Els contractistes acusen l'Estat d'incomplir la llei amb les infraestructures
Xifren en 5.000 milions d'euros la inversió necessària a Catalunya
BarcelonaIndignació (de nou) a la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). Segons el seu informe presentat aquest dijous sobre el sector de la construcció a Catalunya el 2021 i les previsions per al 2022, enguany serà "un any complicat" –tot i que les dades registrades durant el primer trimestre "van ser bones"– amb la guerra a Ucraïna per "la situació és d'incertesa total". Així ho ha expressat el seu president, Joaquim Llansó, qui ha criticat durament el dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya per part de l'Estat: l'execució el 2021 ha estat del 35,8% del pressupostat.
Segons Llansó, "l'Estat està incomplint la llei de pressupostos generals de l'Estat" en matèria d'inversió. Amb tot, la licitació va augmentar un 97%, l’any 2021 i va assolir 2.957,9 milions d’euros, el que suposa un 52% més respecte al 2019. Aquest import encara se situa per sota de la licitació mitjana dels últims 20 anys (3.700 milions d’euros anuals) i, segons els contractistes, queda lluny de les necessitats de l’economia catalana. Segons Llansó, la inversió del conjunt de les administracions hauria de ser "d’aproximadament uns 5.000 milions anuals, que és l’equivalent al 2,2% del PIB, d’acord amb la tendència dels principals països europeus durant els últims 20 anys", ha explicat.
Alhora, des de la Cambra han assegurat que "és una casualitat que justament hi hagi aquest dèficit tan gran quan, el mateix any, a Madrid s'ha executat més del 180% del pressupostat". Segons Llansó, "pots tenir problemes amb una obra o dues, però no tants i de manera recurrent. És curiós que a Madrid no passi", ha conclòs.
Preocupació pels preus
Els contractistes també han alertat de la situació "incerta" per a aquest 2022, principalment provocada pel conflicte entre Rússia i Ucraïna i l'augment generalitzat de preus de les primeres matèries i l'energia. Segons el seu informe, "hi ha un augment exponencial d'obres públiques que queden desertes o que, un cop adjudicades, no es volen fer per culpa dels alts preus".
El principal problema, segons la Cambra, és que no s'estan aplicant els mecanismes existents d'adaptació de preus a les obres que surten a concurs, de manera que acaba sent "inviable per als constructors" dur a terme obres que mantenen els preus de fa 3 o 4 anys. "Estem operant amb pressupostos totalment desfasats", critiquen.
Tot i les incerteses que hi ha, les expectatives són positives. Les previsions dels principals actors econòmics apunten que la inversió en construcció podria créixer a Espanya al voltant del 4% l’any 2022, i créixer de manera més intensa l’any 2023 (5,5%). Pel que fa a les previsions en construcció residencial, s’estimen creixements entre el 7% i el 8% per al 2022. Es preveu que s’incrementi el nombre d’habitatges de nova planta a Catalunya, particularment els habitatges de promoció pública i privada de lloguer social, encara que no serà, però, fins al 2023 que es recuperaran els nivells previs de la pandèmia.
Per altra banda, per a l’edificació no residencial la previsió és que la recuperació no sigui tan ràpida com en la residencial, a causa dels canvis que experimenten i les característiques pròpies de certs sectors econòmics.