El consum de ciment se situa en els nivells del 1968
La producció a Catalunya baixa un 6,4%, el consum un 10,6% i només milloren les exportacions, un 2,4%
El consum de ciment a Catalunya ha notat l'impacte de la crisi econòmica de la pandèmia i s'ha desplomat fins als nivells de l'any 1968, amb la diferència que llavors Catalunya tenia poc més de 4,5 milions d'habitants, mentre que ara supera els 7 milions. Així, l'any 2020 s'ha estroncat la lenta recuperació d'un sector que ja havia caigut a mínims quan va esclatar la bombolla immobiliària.
Segons les dades de la patronal Ciment Català, a les que ha tingut accés l'ARA, el consum de ciment es va desplomar un 10,6% l'any passat. El consum no va arribar als dos milions de tones (1,998 milions), quan l'any anterior s'havien superat els 2,2 milions. A la caiguda del consum s'hi ha de sumar també el descens de la producció de les plantes de Catalunya. Durant el 2020 es van fabricar poc més de tres milions de tones, un 6,4% menys que l'any anterior.
L'únic indicador positiu per al sector cimenter català va ser l'augment de les exportacions, que van créixer un 2,4%, fins a quasi 1,9 milions de tones. Malgrat tot, el mercat exterior no compensa la caiguda del mercat domèstic. És a dir, es van exportar 44.109 tones més que l'any anterior, però el consum en el mercat interior va perdre quasi 237.000 tones.
El consum de ciment a Catalunya va augmentar als anys 70 del segle passat, però als primers anys 80, amb la crisi econòmica, va caure per sota dels 2 milions de tones. Però a partir del 1986 hi va haver una reactivació del sector fins arribar als màxims del 2006 i el 2007, quan es van superar els 8 milions de tones anuals. Després, però, va esclatar la bombolla immobiliària, va arribar la crisi financera i el consum va caure a mínims el 2014, per iniciar a partir d'aquell moment una lenta recuperació que va permetre superar de nou els 2 milions de tones el 2019.
El sector veu amb incertesa el 2021, ja que els principals indicadors no apunten a un augment del consum durant l'exercici que pugui impulsar les vendes i la producció. D'una banda, la licitació d'obra pública —una dada que avança com anirà la inversió— es va desplomar un 23% l'any 2020. Per tant, es preveu un menor consum de ciment i formigó en grans obres públiques. I, d'altra banda, el Col·legi d'Arquitectes també ha constatat una caiguda dels visats d'obra del 17% durant el 2020. Els visats corresponen a les obres que està previst posar en marxa i, per tant, també anticipen una caiguda del consum de ciment en l'obra privada.
Un primer semestre difícil
El president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, preveu que el primer semestre del 2021 serà difícil per al sector. "Les obres en marxa, després del confinament, es van reprendre per acabar-les —assegura—, però el problema és que no en comencen de noves". El sector aposta per les infraestructures com a motor de la recuperació, perquè comporta molta inversió i creació ràpida de molta ocupació.
En aquest sentit, els fons europeus de recuperació poden ajudar el sector, diu Fernández Capo, d'una banda amb projectes de descarbonització de les plantes, però sobretot perquè altres projectes lligats als fons, com per exemple plantes d'hidrogen verd o altres que puguin sorgir, també consumiran ciment i formigó. A més, el sector té un altre repte, que és l'impacte que patirà el sector per l'encariment dels drets d'emissió de CO2 en les exportacions. "Haurem de competir amb països com Turquia i altres d'asiàtics que no tenen aquest cost", indica el president de la patronal.