El Constitucional tomba la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes aprovada pel Govern l'any passat

BarcelonaNou revés judicial del Constitucional al Govern. L'alt tribunal ha decretat inconstitucional la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes que va introduir el govern de la Generalitat l’any passat a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos. La sentència, que ha avançat Elnacional.cat i han confirmat portaveus del Govern a l'ARA, tomba així la decisió de l'executiu després d'un recurs que va presentar el govern de Sánchez argumentant que envaïa competències.

El Constitucional estima ara aquest mateix recurs i declara la nul·litat de la mesura fiscal que es va imposar per beneficiar les rendes iguals o inferiors a 12.451 euros. El Govern en el seu moment va xifrar els beneficiaris en 205.043 persones. La sentència apel·la a la "seguretat jurídica" per dir que la decisió d'anul·lar la rebaixa no afectarà les persones que ja s’han beneficiat de la mesura en la declaració del 2020 i, per tant, no hauran de retornar els diners que es van estalviar. Ara bé, tampoc es podrà tornar a aplicar aquesta rebaixa el pròxim exercici fiscal.

Aprovada el 2020

La rebaixa de l'IRPF es va aprovar l'abril del 2020 gràcies a una negociació entre el Govern i els comuns. Poc després, però, l'executiu espanyol anunciava la presentació d'un recurs davant del Constitucional contra l'article 88 de la llei catalana de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic del 2020, coneguda com la llei d'acompanyament als pressupostos, perquè considerava que "excedia" les competències de la Generalitat.

En aquell moment la portaveu del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va explicar que el seu executiu va negociar amb el Govern els set articles que la Moncloa considerava inconstitucionals de la llei i va arribar a un acord amb la Generalitat en el marc de la Comissió Bilateral per modificar-los tots excepte un: el de la rebaixa de l'IRPF. Montero va justificar el recurs argumentant que "el problema no és elevar el mínim personal sinó crear una nova categoria" i va assegurar que la Generalitat podria haver optat per posar en marxa deduccions autonòmiques que haurien tingut el mateix efecte.