Les constructores busquen a fora el negoci per poder sobreviure

Les petites segueixen les grans, que tenen el 90% de la cartera a l’estranger

Construcció de Comsa del tram ferroviari Sestokai-Marijampole (Lituània) de la Rail Baltica, la xarxa que ha d’unir Finlàndia amb les repúbliques bàltiques.
Xavier Grau
28/11/2016
2 min

BarcelonaL’empresa gironina Construccions Rubau construirà una clínica maternoinfantil a Colòmbia, amb un pressupost de 14,1 milions d’euros. Es tracta de la unitat del Tolima, ubicada a la ciutat d’Ibagué, un municipi colombià situat a la part centre-occidental del país. L’obra, que serà executada per Rubau en la seva totalitat, té un termini d’execució de 24 mesos. Rubau és una constructora mitjana, que va néixer el 1968 i va créixer al ritme de l’explotació turística de la Costa Brava. Però l’última crisi, que ha acabat amb una gran quantitat d’empreses del sector, ha portat la companyia a internacionalitzar-se.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

No és la seva primera experiència a l’estranger. El 2012 va desembarcar a Colòmbia, on ha construït The Icon, l’edifici més alt de Barranquilla, entre altres obres que inclouen escoles, presons, carrers i edificis d’apartaments a Bogotà. L’empresa reconeix que ha experimentat un fort creixement gràcies a la seva aposta internacional, i té presència a Mèxic, Bolívia, el Perú, Colòmbia, Polònia, Sèrbia, Bòsnia i Macedònia.

De fet, davant la davallada de d’obra pública a Espanya, tant de grans infraestructures com d’edificació no residencial (ambulatoris, hospitals, escoles i altres equipaments), les constructores que han sobreviscut s’han fixat en l’estranger. Per exemple, Sorigué, en el seu pla de millora, preveu “potenciar la internacionalització” com una de les potes per fonamentar el creixement. Aquesta aposta també la fa el Grup Calaf, al qual pertany Constructora Calaf, que en el seu pla estratègic estableix com una de les bases de creixement “fer negocis coneguts en llocs desconeguts”, és a dir, portar la seva experiència en algunes àrees de negoci a altres països. La companyia ja és present a Mèxic, Tunísia, Bèlgica, França, Dubai, Algèria o el Perú, i fins i tot, ha fet projectes al Brasil, Portugal, Itàlia i amb la seva participada de medi ambient, Pivicsa, als Estats Units, on ha executat dues plantes de tractament de vidre.

La lleidatana Benito Arnó, que el 2015 va facturar 62,5 milions, no té pressa per sortir a l’estranger. El seu director general, Joan Albert Arqués, assegurava que “no hi ha l’obligació d’anar a altres mercats”, si bé reconeixia que estan explorant la possibilitat d’aterrar a Colòmbia, perquè és un país on hi ha garanties jurídiques i moltes infraestructures per fer. Copcisa va treballar a Colòmbia també, però ara vol centrar el seu negoci exterior a Xile.

Seguint les grans

Altres companyies de més dimensió, com Copisa i Comsa, han fet més clara l’aposta internacional. Copisa el 2015 ja tenia la meitat de la cartera a l’exterior, i Comsa generava el 45% de la seva facturació a fora.

El camí el marquen les grans corporacions cotitzades del sector. Les sis constructores espanyoles que cotitzen -ACS, Acciona, FCC, Ferrovial, Sacyr i OHL- han reduït els seus encàrrecs al mercat espanyol, mentre que els del mercat internacional han pujat un 6% els nou primers mesos de l’any i ja són gairebé el 90% del total per un valor de 74.379 milions d’euros.

stats