Cop de puny a la taula de la UE en política comercial

Brussel·les"Europa repensa la seva política comercial en un món amb més conflicte geopolític i convulsió econòmica". Aquestes èpiques declaracions del vicepresident de la Comissió Europea, Vladis Dombrovskis, no són només màrqueting polític. Si en algun àmbit té competències la Unió Europea és en política comercial. I Brussel·les ha decidit donar un cop de puny a la taula i actualitzar-la amb més "assertivitat" i noves eines que li permetin emprendre represàlies en un entorn que els últims anys se li ha fet particularment "hostil".

No és només que Europa hagi quedat escarmentada dels estirabots proteccionistes de Donald Trump. La pandèmia del coronavirus ha fet aflorar a la superfície un problema de fons: la dependència de la Xina i la desigualtat competitiva davant el gegant asiàtic. Les declaracions del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, lamentant que "Europa no produeix un gram de paracetamol" són de finals d'abril. I és igual de recent la crisi provocada per l'escassetat d'equipament mèdic bàsic com mascaretes i respiradors perquè també s'importen majoritàriament de la Xina. La UE no té un ministre d'Exteriors, només un ambaixador, però la seva arma gepolítica més potent és la política comercial, i amb l'arribada de Joe Biden i el renovat lideratge de l'Organització Mundial del Comerç, amb Ngozi Okonjo-Iweala, Brussel·les veu el moment de fer un pas endavant.

La Unió continua defensant el multilateralisme i veu en Biden un aliat per tornar-lo a impulsar a nivell global, però és conscient que el seu enfocament difereix de les estratègies de la resta de jugadors del tauler i està disposada a protegir-se i, fins i tot, contraatacar. "Donar suport al multilateralisme i estar obert a la cooperació no entra en contradicció amb una UE a punt per actuar de manera assertiva en defensa dels seus drets i interessos. La UE ha d'enfortir les seves eines com calgui per defensar-se davant de pràctiques comercials injustes i d'altres actes hostils", rebla el full de ruta presentat aquest dijous per Dombrovskis.

Aquesta estratègia té accent francès, un corrent que ha guanyat força d'ençà del Brexit (el Regne Unit era el gran pol defensor del lliure comerç) i que fins i tot advoca per la relocalització d'indústries estratègiques. Però els nòrdics han pres el relleu dels britànics i actuen de contrapès davant el pols proteccionista de París que reclama reforçar "l'autonomia estratègica" de la Unió. Tot i això, hi ha consens que cal reforçar la posició de la UE en el tauler global i es busca un difícil equilibri: "La Unió haurà d'actuar en un nou ordre multipolar global marcat per les tensions creixents entre els principals actors, haurà de promoure enfocaments per reduir tensions i buscar solucions sobre la base d'un nou marc regulador. Al mateix temps, necessita equipar-se amb eines per operar en un ambient internacional més hostil si és necessari", afirma l'informe europeu.

La UE és conscient que la Xina és un rival cada vegada més potent i recorda que el 2024 el 85% del creixement del PIB mundial serà xinès. Per això pressiona Biden per promoure una reforma de les regles del joc obsoletes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) que serveixin efectivament per resoldre les disputes existents i posin accents en el comerç digital, la tecnologia i el canvi climàtic. També fa referència al respecte als drets humans i, sobretot, els drets laborals, en un clar missatge a la Xina però també a altres potències asiàtiques que igualment projecten un creixement econòmic superior a l'europeu. La UE reclama revisar profundament els processos de producció per evitar el "treball forçós". Alguns d'aquests punts són els principals retrets d'organitzacions no governamentals i Eurocambra quan és la UE qui negocia grans acords comercials com el de Mercosur.

Però Europa no ho fia tot a Biden ni a l'OMC. Brussel·les ja ha fet els primers passos per prendre mesures "autònomes" de control, com ara el mecanisme que controla les inversions estrangeres en sectors econòmics estratègics que va posar en marxa durant la pandèmia, creat especialment pensant en Pequín. La Unió retreu que les empreses xineses estan dopades d'ajuts públics i juguen amb avantatge en el lliure mercat europeu, mentre que les companyies del Vell Continent no tenen les mateixes facilitats al territori del gegant asiàtic, i per això fins i tot proposa poder vetar-los la participació en concursos públics.