Empreses

El consell de ministres dona llum verda a la llei concursal

La normativa busca flexibilitzar els procediments d'insolvència de les empreses i el perdó del deute

La setmana passada es va aprovar la llei start-up per atreure empreses d’aquest perfil.
3 min

MADRIDSentir a parlar de concursos de creditors no és bon senyal. Quan es posen de moda vol dir que alguna cosa no funciona a l'economia i, en particular, a les empreses. De fet, la crisi del covid-19 ha disparat aquestes situacions. Perquè les companyies estan obligades a presentar un concurs de creditors quan estan en una situació d'insolvència, és a dir, quan no poden fer front als pagaments perquè són superiors als diners disponibles.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A Espanya, pel seu teixit productiu, basat en petites i mitjanes empreses, els concursos de creditors són un fenomen freqüent. "Normalment [les pimes] estan infracapitalitzades i tenen poc patrimoni. Això dificulta les seves reestructuracions", explica un expert en dret mercantil a l'ARA. A més, les previsions de cara a l'any que ve no són gaire optimistes. Si bé en aquests moments encara està vigent la moratòria concursal, que permet que una empresa no faci suspensió de pagaments en una situació en què normalment hi estaria obligada, es tem que quan s'acabi la pròrroga hi hagi una allau d'expedients.

Ara el govern central vol introduir canvis estructurals a través de la nova llei concursal. Aquesta normativa, vinculada al Pla de Recuperació i, per tant, als fons europeus, comença a caminar aquest dimarts després que el consell de ministres hi hagi donat llum verda. L'objectiu principal del text és reforçar les empreses viables a través de la seva reestructuració i, alhora, "flexibilitzar" els procediments d'insolvència de les companyies que ja no poden afrontar els pagaments.

Dijous passat l'executiu va rebre l'últim informe que necessitava perquè l'avantprojecte de llei arribés en segona volta al consell de ministres d'avui, dimarts, i se'n pogués iniciar així el tràmit parlamentari. El procés, però, no ha sigut fàcil. Des de la seva publicació en audiència pública, moltes veus s'hi han posat en contra: des d'advocats i economistes fins a procuradors. "És una matèria molt sensible i és possible que hi hagi ajustos durant la tramitació, però és una reforma necessària", apunta una font jurídica.

D'una banda, la reforma inclou la transposició de la directiva europea de reestructuració i insolvències. "La llei espanyola actual era bona, però havia perdut competitivitat en comparació amb altres països", apunta una font del sector a l'ARA, que afegeix que països com el Regne Unit han tendit a aprovar normes "més atractives per a les empreses" gràcies al descens de la judicialització de les reestructuracions i la reducció dels professionals que hi intervenen, sobretot els de l'àmbit jurídic. De fet, la mateixa ministra de Justícia, Pilar Llop, ha reconegut aquest dimarts que la reforma vol evitar "el turisme concursal".

De l'altra, introdueix canvis en l'àmbit concursal: les empreses i els empresaris que es troben en una situació de dificultat financera podran tenir accés a un "procediment efectiu de reestructuració preventiva" que els permetrà continuar amb la seva activitat. Per als empresaris –és a dir, les persones físiques que es declaren insolvents i a les quals també afecta la llei– s'obre la porta a poder aprofitar les exoneracions del deute, després d'un període de temps, cosa que afavoreix la "segona oportunitat" i redueix la duració del procediment concursal.

També es millora l'acord de refinançament i apareix "l'expert en la reestructuració", una figura tècnica que podrà donar validesa a les operacions i que acompanyarà aquells "deutors amb menys experiència". "És una finestra d'oportunitat per als economistes perquè s'escapa de l'àmbit jurídic", apunten des del Consell General d'Economistes.

Reforç de les micropimes

Finalment, el projecte de llei incorpora per primer cop mesures específiques dirigides a les micropimes (empreses de menys de deu treballadors), un canvi que els economistes han aplaudit. De fet, les micropimes són les principals companyies que es van acollir a concursos durant l'any més dur de la pandèmia, i ja suposen més de la meitat (53%) dels concursos de creditors que s'han presentat.

En concret, a partir d'ara aquestes empreses petites, així com els treballadors autònoms, disposaran d'un procediment específic a l'hora de declarar-se insolvents. Serà un procés similar a una declaració de la renda: les empreses hauran d'omplir uns formularis a través d'una plataforma digital per declarar-se insolvents i no caldrà la intervenció d'un advocat o especialista. "És una aposta valenta perquè agilitza el tràmit, però si fracassa serà un problema", apunta a l'ARA una font coneixedora en matèria concursal, que avisa, a més, que cal veure la lletra petita d'aquest disseny, així com el suport tecnològic.

Amb tot, mentre aquesta llei no arriba, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha obert la porta a prorrogar la moratòria concursal actual (ara prorrogada fins al 30 de juny de l'any que ve) "per donar seguretat jurídica [a les empreses] fins que entri en vigor la reforma concursal", segons ha reiterat en els últims mesos.

stats