La temporalitat, el mal endèmic que costa tant d'enderrocar
La patronal CEOE esclata contra el govern i critica la falta de claredat, mentre que els sindicats veuen l'última proposta amb bons ulls
BarcelonaÉs un dels mals endèmics que pateix el mercat laboral espanyol i al qual una conjuntura econòmica com la derivada de la crisi del coronavirus el fa vulnerable: els contractes temporals, que des de fa anys monopolitzen les llistes d'ocupació i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Aquest dimecres van centrar la reunió de la reforma laboral entre govern espanyol i agents socials, que si bé coincideixen en el diagnòstic (hi ha un abús de la temporalitat) encara es mantenen dividits pel que fa a la recepta, fins al punt que el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, ha explotat contra l'executiu per falta de claredat. "Cal discutir de forma seriosa. Les filtracions dels últims dies no ajuden en la negociació", ha comentat des de Còrdova en el marc del XX Congrés de Directius i Executius d'Empresa (CEDE)
Garamendi, però, ha aprofitat l'avinentesa per tornar a constatar quina és la seva posició. "No es pot unir temporalitat amb precarietat", ha assegurat, i ha carregat contra les propostes plantejades fins ara pel govern espanyol tot excusant-se que "no coincideixen amb les reformes que demana Europa". En concret, una de les mesures que es va incorporar al text que s'està negociant (a petició dels sindicats) és la d'abordar la temporalitat a través de la limitació i establir els contractes temporals a un màxim del 15% de la plantilla anual de totes les empreses i sectors. Una proposta, però, que el govern de Pedro Sánchez ha refredat, tal com avançava aquest dijous el diari El País i confirmen fonts del ministeri de Treball a l'ARA, i finalment sembla que caurà. La proposta, de fet, sempre ha topat amb l'oposició frontal de la patronal CEOE, que ha deixat clar que no volia un límit de temporalitat per a tots els sectors com a via per intentar reduir l'elevada temporalitat.
Amb tot, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha confirmat també des de Còrdova que l'executiu presentarà "una proposta nova" sobre la reforma laboral la setmana que ve, que no només incorporarà les propostes de sindicats i patronals, sinó també de la resta de ministeris que des d'aquesta setmana s'han incorporat a la negociació. Fonts del ministeri de Treball han explicat que el seu plantejament seria vincular temporalitat i causalitat. "Hi ha temporalitat si hi ha causa que ho justifiqui, per exemple Nadal i la verema", detallen. "[La proposta del 15%] no era nostra", es limiten a apuntar les mateixes fonts, que diuen que "oficialment" encara no s'ha retirat del text i "s'està negociant".
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja ho refredava aquest dimecres i insistia que era una iniciativa que s'havia incorporat perquè ho havien demanat una part dels agents socials: "La proposta [del ministeri de Treball] és actuar en la reducció de les modalitats contractuals i en reforçar la causalitat [dels contractes]. Hi ha algun país que fixa un percentatge. També pensem que hi ha d'haver sancions importants en cas d'ús i abús de la temporalitat mal entesa", explicava Díaz en una entrevista al programa El objetivo de La Sexta. Tots els agents implicats en la negociació, però, insisteixen que "encara s'està negociant" i que, per tant, no hi ha cap proposta tancada.
Díaz apuntava que el ministeri de Treball se situa en una posició "intermèdia". El fet és que la iniciativa del percentatge sí que l'abracen els sindicats majoritaris (CCOO i UGT). "La proposta de CCOO no passa per eliminar aquest concepte", apunten fonts d'aquest sindicat a l'ARA. A més, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha emfatitzat que com a mínim "cal un reforç de la causa de la temporalitat perquè sigui objectiva, no perquè sí", ha expressat.
Derogació?
A banda de la discussió sobre el contingut, fa dies que l'estira-i-arronsa gira al voltant del llenguatge. En les últimes hores el govern espanyol, concretament a través de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha reconegut que no es pot derogar "tècnicament" la reforma laboral. De fet, tot i que l'acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem recull la paraula derogació, això no vol dir tornar a l'escenari laboral previ al de la reforma del PP i, per tant, derogar de facto, sinó desmuntar-ne, a curt termini, els anomenats “elements més lesius”. Díaz va fer aquestes declaracions aquest dimecres al programa El objetivo de La Sexta, en què va insistir que encara que tècnicament no es pot derogar la reforma laboral, sí que se'n poden suprimir parts, com es va fer amb l'anul·lació de l'acomiadament d'un treballador que estava de baixa mèdica. De fet, la ministra de Treball ha obert la porta a arribar a acords amb els sindicats i les patronals sobre la reforma laboral per punts.
El problema, però, és quan públicament es fa ús de la paraula. Si bé Díaz ho té clar: "Derogar la reforma laboral no és cap eslògan", ha dit aquest dijous. Calviño havia afirmat hores abans que "cal fugir de debats estèrils i d'eslògans" en relació amb la paraula derogar, malgrat que la paraula també es recull en l'acord d'aquesta setmana entre PSOE i Unides Podem al voltant de la nova coordinació de la negociació de la reforma laboral.
Debats per a més endavant
Amb tot, l'executiu ja havia deixat per a més endavant, és a dir, a partir de l'any que ve, tocar altres punts conflictius que el Partit Popular va introduir els anys 2012 i 2013. Entre aquests elements hi ha l'abaratiment de l'acomiadament, com explicava Díaz aquest dimecres. "No es tocarà per acord de govern" a la taula de negociació amb sindicats i patronal, deia de forma clara. Com ja se sabia, es descarta per ara recuperar la compensació de 45 dies per any treballat en el cas d'un acomiadament improcedent. Actualment, i després de la reforma del PP, són 33 dies per any treballat a l'empresa.
"És un tema que no està directament damunt la taula, però en tot cas les negociacions no acaben aquí. Aquesta és la primera fase", apunten fonts de la negociació a l'ARA. De manera que el debat es reprendrà, en tot cas, l'any que ve. Per contra, el secretari general de CCOO ha anticipat que "no coincideixen amb el que està dient el govern. Cal introduir dificultats per utilitzar l'acomiadament. Si l'acomiadament és lliure i econòmic, l'empresa té tendència natural a acomiadar", ha dit Sordo aquest dijous.
Amb tot, el marge de temps per negociar s'esgota. Des del ministeri de Treball apunten que s'ha de tancar a finals de novembre perquè la normativa ha d'estar a punt uns vint dies abans de portar-la al consell de ministres, on cal que arribi abans d'acabar l'any per complir amb el compromís fixat amb Brussel·les al pla de recuperació a canvi dels fons europeus antipandèmia. "El nostre objectiu ha de ser que aquest novembre arribem a un acord", ha reiterat públicament Calviño.
Un mal endèmic
Espanya és el país de la Unió Europea amb un pes dels contractes temporals més alt (27%). A més a més, aquesta anomalia s'accentua quan l'escenari econòmic no és favorable. De fet, Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal, durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes ha estat de menys de dos mesos, concretament de 54,1 dies. El 2007, just abans de la crisi financera i quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies.