“És absurd demanar cita prèvia per comprar en una botiga”

BarcelonaLa centenària merceria Perelló, al carrer Gran de Sant Andreu de Barcelona, té la persiana mig abaixada. A l'interior han col·locat cadires davant del taulell per obligar la clientela a mantenir la distància de seguretat, i els seus dos dependents s'han parapetat amb pantalles de protecció com si fossin soldadors. Al carrer diverses clientes fan cua, però no s'indica enlloc com es pot sol·licitar cita prèvia per comprar. El propietari de la botiga, Ramon Martínez Perelló, surt un moment de la merceria per aclarir-ho: "És que això de demanar cita prèvia per venir a comprar és absurd. Si els polítics no tenen sentit comú, l’hem de tenir nosaltres".

Dilluns va començar la fase 0 de la desescalada. Des de llavors les perruqueries, els restaurants que serveixen menjar per emportar-se i els petits comerços poden obrir, però amb una condició: els clients han de demanar cita prèvia obligatòriament. El carrer Gran de Sant Andreu és una coneguda via comercial de la capital, està ple de botigues, la majoria de les quals continuaven tancades aquest divendres. Les que s'han atrevit a aixecar la persiana fan la seva particular interpretació de l'anomenada cita prèvia.

Cua al carrer

Per a Martínez Perelló, la cita prèvia és que els clients facin cua al carrer com la fan quan van a la fleca, a la polleria o al supermercat des que es va declarar l'estat d'alarma i que només entrin dues persones alhora a la merceria perquè només hi ha dos dependents per atendre-les. Segons diu, no han parat de vendre des que van obrir dilluns. Els productes estrella són roba i goma per fer mascaretes. Tant és així que ha esgotat totes les seves existències d’elàstic en només quatre dies.

Uns metres més enllà, una desena de persones fan cua davant de la Ferreteria Barcelona. Allà, a la porta, sí que hi ha un rètol que diu amb lletres majúscules "Només atenem amb cita prèvia", però en minúscules afegeix: "És imprescindible apuntar-se a la llista". La llista és un paper enganxat a la mateixa porta on els clients han d'escriure el seu nom per ordre d'arribada amb un bolígraf que penja d'una cadeneta. En definitiva, que a la pràctica la cita prèvia a la ferreteria també significa fer cua al carrer. "La gent ens contactava per telèfon per demanar cita prèvia, però només estem treballant tres dependents i no donàvem l'abast per contestar totes les trucades, així que vam posar la llista a la porta", es justifica un d'ells, Josué Sánchez, que porta al cap una pantalla de protecció digna d'una pel·lícula de ciència-ficció.

A l'aparador de la sabateria Charo també hi ha un cartell que diu "Venda amb cita prèvia", però la seva propietària, Mercè Lahoz, admet que tots els clients que ha tingut fins ara són gent que ha passat per davant de la botiga, han vist unes sabates que els agradaven i hi han entrat. "Només deixo entrar un únic client a la sabateria, li demano que es posi mascareta i gel desinfectant a les mans i li dono una mitja de licra d'un sol ús per emprovar-se les sabates", explica.

Laura Porta és propietària de la llenceria 9picardia, situada en un carrer perpendicular, el de Malats, i també té a l'aparador el preceptiu cartell que indica que només atén amb cita prèvia. "Si ve algú sense demanar cita prèvia i no tinc cap clienta a la botiga, per descomptat que el deixaré entrar, si fa dos mesos que no venc unes calces", declara. Va obrir dimarts i de moment només ha atès clientes habituals que ja saben la talla que fan servir, així que no els ha calgut emprovar-se res. "L'única noia que s'ha emprovat dos sostenidors se'ls va emportar tots dos, així que he tingut sort", diu. Malgrat això, té un esprai per desinfectar les peces i assegura que també les deixarà 48 hores en quarantena cada vegada que algú se les emprovi.

En canvi, a la perruqueria Rueda, també al carrer Malats, sí que hi ha cita prèvia de veritat i, a més, només programen un client cada dues hores per tenir temps d'atendre’l amb tranquil·litat i després desinfectar pintes, tisores, raspalls i tot el que facin servir. Per entrar a la perruqueria cal seguir tot un ritual: et desinfecten les soles de les sabates amb aigua i lleixiu i t'obliguen a posar-te mascareta i guants. Els clients no poden deixar res sobre els tocadors, ni mòbils ni bosses, ja no hi ha revistes per llegir i el lavabo és d'ús exclusiu per al personal. "No tinc cap por, però vull prendre mesures de prevenció perquè em sento molt responsable: treballo en contacte directe amb la gent", justifica la seva propietària, Elisenda Bernal Rueda.