Més de cinc milions de persones ja cobren un subsidi de l'Estat

BarcelonaEl rastre de la pandèmia al mercat de treball té un nou rècord. Amb l'impacte per als treballadors afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i els aturats, Espanya va arribar a l'abril a un màxim històric de gairebé 5,2 milions de persones que depenen d'una prestació dels serveis d'ocupació. El ministeri de Treball ha comunicat la dada provisional aquest dimarts, després de publicar les dades d'atur registrat del mes passat i confirmar que hi ha quasi 3,4 milions de ciutadans temporalment sense feina.

Es tracta d'un increment sense precedents en el nombre de beneficiaris. Per posar-ho en context, la factura mensual per pagar les prestacions de l'atur ha pujat fins als 4.512 milions d'euros, pràcticament 4.000 milions més que el 2019. "El coixí que es dedica al manteniment de les rendes ha augmentat en tres milions de persones, sense que tots els afectats per un ERTO hagin cobrat encara", destaca el professor d'economia de la UOC Josep Lladós. De fet, hi ha un 22% de la població activa que està rebent subsidis.

El ministeri que lidera Yolanda Díaz no ha desglossat aquest indicador per comunitats autònomes, però a Catalunya el març ja van cobrar l'atur un total de 272.786 persones, la xifra més alta dels últims deu anys. El secretari de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, ha situat en més de 809.700 els treballadors que han perdut la feina o estan en un ERTO des que va començar la crisi sanitària, i ha assegurat que 244.000 encara no han rebut el subsidi.

El segon mes de confinament –el primer sencer des que es va declarar l'estat d'alarma– es va saldar amb un increment de 50.763 aturats a les demarcacions catalanes, i el total és ara de 467.810 persones. És el primer cop que l'atur puja a l'abril en els últims deu anys tant a Catalunya com a Espanya, on es va repetir el mateix patró. "El pronòstic és molt pitjor que les dades de l'EPA", remarca Lladós. A nivell estatal, les llistes es van ampliar amb 282.891 persones més, un increment de gairebé un 8% respecte al març. L'atur toca de ple més de 3,8 milions d'espanyols i es va agreujar en un mes que acostuma a ser positiu per al mercat laboral, ja que inclou les contractacions per la temporada turística.

Aquest any, però, la fotografia del mercat laboral és tot el contrari. A l'abril a Catalunya es van signar 174.012 contractes menys que el 2019, una sagnia del 65% i el descens més acusat des que es recull l'estadística. Si tenim en compte l'acumulat des del gener, la contractació s'ha reduït en un 26%, quan fa un any creixia prop d'un 2%. Aquest efecte no distingeix entre indefinits i temporals i és el mateix al conjunt de l'Estat, on s'han signat un milió de contractes menys.

Per a Lladós, les xifres més preocupants tornen a ser les de la destrucció d'ocupació. "Bona part de la població que deixa de treballar no apareix a les dades del SEPE perquè molts són joves contractats al sector serveis que s'han desanimat i no tornen a buscar feina", apunta. El covid-19 ha provocat que la Seguretat Social perdi gairebé 950.000 contribuents en només dos mesos. Després d'una caiguda inèdita de 833.979 persones, l'abril va suavitzar la reducció a 49.074, però l'afiliació mitjana durant aquest mes va caure en 548.093 ocupats.

Sindicats i patronal, units pels ERTO

Les dades de l'atur han unit els dos sindicats majoritaris i la principal patronal espanyola en un mateix clam: els ERTO han evitat que l'estadística sigui "encara pitjor". El vicepresident de la CEOE, Íñigo Fernández de Mesa, ha defensat flexibilitzar aquesta mesura extraordinària perquè els treballadors es reincorporin al seu lloc de feina a mesura que es reprengui l'activitat. El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha coincidit amb aquesta idea i ha advertit que no prorrogar l'estat d'alarma seria una "irresponsabilitat majúscula". La secretaria d'ocupació de CCOO, Lola Santillana, no s'ha pronunciat sobre aquest punt, però ha insistit que sense els ERTO la destrucció de llocs de feina hauria sigut "molt superior".

L'escalada del nombre de beneficiaris de subsidis estatals també preocupa els sindicats. CCOO ha alertat que "una de cada dues persones treballadores necessita una prestació" i ha demanat a l'administració que agilitzi la tramitació de les ajudes. Per la seva banda, la UGT també ha exigit "mesures urgents" i ha proposat que les famílies que no reben cap prestació social actualment puguin cobrar una renda mínima fins que el govern de Pedro Sánchez aprovi l'ingrés mínim vital.