El PIB del Regne Unit registrarà aquest 2020 la caiguda més gran en 300 anys

LondresLa caiguda més gran en 300 anys. Emergència econòmica al Regne Unit. I tempesta perfecta. A la brutal sacsejada que el covid ha causat a l'economia del país s'hi pot afegir, en cinc setmanes, la del Brexit, especialment agreujada si Brussel·les i Londres no arriben a un acord abans del 31 de desembre per, com a mínim, salvar els mobles, una possibilitat a hores d'ara prou incerta.

El ministre d'Economia britànic, Rishi Sunak, ha advertit aquest dimecres a la Cambra dels Comuns de la gravetat de la situació a l'admetre que la caiguda del producte interior brut (PIB) arribarà, aquest 2020, a l'11,3%, la més brutal en tres segles. L'altra dada demolidora que Sunak ha posat damunt de la taula és que, quan acabi l'any, el govern haurà hagut de demanar en préstec 394.000 milions de lliures (442.000 milions d'euros), un rècord absolut en temps de pau. Sobre el PIB, el nivell del deute del Tresor és ja superior al 101%, una dada que no es registrava des de fa 60 anys. "L'emergència econòmica tot just ha començat", ha afirmat el ministre, en el decurs de l'exposició que ha fet durant la revisió dels comptes que va presentar el març passat.

Des que el Regne Unit va entrar en confinament, la tercera setmana de març, el govern ha hagut de destinar 315.000 milions d'euros en la resposta al covid-19. Sunak ha assegurat que les "cicatrius" de la crisi s'allargaran fins a mitjans de la dècada. A l'arribar el 2025 l'economia s'haurà reduït el 3% en relació amb la previsió feta a la primavera, sempre que, d'acord amb l'Oficina independent de Responsabilitat Pressupostària (OBR, en les sigles en anglès), es produeixi una "transició ordenada" entre el Regne Unit i la Unió Europea i se signi l'esmentat acord comercial.

En aquest sentit, fa dos dies, davant del comitè del Parlament que fiscalitza la tasca del departament del Tresor, el governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, va assegurar que si bé les conseqüències de la pandèmia i el segon confinament a Anglaterra tenen un indubtable i molt gran impacte a curt termini en l'economia, "els efectes a llarg termini [si Brussel·les i Londres no arriben a un acord] serien més grans que els del covid".

L'esmentada Oficina de Responsabilitat Pressupostària ha assegurat també que sense un pacte que eviti el desastre total –tothom està ja d'acord que, malgrat que n'hi hagi, el Brexit tindrà la forma més dura; molt més del que havia planejat Theresa May– el PIB cauria encara un 2% més en el segon trimestre del 2021 i continuaria sent l'1,5% inferior fins, com a mínim, el 2024.

Les conseqüència de tot plegat són evidents. L'OBR preveu un augment de l'atur fins al 7,5% el segon trimestre de l'any vinent, un cop es retirin les mesures de suport als llocs de treball per pal·liar els efectes de la crisi sanitària. Uns 2,6 milions de persones, doncs, podrien trobar-se sense feina. L'atur se situava en el 3,8% abans de l’inici de la pandèmia. La taxa actual és del 4,8%. Sunak ha tornat a repetir al Parlament una de les frases que deixa anar de tant en tant des de l'inici de la crisi: "No tots els llocs de feina es podran salvar". En cap moment, però, no ha esmentat el Brexit com un factor de desestabilització que es podria afegir al moment actual.

Retallada en l'ajuda exterior

El ministre tampoc ha desvelat com es pagarà el deute que s'ha adquirit: probablement no es podrà pagar mai. El ministre s'ha limitat a prometre continuar invertint en escoles i hospitals i en donar suport als negocis mentre es vegin afectats per la pandèmia. Una part dels ajuts es finançarà amb la reducció de dues dècimes en l'ajuda exterior, que passarà del 0,7% del PIB al 0,5%. La decisió li ha costat no poques crítiques. L'oposició laborista, però també diputats tories, o la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, han posat de manifest què implica. En una piulada, Sturgeon ha dit: "La retallada del pressupost d’ajuda exterior és un gest polític per a l’ala dreta del Partit Conservador i el seu preu serà pagat per algunes de les persones més pobres del món. Deplorable, de fet".

L'arquebisbe de Canterbury, el cap de l'Església anglicana, Justin Welby, també ha considerat "vergonyosa i errònia" la retallada, i "contrària a les promeses electorals del govern".

Al mateix temps, Sunak ha anunciat la congelació de la immensa majoria dels salaris dels funcionaris públics. La ministra d'Economia a l'ombra, la laborista Anneliese Dodds, ha destacat durant el debat l'impacte negatiu de la mesura. "Això castigarà la confiança dels consumidors. Si el poder adquisitiu [dels treballadors] disminueix, gastaran menys a les nostres petites empreses i en els nostres comerços".

El govern Johnson arribarà, doncs, a la recta final de la legislatura (2023-24) intentant posar ordre als comptes públics. ¿Serà el moment d'apujar impostos? ¿A qui els apujarà? Sunak tenia raó: les conseqüències del covid-19 s'allargaran anys i seran econòmiques, però també polítiques.