BarcelonaAl març, amb gairebé tota la flota aturada a terra per les restriccions de la pandèmia, Lufthansa compartia una foto d’un dels seus Airbus A330 on els passatgers havien estat substituïts per caixes i grans paquets. Aleshores molts avions comercials van servir per transportar material mèdic per combatre el covid-19, però la imatge s’ha tornat a repetir aquest cop amb mercaderies que continuen creuant el cel, malgrat l’aclaparadora caiguda del trànsit aeri el 2020.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
“El volum de la càrrega transportada per avió ha baixat respecte al 2019, però és a un món de distància de les dificultats extremes en el transport de passatgers. Per a les mercaderies, el 92% del negoci encara hi és, mentre que al voltant del 90% del trànsit de viatgers internacionals ha desaparegut”, indicava Alexandre de Juniac, director general de l’associació d’aerolínies IATA. Al setembre el directiu ja apuntava a una recuperació de la demanda de cara a finals d’any, coincidint amb un moment de més activitat per l’auge de les compres online per Nadal. “Ja hi ha aerolínies nord-americanes i africanes que estan registrant increments de demanda respecte al 2019. El repte continua en la capacitat”, va afirmar Juniac sobre la tendència al sector.
Només cal fixar-se en les últimes estadístiques publicades per Aena per comprovar que la situació és força menys dramàtica quan es tracta de moure béns i no persones. Al novembre aquesta mena de trànsit queia un 25% al conjunt de la xarxa d’aeroports espanyols, mentre que el de passatgers s’enfonsava un 84%. Per entendre el retrocés que també s’observa en les mercaderies cal tenir en compte que una part d’aquestes es guarden a les bodegues d’avions de passatgers. Al reduir-se el volum de naus de viatgers per les restriccions, doncs, ha minvat igualment aquesta càrrega. “Per una banda trobem empreses especialitzades en la càrrega i després aerolínies comercials que hi destinen alguns avions, però és més residual i almenys a Europa s’havien anat traient de sobre aquest negoci”, explica Pere Suau-Sanchez, professor de la UOC i assessor en transport aeri.
Encara que els nivells d’activitat continuïn castigats per la pandèmia, el pessimisme no és tan gran com en les rutes destinades a l’oci i els negocis, en què no es preveu una recuperació completa almenys fins al 2024. En els últims anys alguns aeroports espanyols ja s’estaven beneficiant d’una progressiva especialització cap al transport de mercaderies. Un dels casos més evidents és el de Saragossa, que va tancar el 2019 com a segon aeroport d’Espanya per volum de béns (ocupa la posició número 28 en transport de passatgers), després de Barajas i per davant del de Barcelona. En resum, un creixement del 9,5% per al conjunt del 2019 que a principis d’aquest any es duplicava fins al 20%.
Què hi ha a la ciutat aragonesa que expliqui aquestes xifres? Doncs principalment el seu client més important, Inditex. El gegant tèxtil hi té situat un dels seus principals centres logístics, des d’on envia les seves col·leccions a destinacions d’arreu del món. Tot i que en l’acumulat de l’any la caiguda encara és del 21% -en línia amb la de la xarxa d’Aena-, en alguns mesos com el setembre Saragossa va aconseguir registrar increments interanuals del 13%. Un altre aeroport, el de Vitòria, també ha marcat nous rècords en plena sagnia de pèrdues per al transport aeri. “La sensació és que s’ha arribat a un punt en què les restriccions ja no importen perquè la mobilitat està aturada de totes maneres. Ja ningú vola per turisme ni per feina, només aquells que realment ho necessiten”, destaca Suau-Sánchez. La campanya de Nadal de les aerolínies no compta aquest cop amb l’al·licient de les escapades curtes o els viatges a parts del món més caloroses. Fins i tot veu trontollar els desplaçaments per retrobar-se amb familiars i amics durant aquestes festes, després de la nova onada de mesures imposades pels governs.
Transportistes de la vacuna
La vacuna del covid-19, admet l’expert, és el que “pot acostar les companyies aèries a la pseudonormalitat” (ja s’han notat repunts a la borsa en sintonia amb els anuncis de les farmacèutiques), però la pandèmia comportarà una sèrie de “canvis fonamentals” en la demanda. En les últimes projeccions d’Eurocontrol, l’escenari més optimista amb la vacuna disponible l’estiu del 2021 no preveu recuperar els nivells previs a l’emergència sanitària en els pròxims cinc anys. “Hi ha una possibilitat molt real que la recuperació pugui tardar encara més, potser fins al 2029”, assegurava Eamonn Brennan, director general de l’ens.
Mentrestant, una part d’aquestes aerolínies de càrrega també seran les encarregades de fer de transportistes de les dosis de la vacuna i ja treballen per adaptar les naus als sistemes de refrigeració requerits.
Un sector castigat per la pandèmia
-84%
Amb la segona onada de la pandèmia, el miratge de la lenta represa del trànsit aeri a l’estiu s’ha esfumat. Al novembre la xarxa d’Aena queia un 84% interanual.
-25%
La caiguda en el transport de mercaderies ha començat a remuntar abans que la de passatgers i se situa ara al voltant del 25% a Espanya.
2024
El sector de l’aviació comercial ha viscut el seu pitjor any per les restriccions a la mobilitat que ha suposat la pandèmia, i les millors previsions situen la tornada als nivells del 2019 com a mínim a quatre anys vista. En el pitjor escenari la recuperació serà el 2029.
99.761 M€
La patronal IATA calcula que aquest 2020 la indústria aèria perdrà gairebé 100.000 milions d’euros i que arrossegarà encara 30.000 milions més el 2021.
56 €
Segons l’entitat, per molt que les companyies aèries encara estiguin operant vols, aquest any perdran 56 euros per cada passatger transportat