La reforma de l'estiba, una solució que no convenç ningú

Madrid / BarcelonaNi estibadors, ni empreses, ni la majoria de partits polítics. Ahir el govern de Mariano Rajoy va aconseguir finalment aprovar la reforma que en teoria ha de liberalitzar el sector de l’estiba, després d’un primer intent frustrat i històric i gràcies a l’abstenció clau del PDECat. Però el resultat, després de dos mesos de negociacions, no convenç cap dels sectors afectats. Els treballadors de l’estiba van marxar ahir de l’hemicicle del Congrés de Diputats protestant i anunciant noves vagues. Les empreses, per la seva banda, lamenten que el govern de Rajoy finalment no les ha tingut en compte. I el sector de l’automòbil -especialment important a Catalunya- se sent particularment perjudicat.

“Aquest no és un decret qualsevol”, deia ahir el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que va defensar-lo abans de la votació definitiva. De la Serna presentava el nou reial decret com un text encotillat pels límits imposats per la justícia europea, que ja va declarar il·legal la situació del sector. Al mateix temps, avançava que el text ja s’ha remès a Brussel·les i, segons confirmen fonts comunitàries, el decret té l’aval europeu, informa Laia Forès des de la capital belga. Gràcies a això, el mateix ministre admetia ahir que l’Estat evitarà la segona multa, però no queda clar si pot evitar la primera, que ja ascendeix a uns 24 milions. Brussel·les encara no ha pres la decisió oficial.

Una liberalització amb matisos

Els treballadors demanen més garanties i, simultàniament, fonts coneixedores de les negociacions i pròximes a les empreses critiquen que el resultat final no és una liberalització de facto. Què implica, doncs, el decret aprovat ahir? D’una banda, la desaparició de les societats anònimes de gestió dels estibadors (Sagep) al capital de les quals havien de participar obligatòriament les empreses que volguessin contractar els seus serveis als ports.

S’estableix també un període de transició de tres anys, durant els quals es garanteix la continuïtat dels llocs de treball dels actuals estibadors a través de la contractació obligatòria en un 75% el primer any, un 50% el segon i un 25% el tercer. Per últim, hi haurà jubilacions anticipades de fins al 70% del sou dels sis mesos anteriors a la vaga i subvencionades amb ajuts públics. Amb tot, com explica Jordi Aragunde, portaveu del Consell Internacional d’Estibadors, el que no garanteix el decret és la subrogació (el manteniment) total dels llocs de treball, cosa que ha provocat que aquest col·lectiu mantingui un preavís de vaga per a la setmana que ve. Ara l’Estat deixa la negociació col·lectiva en mans del desenvolupament d’un reglament complementari.

Però si aquesta vegada Rajoy ha tirat endavant el decret ha sigut gràcies a l’abstenció del PDECat, que va negociar la inclusió de punts pensats per als ports catalans, segons insisteix el seu diputat al Congrés Ferran Bel. Tot i això, fonts pròximes a la negociació apunten que l’amenaça de vagues a Barcelona i Tarragona ha sigut clau a l’hora de provocar l’acord. Aragunde, que treballa a Barcelona, es limita a agrair-los les millores incloses, que passen per eliminar l’exempció que permetia a les empreses portuàries no pagar una sobrecotització per als contractes temporals, l’opció de negociar convenis de ports i la garantia que els empleats rebran formació als ports per tenir un certificat oficial.

El canvi més controvertit de tots els inclosos gràcies a la formació catalana és el que té a veure amb la manipulació dels vehicles. Mentre el primer decret alliberava les empreses del sector de l’automòbil de l’obligació de contractar estibadors per a aquesta tasca, el nou decret torna a donar l’exclusivitat d’aquest servei als estibadors. Tant el PDECat com ERC -que va celebrar aquest punt malgrat votar contra el decret- expliquen que, si no fos així, el 20% dels estibadors catalans es quedarien sense feina (250 només a Barcelona).

Competència, contra el decret

Des de l’Autoritat Catalana de la Competència, el seu president, Marcel Coderch, argumenta que es tracta d’un retrocés en la liberalització del sector. Per la seva banda, l’associació de fabricants espanyola, l’Anfac, no comprèn per què el govern espanyol ha reculat: “Ja vam dir en el seu moment que ens semblava que tornar a incloure l’obligatorietat de fer aquests serveis amb l’estiba, quan en alguns ports ja no era necessari, era un retrocés que a més es contradiu amb l’esperit liberalitzador que pretenia aconseguir la nova norma”, explica a l’ARA un portaveu de la patronal. Les principals companyies admeten que “el sector està enfadat”.

Malgrat que els ports no són comparables per dimensions i trànsit de vaixells, segons l’Anfac les automobilístiques paguen 5,7 euros per carregar un cotxe en un port on no intervingui l’estiba, i que aquest preu s’eleva fins als 10,1 euros en un altre port on s’han de contractar estibadors. Això fa que el preu mitjà que paguen en el conjunt d’Espanya se situï en 7,5 euros, una xifra que segons la patronal es podria reduir si el reial decret llei “hagués afavorit realment la liberalització del sector”.

Totes les parts, però, recorden que l’abast de la reforma queda pendent ara del desenvolupament del reglament, on les empreses han de tornar a negociar amb els treballadors, això sí, sense el govern enmig, que ja ha complert amb Europa.