La conversió de la Torre Agbar en hotel, en suspens

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona té ara mateix sobre la taula dos grans projectes per transformar en hotels de luxe dos edificis emblemàtics: la Torre Agbar i l’edifici del Deutsche Bank, a la confluència de la Diagonal i el passeig de Gràcia. Però aquestes iniciatives no s’alineen amb els interessos del nou govern municipal, encapçalat per Ada Colau, que, de fet, incloïa al seu programa electoral la idea de dictar una moratòria per a l’obertura de qualsevol tipus d’allotjament turístic, hotels inclosos. Això ha disparat les alarmes d’Emin Capital, el fons que va comprar per 150 milions d’euros la Torre Agbar per convertir-la en un hotel Grand Hyatt.

L’administrador del fons, Jordi Badia, ha reconegut a l’ARA la seva “preocupació”. Segons Badia, l’anterior equip municipal va aprovar el canvi d’usos perquè l’edifici pogués passar de tenir oficines a ser un hotel, però encara li falta la llicència d’obres. Badia tenia previst presentar-la el mes que ve per començar les obres a l’octubre, i després del triomf electoral d’Ada Colau van fer arribar un escrit a l’Ajuntament anunciant-ho. Ara han demanat a Colau i el seu equip una reunió, però encara no han pogut fixar data.

Fonts municipals expliquen a l’ARA que la Torre Agbar ja té la qualificació necessària per al canvi d’ús: d’oficines a hotel. Ara bé, també ratifiquen que, de moment, no han rebut la sol·licitud de llicència i, per tant, en cas que entri en vigor l’anunciada moratòria d’allotjaments, aquest projecte podria quedar afectat. De fet, fins i tot en el supòsit que ja hagués entrat la llicència, la prohibició podria condicionar els plans de reconversió (tot i que en aquest cas l’empresa tindria dret a una indemnització econòmica). De moment, fonts del consistori es limiten a concretar que tot s’haurà d’estudiar. I per a qualsevol decisió l’equip de Colau necessitarà, òbviament, aliats polítics que li permetin sumar la majoria necessària.

Jordi Badia explica que Emin Capital ja ha pagat 100 dels 150 milions de la compra de l’edifici i, si l’Ajuntament no dóna la llicència, no hi ha un pla B. Les pèrdues per a Emin serien importants, ja que la rendibilitat a la zona d’un edifici d’oficines pot situar-se entre 15 i 20 euros el metre quadrat, mentre que per a un hotel de gran luxe podria arribar a entre 30 i 40 euros.

Badia defensa que l’administració també hi sortiria perdent, perquè l’hotel podria generar prop d’un milió d’euros a l’any d’IBI i uns 8 milions d’impost de societats. I, a més, comportaria la creació d’uns 400 llocs de treball directes i uns 400 més d’indirectes.

El cas dels Lluïsos

Qui ja té coll avall que haurà de canviar els seus plans per l’arribada del nou equip de govern municipal són els Lluïsos de Gràcia, que eren part interessada en el projecte de convertir l’edifici del Deutsche Bank en un hotel que podia créixer fins als 98 metres d’alçada (i deixar molt enrere els 75 actuals). Els Lluïsos van vendre per 850.000 euros el dret d’edificabilitat en un solar que tenen al carrer Verntallat, a Gràcia, als promotors de l’hotel, el fons KKH. Ara bé, vista l’oposició del nou govern als seus plans d’ampliació, KKH optarà per tornar al projecte inicial, el de fer un hotel a la torre sense modificar-ne l’estructura, com va avançar l’ARA en el seu moment. Aquest nou escenari deixa fora de l’operació l’entitat gracienca. La carambola urbanística, de fet, també ha implicat la compra de l’antic Taller Masriera (al carrer Bailèn) per guanyar, també, metres d’edificabilitat. Uns metres que ara tot apunta que no seran necessaris.

En el cas dels Lluïsos, l’entitat ja ha començat a buscar altres vies de finançament per fer front al pagament de les obres de reconstrucció de la seva seu, que s’acaben al setembre i que tenen un cost de prop de tres milions d’euros. D’aquests diners, 1,3 milions els aporta l’Ajuntament de Barcelona i 100.000 euros els havia aportat ja KKH, en el marc de la negociació per l’hotel de l’edifici Deutsche Bank, segons va concretar ahir el president de l’entitat, Oriol Hosta. Per arribar fins als prop de tres milions que costaven les obres, els Lluïsos van captar 700.000 euros a través d’un préstec, una aportació de la Generalitat i diverses donacions. Tot i així, a l’entitat gracienca encara li falten 600.000 euros als quals ha de fer front.

Els Lluïsos estudien ara dues opcions: la primera, rebre un crèdit de l’Institut Català de Finances. I l’altra, dividir el deute en tres paquets de 200.000 euros: un l’assumiria la constructora endarrerint el cobrament; l’altre s’aconseguiria amb un renting o lísing, i un tercer, amb una campanya perquè 400 persones posin 500 euros cadascuna.