L'Estat aprova l'ingrés mínim vital com a eina de xoc contra el virus

Barcelona"No deixarem ningú enrere". El govern espanyol ha repetit aquesta consigna en multitud de contextos durant la pandèmia i l'ha tornat a recordar aquest divendres per donar llum verda a l'ingrés mínim vital. L'executiu ha aprovat finalment en un consell de ministres extraordinari i per videoconferència una ajuda pensada per a aquelles persones més vulnerables que no arribin a un mínim d'ingressos i que han vist la seva situació agreujada pel covid-19.

L'objectiu d'aquesta eina de xoc contra els efectes del virus l'ha explicat un trident de ministres format per la portaveu i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; el vicepresident segon, Pablo Iglesias, i el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. "Tindrà un impacte extraordinari de reducció de la pobresa d'aquells que tenen les rendes més baixes", ha assegurat aquest últim, artífex de la prestació.

La pobresa extrema era una assignatura pendent de l'Estat, ha recordat Iglesias, i l'ingrés mínim vital vol posar fil a l'agulla en aquesta qüestió. El govern espanyol vol fer de l'ajuda "un nou dret social" i aconseguir treure 1,6 milions de persones d'aquesta situació, de manera que es redueixi un 80%. Montero ha admès que a la borsa de pobresa ja identificada s'hi han sumat milers de famílies que ara es troben en una situació més complicada per la pandèmia. "Ha fet oportú accelerar els ritmes", ha explicat.

En què consisteix?

Es tracta d'una prestació no contributiva que garantirà uns ingressos mínims a les persones que han quedat més tocades per la pandèmia. A diferència d'altres ajudes, Escrivá ha insistit que no és una prestació convencional perquè hi haurà polítiques socials al voltant de l'ajuda que la reforçaran.

Qui la podrà demanar?

Persones d'entre 23 i 65 anys o a partir de 18 anys si tenen menors a càrrec amb unes rendes anuals que vagin entre 5.538 i 12.184 euros anuals. Malgrat que en un principi es va parlar d'un milió de famílies, finalment seran 850.000 les beneficiades per aquesta mesura. En total, al voltant de 2,3 milions de persones en situació de vulnerabilitat que, segons les previsions del ministeri, s'hi podrien acollir.

Quina és la quantitat?

El mínim son 462 euros per a un sol adult, però s'hi sumarien 139 euros més per cada membre de la família fins a un màxim de 1.015 euros. Les famílies monoparentals rebrien un complement de 100 euros. Per establir-ne els límits el ministeri ha definit fins a 14 tipus de llars diferents. Cadascuna d'aquestes "llars tipus" haurà de quedar per sota d'un llindar a través d'un test de renda i un altre de patrimoni. Aquest càlcul, però, no tindrà en compte l'habitatge habitual.

És compatible amb una feina?

Sí, serà compatible amb altres subsidis com els de l'atur i també amb sous baixos que no permetin arribar a uns mínims dignes. Iglesias ha explicat que, per exemple, una persona que cobri 200 euros per una feina precària en rebria 262 més fins a completar els 462 euros de la renda mínima.

Com s'haurà de demanar?

Les sol·licituds s'hauran de fer a través de la seu electrònica de la Seguretat Social. Iglesias ha insistit que el govern espanyol ha fet tot el possible per agilitzar els tràmits i només en caldrà un de sol. "És un disseny molt modern i molt fàcil", ha afegit Escrivá. Es podran demanar a partir del 15 de juny i totes les peticions que es rebin fins al 15 de setembre es cobraran amb efecte retroactiu des de l'1 de juny. També es podrà demanar l'ajuda per correu ordinari i hi haurà un telèfon 900 per als que prefereixin aquesta via.

Quin cost tindrà per a l'Estat?

Escrivá ha xifrat el cost de la mesura en uns 3.000 milions d'euros. En cas que s'arribés a aquest topall de despesa, ha assegurat que Espanya se situaria en uns nivells similars a la mitjana europea pel que fa aquest tipus de prestacions.

Com s'ha plantejat?

El camí d'aquesta mesura fins a veure la llum no ha estat fàcil. Els canvis i els matisos s'han repetit durant un procés que tampoc ha evitat els desacords en el si del govern. Iglesias va plantejar en paral·lel un ingrés "pont" que pogués arribar al maig a les butxaques dels ciutadans que ho necessitessin més. La intenció del dirigent de Podem es va arribar a anunciar com a punt a aprovar en el consell de ministres, però finalment el ministeri la va frenar i va tirar endavant amb el seu disseny. Escrivá és l'arquitecte d'aquesta mesura i, de fet, ja l'estudiava des del seu anterior càrrec com a president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

El podran gestionar les comunitats?

El govern espanyol no transferirà de moment la gestió de l'ingrés mínim vital a les comunitats autònomes, exceptuant Euskadi i Navarra, on s'ha arribat a un acord amb el PNB –en plena negociació per la sisena pròrroga de l'estat d'alarma– perquè ja en tinguin la gestió a partir del setembre. "Hi ha hagut consens que el més fonamental és ser ràpids per arribar a totes les cases", ha assenyalat Escrivá. Quan això estigui engegat, ha afegit el ministre, s'estudiarà una "segona fase" en què les comunitats puguin gestionar l'ingrés. La Generalitat va reclamar ahir al govern espanyol poder-la gestionar i ERC ho va posar com una de les condicions per canviar el sentit del vot si hi ha una nova pròrroga de l'estat d'alarma.