Brussel·les insisteix que el fons de recuperació vincularà inversions i "reformes"

Brussel·lesAmb el camí aplanat després de l'anunci d'ahir d'Angela Merkel i Emmanuel Macron, aquest dimarts la Comissió Europea ha insistit que en la seva proposta per crear un pla de recuperació de la crisi del coronavirus l'objectiu és "mantenir un vincle fort entre inversions i reformes" i supervisar-ho a través del mecanisme vigent actualment. L'executiu comunitari emet recomanacions específiques de reformes estructurals semestralment per a cada país.

Així ho ha explicat el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, després de reunir-se amb els ministres de Finances europeus. Què vol dir "reformes"? Doncs és un concepte ambigu que també recull la proposta franco-alemanya presentada ahir i que dispara les alarmes d'alguns països o de partits especialment de la banda esquerra de l'hemicicle parlamentari. No implica necessàriament retallades o condicions macroeconòmiques, però en cap cas les exclou. Caldrà veure la lletra petita.

De moment, Dombrovskis ha explicat que s'aplicaria un mecanisme de supervisió similar al de l'instrument pressupostari de l'eurozona (BICC) que preveu lligar els ajuts a l'anomenat semestre europeu, pel qual la Comissió coordina les polítiques pressupostàries de cada país i emet recomanacions específiques, que poden anar des de reformar el sector energètic fins a simplificar els tipus d'IVA o reduir la ràtio de contractes temporals, per citar-ne algunes de les que són habituals per a Espanya. Això sí, prenent com a referència, per exemple, les recomanacions emeses el juny del 2019 per a Espanya, també es demanava "un ajust estructural anual del 0,65% del PIB" per no disparar la despesa pública o "preservar la sostenibilitat del sistema de pensions".

S'entén, doncs, que per sol·licitar les línies d'ajuts que provinguin d'aquest fons de recuperació s'haurà de presentar un pla nacional de reformes i també propostes per a les inversions i reformes estructurals que es volen finançar amb els diners sol·licitats. La Comissió ho supervisaria. Justament aquest dimecres la Comissió presenta les seves recomanacions semestrals, adaptades al context de la pandèmia, segons ha explicat el vicepresident de l'executiu comunitari.

Les institucions abracen la proposta franco-alemanya

D'altra banda, aquest dimarts la Comissió Europea ha reiterat la seva "benvinguda" a la proposta presentada ahir per Merkel i Macron. Dombrovskis l'ha qualificat de "molt positiva" i s'ha mostrat confiat que servirà per establir les bases d'un acord malgrat les reticències que ja ha manifestat el bloc del nord. També el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, ha demanat als ministres que "s'inspirin" en la proposta i sobretot en l'esperit de superar diferències que exemplifica. En la mateixa línia s'ha pronunciat el director del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), Klaus Regling.

Això sí, Dombrovskis també ha explicat que la proposta que presentarà la Comissió la setmana que ve no serà una còpia de la de Berlín i París, sinó que inclourà també les sensibilitats de la resta d'estats membres i suposarà una combinació de crèdits i transferències. També ha deixat clar que els diners no podran estar disponibles fins a principis del 2021.