Ser conseller delegat d’una multinacional als 22 anys

Barcelona“Porto des de... avui estem a dilluns? Dimarts? Dimecres? Dimecres, doncs porto des de dilluns en comitès de direcció”. És poc probable que sigui l’únic directiu a qui una pluja de reunions fa perdre la noció del temps, però pocs n’hi haurà que copilotin una situació així el mateix dia que entreguen el treball de final de grau (TFG), l'últim tràmit abans de graduar-se. Perquè la mà dreta eventual d’Iker Barricat, conseller delegat de la consultora de recursos humans Adecco, acaba de fer 22 anys. Guillermo Pujadas és l’estudiant que durant aquest últim mes s’ha assegut al seu costat a les reunions, als avions i a les entregues de premis, complint (i desmitificant) el somni que perseguia des que recorda tenir un projecte més o menys seriós de futur: ser CEO.

Fill d’advocats i germà d’emprenedores, aquest jove veí de Vallvidrera (Barcelona) va decidir estudiar international business a la UB després de veure a batxillerat que el sector aeroespacial –al qual es volia dedicar en un principi– no el motivava prou. “Sempre que em preguntaven on em veia en vint anys deia que de conseller delegat, tots els meus amics sabien que tenia molt present aquest objectiu professional”, explica Pujadas. Ho esmenta per justificar per què el sector dels negocis va guanyar al’enginyeria i els avions, però també perquè s’entengui la velocitat amb què es va apuntar a un concurs que va trobar un amic seu a través d’Instagram per fer aquest rol a Adecco durant un mes.

En realitat, d’aquesta escena fa gairebé tres anys. “Jo encara era un nen: portava un any de carrera i estava molt verd en comparació amb on estic ara. Són pocs anys de diferència, però hi ha un canvi bastant gran”, explica. El canvi es percep en un síndrome de l’impostor a cotes pràcticament inexistents, en una estètica marcada per la camisa i el doble rellotge (analògic en un canell, smartwatch en l’altre) i en els anglicismes que es colen durant tota la conversa, si bé és una mania per la qual es disculparà. 

Tot això com a conseqüència d’haver combinat la carrera amb passar un primer cop per l’exhaustiu procés de selecció d’aquest programa i caure en la penúltima prova, marxar a estudiar becat a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (Estats Units), tornar a provar d'entrar a l’experiència d’aquesta multinacional dels recursos humans i quedar-se aquest cop a l’última fase. Després, va oferir sessions de consultoria gratuïta a empreses que ho estiguessin passant malament pel covid i es va traslladar a Madrid a fer les pràctiques curriculars a Procter & Gamble. Pràctiques, per cert, que ha acabat abans d’hora per viure l’experiència a Adecco. 

Quan al tercer intent per fi ha aconseguit ser l’escollit, els responsables de fer-lo conseller delegat han atribuït la decisió a la seva perseverança. I ell, content. Tant, que sabent que aquest mes cobrarà sou de conseller delegat diu que ni tan sols en recorda ben bé la xifra. Un enigma que no resoldrà tampoc més endavant.

Reunions, reunions i reunions

Durant aquests 30 dies, Pujadas s’ha dedicat a mimetitzar-se en el paper que esperava complir algun dia. S’ha reunit amb els caps de tots els departaments per entendre què feien (“El que més em molava és que em deien quins problemes tenien i volien sentir la meva perspectiva”), s’ha assegut en comitès de direcció en què els alts càrrecs parlaven d’estratègia i innovació (“Jo no ho entenia absolutament tot, però va ser brutal, perquè sempre esperaven que jo donés el meu feedback”) i ha assistit a reunions en diversos punts d’Espanya en un sol dia (“És un ritme de vida que si te l’expliquen penses «que guai» però que crec que tothom té idealitzat”). També ha viatjat en globus per fer team building, ha assistit a gales amb la crème de la crème del sector dels recursos humans i ha atès els mitjans de comunicació. “T’acostes el màxim possible al que és ser famós: tens esdeveniments, entrevistes...”, resumeix.

Tota aquesta experiència li permet ara respondre la gran pregunta: quina és, doncs, la feina d’un conseller delegat? “No has d’estar produint contingut constantment, com quan a les pràctiques em passava el matí treballant en un Excel. Aquí tens una reunió en què et donen un input i no passen ni cinc minuts que ja te’n donen un altre, i així tot el dia”, respon Pujadas. “Has de saber agafar tots aquests inputs i prendre decisions”, afegeix.

En definitiva, diu, un ritme de vida frenètic que li ha fet replantejar-se un pèl el seu pla de futur. A un plat de la balança hi col·loca el sou, que creu que va d'acord amb la pressió i l’estrès, i la satisfacció quan les coses funcionen i l’empresa que lideres creix. A l’altre, que un cop rutinitzes el glamur, aquest perd certa gràcia, i que no té gens clar que aquest ritme permeti consolidar un projecte de parella i família. “Quan penso en tenir cada dia aquesta pressió, no desconnectar mai... No pots decidir agafar-te un dia lliure: quan ets conseller delegat ho ets per a tot i el negoci et seguirà necessitant”, raona. 

En realitat són problemes per a més endavant, perquè un cop acabada la CEO experience li toca tornar a ser un jove de 22 anys normal i respondre la pregunta més habitual a la seva edat: i ara, què?