Els convenis col·lectius no vencen
El Suprem tomba un dels punts clau de la reforma laboral, tot i que els casos seguiran als jutjats
BarcelonaClatellada del Tribunal Suprem a la reforma laboral que el govern de Mariano Rajoy va aprovar el 2012, un dels seus projectes estrella i que quedarà amputada a partir d’ara. El ple de la sala social de l’alt tribunal va dictar ahir una sentència en la qual determina que els drets laborals pactats en un conveni col·lectiu es mantenen tot i que n’expiri la vigència, ja que entén que passen a convertir-se en drets individuals dels treballadors. Amb aquesta interpretació deixa sense efecte la limitació de l’anomenada ultraactivitat (vigència dels convenis caducats) a només un any que va imposar el PP amb la seva reforma.
La sentència del Suprem, que tracta el cas d’una empresa balear que va entendre que, un cop esgotat el termini d’un any sense acord pel nou conveni, les condicions laborals dels seus empleats passaven a regir-se per l’Estatut dels Treballadors, era molt esperada en els cercles jurídics laborals. El motiu és que és el primer cop que el Suprem es pronuncia sobre la ultraactivitat, un punt molt polèmic de la reforma per la conflictivitat que introduïa en les negociacions entre empreses i sindicats.
Ara bé, segons el soci de laboral de Sagardoy Marc Carrera, a falta de veure la sentència en la seva totalitat, de moment no queda clar que es pugui aplicar a tots els casos en litigi. La reforma laboral especificava que, en cas que no hi hagués acord, al cap d’un any, el conveni que passava a entrar en vigor era el sectorial. En el cas de l’empresa balear, com que no hi havia conveni sectorial, la companyia va entendre -com moltes altres- que s’aplicava l’Estatut dels Treballadors, un punt no inclòs directament en la reforma, cosa que no aclareix del tot els dubtes pels casos en què sí que hi hagi un conveni sectorial.
Més litigiositat
En l’exposició de motius, però, el Suprem sí que especifica que els drets adquirits pels treballadors com a conseqüència de la seva inclusió en un conveni col·lectiu passen a convertir-se en drets individuals, i afirma que les condicions laborals pactades en el contracte, encara que vinguin del conveni, “tenen naturalesa jurídica contractual i per això continuen sent exigibles entre empresa i treballador encara que hagi expirat la vigència del conveni col·lectiu de referència”.
Una interpretació d’urgència d’aquest punt permetria fer extensible l’eliminació dels límits a la ultraactivitat que fa el Suprem no només als casos en què no hi hagi conveni sectorial sinó a tots. Carrera afirma, però, que de ben segur la sentència ampliarà encara més la litigiositat, i que els casos en conflicte hauran de seguir resolent-se als tribunals.
Abans de la reforma laboral del 2012 els convenis es renovaven automàticament de manera gairebé il·limitada, i el govern espanyol va introduir la limitació a un any d’aquesta renovació per tal d’“evitar una petrificació de les condicions de treball pactades en conveni” i fer “que no es demori en excés l’acord renegociador mitjançant una limitació temporal de la ultraactivitat”, segons es recollia a l’exposició de motius de la llei aprovada el febrer del 2012. És a dir, l’objectiu declarat del govern espanyol era aconseguir el decaïment de les condicions pactades, cosa que el Suprem ha considerat legalment inacceptable.
Fins ara desenes d’empreses s’han acollit a aquesta novetat de la reforma laboral, motiu pel qual la sentència del Suprem era tan esperada. En instàncies anteriors, els tribunals s’han dividit entre sentències favorables als treballadors, i altres a les empreses, depenent dels casos. Algunes grans companyies, com Alstom, per exemple, van amenaçar de deixar sense conveni col·lectiu els treballadors a principis d’aquest any, cosa que hauria suposat una retallada dràstica dels salaris i de les condicions laborals. Tot i així, la plantilla i la direcció de la companyia van acabar arribant a un acord a l’agost per signar un nou conveni, i la situació es va desencallar definitivament.
El personal d’Air Nostrum, una aerolínia pertanyent al grup IAG (Iberia, British Airways i Vueling), també va acabar als tribunals per l’aplicació de la ultraactivitat. En aquella ocasió, al juny, l’Audiència Nacional també va donar la raó als treballadors, tot i que l’argument aleshores va ser més de forma que de fons, i el tribunal va considerar que la pèrdua del conveni no té cabuda en els casos en què el text caducat sigui previ a l’aprovació de la nova llei laboral. La nova sentència entra al fons de l’assumpte, i parteix d’un tribunal superior des del punt de vista jeràrquic com és el Suprem.
El govern espanyol va reaccionar a la sentència amb prudència. La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va afirmar desconèixer el detall de la sentència i va dir, genèricament, que el govern espanyol “respecta” les decisions judicials. Tot i així, va elogiar la reforma laboral, “clau per canviar el mercat de treball”. Báñez va destacar que quan la reforma va entrar en vigor, el 2012, l’atur creixia un 12,5%, mentre que ara es redueix per sobre del 6%.
Per la seva banda, els representants dels treballadors van felicitar-se per la sentència. El secretari d’Acció Sindical de la UGT, Tony Ferrer, va assegurar en un comunicat que la decisió del Suprem confirma les tesis de la UGT que “el que es pacta en conveni col·lectiu, ja sigui en matèria de vigència o de continguts, perviu més enllà dels terminis que fixava la reforma laboral”.