El Constitucional alemany dona llum verda a la ratificació dels fons europeus antipandèmia

Brussel·lesUn obstacle menys. El Tribunal Constitucional alemany ha desestimat aquest dimecres la petició de mesures cautelars contra la ratificació del fons europeu antipandèmia i per la qual havia paralitzat el procés a finals de març. Perquè la Comissió Europea pugui endeutar-se i obtenir els 800.000 milions d'euros que conformen els ajuts europeus, cal que els Vint-i-set ratifiquin l'anomenada decisió dels recursos propis, que el tribunal de Karlsruhe havia deixat en l'aire quan va impedir que el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, fes l'últim pas necessari i en signés la ratificació. Alemanya no és l'últim país que falta per donar llum verda a Brussel·les perquè s'endeuti, però la paralització sine die del Constitucional alemany es presentava com un dels entrebancs més difícils de superar.

L'aturada de procés va arribar després d'una denúncia de catedràtics, polítics i economistes, entre els quals l'expresident del partit d'extrema dreta AfD, contra els fons europeus per considerar-los il·legals perquè impliquen un endeutament comú que força cada estat a assumir responsabilitats en cas d'impagaments. El tribunal explica en un comunicat que ha posat a la balança els pros i contres de tirar endavant amb el procés judicial de la denúncia i conclou que, si bé les al·legacions dels demandants no són del tot infundades, les conseqüències que tindria dictar les mesures cautelars si finalment no es considera inconstitucional la mesura són més greus que les que es produirien en cas contrari. Per tant, Alemanya té via lliure per acabar amb la ratificació.

Això vol dir que en realitat el cas no ha acabat però que el tribunal de Karlsruhe ha sigut "pragmàtic", com explica en un fil de Twitter l'economista de l'Institut Delors de Berlín Lucas Guttenberg: "El tribunal no rebutja la queixa de manera directa ni la considera inadmissible. Argumenta que podria ser admissible i que podria conduir a anul·lar finalment la ratificació. Per tant, hi haurà un procediment complet i una resolució posterior. El tribunal també deixa clar que en qualsevol cas elevarà la qüestió a Luxemburg si creu que els fons antipandèmia són inconstitucionals. Trigarà temps".

La paralització de la ratificació va disparar les alarmes a Brussel·les, tot i que d'entrada no s'esperava aconseguir la llum verda dels Vint-i-set fins al maig. Però la transcendència d'una decisió com aquesta a nivell europeu -altres col·lectius podrien activar denúncies similars arreu de la UE i complicar l'aprovació del fons- explica la ràpida celebració entre les institucions europees de l'anunci del tribunal de Karlsruhe. "Dono la benvinguda a la decisió del tribunal constitucional alemany. La UE continua encaminada cap a la recuperació econòmica després d'aquesta pandèmia sense precedents", ha piulat ràpidament la presidenta de la Comissió Europea, la també alemanya Ursula von der Leyen.

Però encara no es pot cantar victòria. A hores d'ara queden una desena de governs per ratificar la decisió de recursos propis: Alemanya, Estònia, Polònia, Hongria, Àustria, Finlàndia, Romania, els Països Baixos, Irlanda i Lituània. Tot i això, la Comissió Europea ja ho té tot a punt per començar a emetre deute tan aviat com l'últim país hagi acabat el procés i posar així fil a l'agulla per començar a repartir al juliol el 13% de l'anticip. A Espanya li corresponen 140.000 milions d'euros del total dels fons, però el gran gruix no arribarà fins al 2022. A banda, els governs tenen fins al 30 d'abril (un límit lax que alguns no compliran) per presentar els plans de reformes que fa mesos que negocien amb la Comissió Europea i que són la clau que els ha de permetre obrir l'aixeta dels fons. El govern de Pedro Sánchez assegura que entregarà els documents abans del 30 d'abril però admet que encara té detalls per tancar tenint en compte que Brussel·les els ha exigit més concreció en les fites a assolir i ha collat en qüestions com la reforma laboral i la de les pensions.

Sigui com sigui, el camí dels fons antipandèmia des de Brussel·les fins a les empreses és llarg. Va començar fa un any amb l'acord polític per crear el fons i encara queden passos en l'engranatge burocràtic comunitari. Països com Espanya o Grècia, per exemple, demanen a la Comissió que no esgoti els dos mesos que té per aprovar els plans de reformes tenint en compte que fa mesos que negocien i que hi doni via ràpidament. Brussel·les, però, replica que si volen celeritat presentin plans de qualitat.