La construcció empeny la recuperació

BarcelonaCatorze anys i dues crisis després, el mercat de la construcció ha trobat el forat per on començar a rescabalar-se. Si el 2007 el sector estava al centre de la desfeta que portaria milions de persones a l’atur i milers de negocis a tancar, ara ho té tot per impulsar la recuperació econòmica postcovid. És l’única entre les activitats de més ocupació que té més afiliats que abans de la pandèmia, la que inspirava les millors expectatives per als empresaris de cara a l’estiu, i la que pot funcionar com a refugi inversor davant dels baixos tipus d’interès. “És el sector on l’activitat es recupera més ràpid”, confirma la Cambra de Comerç de Barcelona en el seu últim informe de conjuntura. I “serà palanca de reactivació de l’economia en els pròxims trimestres”, anticipa el seu cap d’estudis, Joan Ramon Rovira.

En concret, a l'acabar el primer semestre de l’any hi havia a Catalunya prop de 3.000 afiliats més dedicats a aquest sector que en el mateix moment abans de la pandèmia, el 2019. Aquest increment en el nombre de treballadors, del 2%, destaca enmig de les reduccions que encara es registren al sector dels serveis (-1,7%) o de la indústria (-1,2%). 

Però no és una qüestió purament laboral: des del març passat se signen mensualment tantes hipoteques o més que abans de la pandèmia. També és des de llavors que hi ha més habitatge en construcció –excepte al mes de maig, que la xifra quedava un pèl enrere– i més vivenda acabada, i que es licita més volum per a obra pública. A més, aquest sector fa tres trimestres que rep les puntuacions més altes en termes de confiança empresarial, un índex que per a aquest estiu estava a només cinc punts d’igualar el d’abans de la pandèmia. 

Un informe de la immobiliària Forcadell i la Universitat de Barcelona ho atribueix al fet que després del confinament molta gent va voler canviar de pis, al fet que la banca està predisposada a concedir els préstecs i als baixos tipus d’interès. Una tendència que es replica a tot el món segons l’anàlisi que en fa Bloomberg, que hi veu una barreja entre “hipoteques barates, el desig postpandèmic de tenir més espai, el teletreball que porta la gent fora de les ciutats i el temor que no comprar ara vulgui dir no poder fer-ho mai”. 

Repercussió endarrerida

Amb tot, hi ha indicadors en què això encara no es registra. L’atur, per exemple, segueix sent superior al d’abans de la pandèmia (tot i que amb diferències menors al d’altres sectors), i la superfície visada és per a aquest primer semestre un 15% inferior a la del mateix període del 2019, segons el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Les dades de PIB mostren, també, que el creixement del sector encara no compensa la caiguda de l’any passat i que l’activitat es recupera més lentament que en altres àrees.

“La construcció és un sector molt especial [en termes estadístics]”, explica Rovira. El que es mira són dades de visats, de les construccions i de les obres acabades. I això és un procés en fases que es trasllada al PIB gradualment. A més, la inversió residencial es va recuperar més ràpid que el consum després de la primera paràlisi econòmica i, per tant, ara fa uns mesos que està estancada. 

Lluny d’una nova bombolla

De fet, lluny d’estar en dubte, aquesta etapa daurada de la construcció comença a revifar la por a una nova bombolla immobiliària. Si més no, en l’estudi de Bloomberg s’alertava que aquesta febre per l’habitatge està pressionant a l’alça els preus a tot el món i que això ha disparat petites alarmes que no sonaven des de la crisi financera. 

Amb tot, al mercat espanyol la situació és una mica diferent. El que es preveu aquí, altre cop segons l’informe de Forcadell i la UB, és un boom immobiliari que durarà com a mínim fins al 2023, però que es pot allargar més si es manté la política monetària dels baixos tipus d’interès, que farà que el mercat immobiliari sigui dels pocs atractius per als inversors. Però aquest cicle expansiu, diuen, difícilment derivarà en una nova bombolla immobiliària. 

“És molt difícil que hi hagi una altra explosió”, raona José García Montalvo, catedràtic d’economia a la Universitat Pompeu Fabra. Primer, perquè els nivells d’abans de la crisi financera encara queden lluny. Segon, “perquè la compra no s’està fent a crèdit com als Estats Units –on la situació comença a ser preocupant–, aquí la majoria ve d’inversió”, argumenta. “Hi ha senyals que la gent està adquirint més hipoteques, però no que els bancs s’hagin tornat bojos [concedint-les]”, segueix. En resum: “Ens està anant bé, però no ens està anant exuberantment”. 

I, d’acord amb el que denuncia la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), sembla que no hi ha res garantit. Aquest nou cicle immobiliari, avisen, té dues amenaces clares: que hi falta mà d’obra i que cada cop és més car edificar.