El Banc d'Espanya preveu que l'atur s'enfili per sobre del 18% fins al 2021

BarcelonaEl Banc d'Espanya creu que l'atur s'enfilarà per sobre del 18% aquest any i es mantindrà en aquest percentatge almenys fins al 2021, i no començarà a recular lleugerament fins al 2022, segons les noves projeccions econòmiques de l'organisme publicades aquest dilluns, que preveuen una caiguda "sense precedents" de l'economia el segon trimestre d'aquest any.

La institució parteix de dos escenaris diferents, un amb una recuperació més ràpida de l'economia i l'altre amb una recuperació més gradual. Al primer es preveu un descens del producte interior brut (PIB) aquest any del 9%, mentre que la caiguda en el segon escenari de recuperació més gradual seria d'un 11,6%. Malgrat tot, el PIB es podria desplomar fins al 15,1% en una situació molt dolenta, reconeix l'organisme emissor.

Respecte a l'atur, en el millor escenari el 2020 se situaria en el 18,1% de la població activa, i pujaria el 2021 fins al 18,4%, i baixaria el 2022 al 17,1%. En el cas d'una recuperació més gradual, aquest any assoliria el 19,6%, i la taxa baixaria el 2021 al 18,8% per situar-se en el 14,4% l'any 2022.

L'atur, segons l'EPA, es va situar al tancament del 2019 en el 13,78% de la població activa, i va pujar al 14,41% el primer trimestre, quan ja s'estenia la pandèmia. Durant la crisi financera, el pitjor registre va ser el primer trimestre del 2013, quan amb més de 6,2 milions d'aturats la taxa es va enfilar fins al 26,94%, per sobre de la previsió actual en el pitjor dels escenaris.

L'economia, que el primer trimestre va caure un 5,2%, patirà el segon trimestre d'aquest any la caiguda més gran de la història per culpa de la pandèmia, amb un descens d'entre el 16% i el 21,8%. En el conjunt de l'any, s'estima que en un escenari de recuperació més ràpida el PIB espanyol cauria un 9% aquest any i repuntaria un 7,7% el 2021 i un 2,4% el 2022; mentre que en un escenari de recuperació gradual la reactivació seria més lenta i l'economia retrocediria un 11,6% aquest any, per passar a créixer un 9,1% el 2021 i un 2,1% el 2022.

El pitjor escenari

Però la situació d'enorme incertesa actual, indica el Banc d'Espanya, "no permet descartar escenaris de risc més desfavorables", que podrien registrar-se en un context d'una evolució epidemiològica més adversa del que s'esperava, que comporti efectes negatius més persistents sobre l'economia.

Per això s'ha fet un tercer escenari, "de recuperació molt lenta", en què el retrocés del PIB el 2020 assoliria el 15,1% i el creixement seria més moderat en els anys següents: un 6,9% el 2021 i un 4% el 2022.

Pel que fa a la taxa d'atur, aquest escenari més negatiu la situa en nivells més elevats amb una desocupació de fins al 23,6% aquest any, que pujaria al 24,7% el 2021 i baixaria fins al 22,2% el 2022.

L'autoritat monetària afirma que a Espanya, on el contagi ha arribat a una magnitud "molt elevada", la reducció del PIB superaria el 2020, en els dos escenaris principals, a la de l'àrea de l'euro en uns tres punts percentuals, si bé la recuperació posterior en l'economia espanyola seria "més intensa" que a l'eurozona.

L'organisme emissor xifra en un 2,5% del PIB el volum de les mesures aprovades pel govern espanyol per pal·liar l'impacte econòmic de la pandèmia, un percentatge inferior a la de la mitjana dels estats de la zona euro, que és del 3,5%. La causa és el menor marge fiscal d'Esoanya pel seu endarreriment en la consolidació i l'impacte de les ajudes aprovades a Alemanya que fan pujar la mitjana, segons el director d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce.

El Banc d'Espanya creu que la incertesa causada per la pandèmia aturarà el consum de les llars i de les empreses, almenys fins ben entrat l'any que ve. No obstant, valora positivament l'impacte en el consum de les famílies que tindrà l'ingrés mínim vital.

Sobre els escenaris plantejats, l'organisme emissor indica que el de recuperació més ràpida assumiria que la millora de l'activitat observada des del final del segon trimestre prossegueix amb posterioritat sense que es registrin nous obstacles (de naturalesa sanitària, econòmica o financera) d'envergadura important.

En el de recuperació més gradual hi hauria una incidència sobre l'activitat una mica més gran en el segon trimestre; i, a més, no es descarten ni la possible aparició de nous brots de l'epidèmia que, encara que de menys virulència que l'episodi original, poguessin dur a la reintroducció de certes mesures de contenció, ni l'aparició de danys més persistents en el teixit productiu.

Dèficit i deute disparats

El Banc d'Espanya també preveu un fort impacte de la pandèmia en les finances públiques, amb un deute i un dèficit desbocats. Així, el dèficit de les administracions públiques, que el 2019 va ser d'un 2,8% del PIB, s'elevaria aquest any fins al 9,5% en l'escenari de recuperació primerenca i fins al 11,2% en el de recuperació gradual.

Quant al deute, del 95% del PIB a tancament del 2019, l'entitat ofereix dos escenaris i situa les seves projeccions en nivells molt elevats en els dos casos. Un 114,5% aquest any, un 111,7% el 2021 i un 112,5% el 2022 en el millor escenari; i amb una recuperació més gradual seria del 119,3% aquest any, el 115,9 el 2021 i el 118,7% el 2022.

Les estimacions recollides en els dos principals escenaris que ha publicat aquest dilluns el Banc d'Espanya, el de recuperació primerenca i el de recuperació gradual, suposen una millora respecte als últims pronòstics presentats el 18 de maig pel governador, Pablo Hernández de Cos, al Congrés, que apuntaven a una caiguda del PIB d'entre el 9,5% i el 12,4% aquest any, amb una recuperació el 2021 insuficient per assolir el nivell previ, amb un avanç econòmic d'entre el 6,1% i el 8,5%