’organisme ha fet caure en 9,6 punts les últimes previsions, mentre que el creixement de cara al 2021 el situaria en el 4,6%.

D’altra banda, l’FMI estima que l’economia mundial es desplomarà un 3% el 2020 per l’impacte del coronavirus, principalment per la contracció d’un 5,9% als Estats Units i la frenada de la Xina, que creixerà menys d’un 1,2%. En el cas d’Europa, aquest sotrac es traduiria en una davallada del 7,5% en el PIB de la zona euro i Itàlia en seria la principal damnificada amb un impacte del 9,1%. L’ens també calcula una caiguda important del voltant del 7% per a França i Alemanya, unes xifres inèdites al continent des de la Segona Guerra Mundial.

“En una part d’Europa, el brot ha sigut tan greu com a la província xinesa de Hubei. Encara que són essencials per contenir el virus, el confinament i les restriccions a la mobilitat estan sent un cop dur per a l’activitat econòmica”, exposa l’FMI en el seu document. Fa tot just tres mesos el mateix informe preveia un creixement de l’1,6% per per a l’economia espanyola i de l’1,3% per al conjunt de l’eurozona. Cal tenir en compte que els pronòstics parteixen de la base que la pandèmia podria desaparèixer durant la segona meitat de l’any, però l’organisme admet que aquestes previsions poden empitjorar.

El pronòstic que fa l’FMI coincideix amb el del president del BBVA, Carlos Torres, que creu que l’economia espanyola pot perdre més d’un 8% del PIB en el conjunt de l’any tot i que en el segon trimestre la baixada pot ser de fins a un 13%. El màxim executiu del banc va indicar que es preveuen unes “caigudes molt fortes” fins al tercer trimestre, abans que Espanya tingui taxes “molt positives” de millora. Torres va insistir que el xoc és “temporal” i va augurar que la sortida de la crisi serà en forma de V.

Malgrat la duresa dels pronòstics de l’FMI, l’executiu espanyol va demanar ahir prudència. Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu del govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va destacar que l’informe de l’organisme internacional és “molt precoç” i “preliminar”. A més, va recalcar que situa Espanya en un nivell similar a altres països del seu entorn. “Encara és aviat i hem de ser prudents a l’hora de fer qualsevol tipus d’estimació”, va dir Montero.

Tot i així, la ministra d’Hisenda va admetre que “l’única llum” dels càlculs de l’FMI és que el creixement per al 2021 seria del 4%, en línia amb les previsions de l’Estat. De fet, Montero va expressar que manté l’esperança que la corba de la recuperació econòmica tingui més forma de V que de U. “Hi ha una caiguda brusca durant aquest any i un repunt important durant el pròxim”, va defensar.

L’Estat creu en la V

Just abans de la seva compareixença, el govern espanyol ja havia admès que tant els càlculs de l’FMI com els d’altres oracles de l’economia “apunten a una intensa caiguda de l’activitat el 2020” a Espanya. Tot i així, va insistir que hi haurà un repunt a partir del quart trimestre de l’any i una recuperació “important” el 2021. “Estaríem parlant d’una crisi intensa però de duració acotada”, van reblar fonts de l’executiu de Pedro Sánchez. Així doncs, van concretar que el govern està aprovant mesures en tres direccions: frenar la pandèmia, aprovar mesures econòmiques per ajudar famílies i empreses i “preparar el camí” perquè la recuperació econòmica sigui “tan ràpida com sigui possible”.

Les borses van rebre les previsions de l’FMI de forma diferent. Madrid va pujar un 0,59% i també Frankfurt (+1,25%) i París (+0,38%). Londres, però, va perdre un 0,88% i Milà un 0,36%.