El Constitucional elimina l'impost sobre la plusvàlua si no hi ha guanys en la venda de l'immoble

MadridL'explosió de la bombolla i la crisi immobiliària van demostrar que la dita 'els pisos mai perden valor' era completament errònia. Malgrat tot, els propietaris que han hagut de vendre els seus immobles a un preu inferior al que van pagar anys abans s'enfrontaven igualment al pagament de l'impost municipal sobre una plusvàlua que no existia.

El Tribunal Constitucional ha rebutjat aquesta possibilitat al considerar que és contrària al principi de capacitat econòmica, recollit a l'article 31.1 de la Constitució.

Els tribunals sentencien contra l'impost de les plusvàlues i 4 claus del diaLa sentència de l'alt tribunal fa referència únicament a l'impost sobre la plusvàlua del territori sota la jurisdicció de Guipúscoa, però afectarà la normativa estatal (concretament la llei d'hisendes locals, on queda recollida) i obligarà el govern espanyol a reformar-la, ja que estableix la mateixa fórmula.

L'import d'aquest tribut es calcula de forma objectiva a partir del valor cadastral de l'immoble juntament amb els anys que el propietari ha gaudit de l'espai. El resultat fins ara era que, tot i que es perdessin diners en l'operació, l'impost sempre sortia a pagar.

Després d'abordar una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per un jutjat contenciós-administratiu de Sant Sebastià, el ple del TC ha arribat a la conclusió que aquesta obligació de pagar en cas que no hi hagi plusvàlua és inconstitucional.

Així s'ha declarat, perquè atempta contra l'article 31.1 de la norma fonamental, que estableix que "tothom contribuirà al sosteniment de la despesa pública d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori".

Els magistrats asseguren a la sentència que "en cap cas el legislador podrà establir un tribut tenint en compte actes o fets que no siguin exponents d'una riquesa real o potencial". I en moltes vendes d'immobles aquesta riquesa real o potencial és simplement "inexistent, virtual" o directament "fictícia".

Insisteixen que la formula de càlcul de l'impost, que estableix el pagament en qualsevol cas, hi hagi o no pèrdues, "manca de tota justificació raonable" perquè "s'estan sometent a pagar impostos situacions d'actes inexpressius de capacitat econòmica". "És important tenir present que el principi de capacitat econòmica actua com a límit davant la llibertat del legislador a l'hora d'establir i configurar l'impost", conclou la sentència.

La sentència té un origen en el recurs presentat per una empresa d'Irun (Guipúscoa) que el mes de gener del 2014 va vendre un immoble per 600.000 euros. Aquest actiu l'havia comprat l'any 2003 per valor de 3,1 milions d'euros. Tot i que no va obtenir cap plusvàlua (va perdre 2,6 milions d'euros en l'operació), l'ajuntament va demanar-li una liquidació per l'impost municipal de 17.899,44 euros.

Cal recordar que els ajuntaments tenen en aquest impost una important font d'ingressos. El que grava l'impost és l'augment del valor dels terrenys o immobles, però durant la crisi, probablement per primer cop a Espanya, els pisos van perdre valor. Segons un càlcul de BMO Advocats, entre el 2009 i el 2015 el preu dels pisos va caure un 15%, mentre que els ingressos globals a l'Estat per aquest impost van augmentar un 100%.

Després de presentar la seva reclamació, el jutge va decidir presentar aquest assumpte al Constitucional que, dos anys més tard, ha donat la raó a l'afectat.