Els convenis caduquen, els drets laborals no queda tan clar

BarcelonaLa caducitat de centenars de convenis a Catalunya obre un horitzó d'incertesa per a milers de treballadors, exposats a perdre complements i altres beneficis laborals, quan no a veure en el pitjor dels casos com els retallen el sou si l'empresa deixa de reconèixer la vigència del conveni vençut sense que hi hagi acord per renovar-lo. La pèrdua del conveni implica passar a dependre del de rang superior (si caduca el d'empresa passa a regir el sectorial o l'estatal) o, si no, l'Estatut dels Treballadors.

Aquesta situació amenaça algunes taules de negociació i ja s'ha materialitzat en algun cas. L'empresa més gran de transport de mercaderies de Girona, el grup Calsina y Carré, va anunciar dilluns als treballadors que, a causa de la desaparició del conveni, passava a aplicar les condicions que dicta l'acord marc del sector a Espanya, que parteix, entre altres aspectes, d'un sou equivalent al salari mínim interprofessional (645 euros bruts al mes).

¿L'empresa pot retallar sou i condicions?

La reforma laboral deixa molt clar que els convenis no renovats perden la vigència si després d'un any d'haver vençut les parts no n'han pactat cap altre. Això habilita les empreses a deixar-los d'aplicar de manera unilateral, segons reconeix l'advocada de Baker&McKenzie Mireia Sabaté. Si això passa, però, els experts discrepen sobre quins són els escenaris que es poden desencadenar i quins efectes reals tindrien sobre les condicions de feina dels treballadors que perden el paraigua del conveni.

¿Els drets adquirits per conveni es perden o no?

Aquí hi ha la doble interpretació possible. Les empreses que anuncien que deixen d'aplicar el conveni ho fan escudant-se en el fet que la llei diu que deixa de ser vigent un cop s'acaba la ultraactivitat d'un any.

En canvi, segons la lectura d'altres experts, el que estableix el conveni s'incorpora com una mena de drets adquirits individualment per cada treballador i no poden esborrar-se així com així. L'advocat del Col·lectiu Ronda Vidal Aragonés defensa aquesta opinió i insta els afectats a recórrer als tribunals per combatre "el discurs interessat dels que volen retallar les condicions laborals per la via ràpida".

Quina interpretació en fan els jutges?

"Cap sentència emesa fins ara relacionada amb la reforma laboral entra a valorar el fons d'aquesta qüestió", respon Sabaté. Això, reconeix, pot ser un fre per a les empreses a l'hora de tancar-se en banda a negociar i dictar un retrocés en les condicions laborals sense intuir si els tribunals els donaran la raó.

En qualsevol cas, i aquí coincideixen tots els experts, els conflictes per la pèrdua de convenis faran créixer més els litigis i el bloqueig als jutjats, ja desbordats per altres aspectes de la reforma laboral, com la nova regulació dels acomiadaments col·lectius (ERO).

Què pot fer qui perd l'empara del conveni?

El primer moviment en bloc dels treballadors, segons Aragonés, ha de ser la mobilització, que pot forçar l'empresa o la patronal que negociï el conveni a reprendre converses.

En cas d'optar per la demanda, ja sigui col·lectiva o bé a títol individual del treballador, s'ha de tramitar als jutjats socials. Si el conveni és d'empresa s'ha de presentar als jutjats de cada demarcació, mentre que si es tracta d'un conveni estatal li tocarà a l'Audiència Nacional pronunciar-se, explica Sabaté.

¿Hi ha risc que es generi una doble escala salarial?

L'advocada de Baker&McKenzie sosté que l'empresa no pot respectar les condicions de la plantilla antiga per una banda i optar per no aplicar el conveni en els casos de noves contractacions. En canvi, segons Aragonés, el risc que proliferin dobles escales salarials és alt perquè en el moment de contractar l'empresa pot considerar que el conveni no és vigent i que, per tant, les condicions antigues no valen.