El Constitucional alemany paralitza temporalment la ratificació dels fons europeus antipandèmia

Brussel·lesEl Tribunal Constitucional alemany torna a sembrar la llavor del dubte sobre les capacitats de la Unió Europea de donar resposta conjunta a les crisis econòmiques. Fa poc més d'un any ja va qüestionar les compres de deute del Banc Central Europeu (BCE) en mans de Mario Draghi. I aquest divendres ha paralitzat la ratificació de la decisió dels recursos propis a Alemanya. Ja l'havien votat el Bundestag i el Bundesrat, però el TC alemany ha impedit que el president germànic, Frank-Walter Steinmeier, en signés la ratificació definitiva.

La decisió del tribunal de Karlsruhe arriba després d'un recurs presentat aquest mateix divendres contra el pla europeu de recuperació que signen, entre d'altres, l'expresident del partit d'extrema dreta AfD. El TC germànic ha decidit aturar la ratificació a l'espera de pronunciar-se sobre aquest recurs. Al comunicat emès pel tribunal no es dona un termini per respondre, cosa que paralitza sine die la ratificació per part d'Alemanya d'una llei indispensable perquè arribin més de 140.000 milions d'euros a Espanya del total de 750.000 milions que implica el pla europeu antipandèmia.

Tot i això, Alemanya no és l'únic país dels Vint-i-set que a hores d'ara no ha ratificat encara la decisió de recursos propis. Ho han fet Espanya i una dotzena de països més, però falten la resta, és a dir, més de la meitat. Brussel·les ja sabia que aquest seria un procés llarg i no s'esperava que s'aconseguís el vistiplau dels Vint-i-set fins al maig, però les decisions del Tribunal Constitucional alemany sempre fan tremolar Brussel·les perquè repten directament el BCE i també el mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les seves capacitats de legislar o actuar per damunt dels marcs legals nacionals.

Com ha explicat l'economista de l'Institut Delors de Berlín, Lucas Guttenberg, en un fil de Twitter, hi ha precedents similars, quan el 2012 el mateix tribunal va demanar al president germànic que no signés la ratificació de la llei del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). Guttenberg veu poc provable que el Karlsruhe freni la ratificació de la llei, perquè hauria d'elevar la consulta al TJUE, cosa que trigaria anys. En una piulada, el ministre de Finances alemany, Olaf Scholz, ha dit que espera que el tribunal hi doni llum verda: "L'experiència amb altres casos similars em permet tenir confiança que la ratificació es podrà completar a temps".

Aquesta decisió és fonamental perquè és la que la Comissió Europea necessita per poder emetre deute i aconseguir els 750.000 milions d'euros que constitueixen el fons de recuperació. De tota manera, no s'esperava que els diners arribessin abans de l'estiu i, de fet, només està previst que aquest any arribi un avançament del 13% i que el gruix dels diners comencin arribar el 2022. Ara mateix, els governs encara estan negociant amb Brussel·les els plans nacionals de reformes que els han de permetre accedir a aquests diners. Tenen temps a presentar-los fins a mitjans d'abril. Fonts del ministeri d'Economia espanyol explicaven fa unes setmanes que estan sorgint certes dificultats que "eren de preveure" en les converses amb els tècnics de Brussel·les i que, de fet, alguns països han traslladat certa "frustració" per la complexitat d'elaborar aquests plans de reformes perquè es tracta d'un instrument nou i de gran magnitud.

Mentre s'espera la decisió del Tribunal Constitucional alemany, són altres països europeus els que aniran ratificant també als seus respectius parlaments la decisió dels recursos propis. Fonts comunitàries descartaven fa uns mesos qualsevol possibilitat de bloqueig, encara que esperaven dificultats en certs països com Bèlgica, els Països Baixos o Dinamarca.