El Congrés avala la suspensió dels objectius de dèficit i deute per al 2022

"Saben que la suspensió de les regles fiscals no implica que no hi hagi responsabilitat". Així ha arrencat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, el debat sobre la suspensió de les normes fiscals i la llei d'estabilitat pressupostària aquest dilluns al Congrés de Diputats. La cambra baixa espanyola ha tornat a avalar per al 2022 que el conjunt de les administracions públiques —administració central, comunitats autònomes i ajuntaments— no tinguin objectius de dèficit i deute. Ara bé, la millora dels indicadors macroeconòmics acosta cada cop més el debat sobre la recuperació de l'estabilitat pressupostària i, per tant, sobre el compliment dels objectius de dèficit i deute per part de les administracions en un futur.

Per ara, Brussel·les, que manté aprovada la clàusula de salvaguarda, permet als governs suspendre les seves normes fiscals, però un cop aquest parèntesis desaparegui la pregunta és com es recuperarà la responsabilitat financera. En aquest sentit, partits com ERC, el PNV o EH Bildu han demanat a la ministra d'Hisenda la derogació de la llei d'estabilitat i, per tant, de la reforma de l'article 135 de la Constitució que anteposa el pagament del deute a qualsevol altre tipus de despesa.

"El govern manté el compromís amb l'estabilitat i per això ha ofert unes taxes de referència", ha insistit Montero. Enguany, per al conjunt de les administracions públiques, la referència del dèficit (una taxa que no és d'obligat compliment) és del 5% del PIB per al 2022, és a dir, 3,4 punts inferior a la referència del 2021. Per nivells administratius, la taxa de referència per a l'administració central serà d'un 3,9% del PIB, perquè assumeix més costos derivats de la pandèmia, mentre que les comunitats autònomes tindran una taxa del 0,6% del PIB per al 2022 —la Generalitat havia demanat que fos de l'1,1%— i els ajuntaments del 0% del PIB, dues xifres lleugerament inferiors a les del 2021. El dèficit, però, continuarà per sobre del 3% —xifra que recomana Europa— i Montero ja ha anticipat que no serà fins al 2025 que l'estat espanyol podrà assumir el "compromís de la consolidació fiscal" amb les autoritats europees.

Tanmateix, el govern espanyol vol "tornar a la normalitat" sense presses. "Hem de treballar perquè els estímuls fiscals no es retirin més aviat del compte", ha apuntat Montero, que ha afegit que "es tornarà a una senda d'estabilitat prudent en la mesura que es recuperi el nivell del PIB". El govern de Pedro Sánchez ha situat el 2022 com l'any de la "recuperació" i el 2023 com el de la "sortida de la crisi econòmica".

Organismes com l’Airef —l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal— també s’han inclinat per mantenir activa la suspensió de les normes fiscals. Ara bé, l’Airef reitera que la supervisió es manté i per tant demana al govern espanyol elaborar una estratègia fiscal a mitjà termini. 

A més, la ministra d’Hisenda també ha sortit a informar a la cambra baixa espanyola sobre l’aprovació del sostre de despesa per al 2022, l’antesala dels pressupostos generals de l’Estat que Montero està negociant amb els socis de govern i que vol presentar a principis d’octubre. El sostre de despesa per a l’any que ve és de 196.142 milions d’euros. La xifra, la més alta que hi ha hagut mai, registra un augment testimonial en comparació amb l'últim sostre de despesa aprovat fa un any —la variació és del 0,0002%—. Enguany, el sostre de despesa també compta amb una part dels fons europeus antipandèmia. En concret, 26.355 milions d’euros, sense els quals el sostre de despesa es queda en 169.787 milions d’euros. 

Suport al FNSSE

La majoria del Congrés de Diputats també ha aprovat favorablement el projecte de llei per a la posada en marxa del Fons per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), creat pel govern espanyol per traslladar a totes les energètiques el cost de les renovables. Aquest és un dels projectes de llei amb el qual el ministeri de Transició Ecològica vol abaratir la factura de la llum. L'altre és el projecte de llei que vol acabar amb els beneficis caiguts del cel de les elèctriques. En concret, el FNSSE pretén treure del rebut les primes més antigues a les renovables (uns 6.500 milions anuals), i que pagaria tot el sector energètic. El govern espanyol ha calculat que la mesura es traduiria en una baixada del rebut d'un 13% en cinc anys. En el seu moment, la mesura va posar en peu de guerra les grans energètiques, especialment les petrolieres i gasistes, com Repsol i Naturgy, que hauran d'assumir les primes a les renovables.

Convalidació de l'escut social

El Congrés també ha convalidat el reial decret que recull mesures com la moratòria dels lloguers i la suspensió dels desnonaments, aprovada per primer cop el març de l'any passat per fer front a l’impacte socioeconòmic de la pandèmia. Un escut social, com l’ha batejat el govern espanyol, que recull la possibilitat de prorrogar els contractes de lloguer sis mesos, sense canviar ni el preu ni les condicions, o demanar una moratòria o una condonació parcial del lloguer si el propietari de l'habitatge és un gran tenidor o una institució pública —no afecta els petits propietaris—. La mesura també implica la congelació automàtica dels desnonaments sense alternativa habitacional, segons recull el decret, malgrat que algunes veus socials el consideren "insuficient".

Fins al mes de setembre de l'any passat, el decret també recollia l'ampliació de la moratòria de les hipoteques, una mesura que Sánchez va acabar fulminant. A més, la normativa també amplia el perfil de persona que pot accedir al bo social elèctric. El decret llei es prorrogarà ara fins al pròxim 31 d'octubre. Segons el govern espanyol, el decret llei protegeix més d’un milió de persones.