El conflicte d'Ucraïna afegeix més pressió a l'escalada de la inflació

MADRIDEls analistes que supervisen la inflació han hagut de girar la mirada directament cap a Rússia. Un cop assumit un escenari inflacionista "més persistent de l'esperat", el Banc d'Espanya alerta que una escalada en el conflicte d'Ucraïna afegiria més impacte, precisament, sobre la intensitat i persistència d'aquesta espiral alcista dels preus a Europa i, en conseqüència, a Espanya.

Si bé l'organisme supervisor apunta a un escenari de "normalització gradual de la inflació", en paraules del governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, també reconeix que hi ha "incerteses que no es poden ignorar". I una d'elles és la persistència dels alts preus de l'energia fruit de la "recrudescència de les tensions geopolítiques", segons ha dit Hernández de Cos en un acte organitzat per Esade aquest dimecres. És per aquest motiu que ni aquesta institució ni cap altra s'atreveixen a posar una data final a l'escalada dels preus.

En concret, de l'evolució de la crisi d'Ucraïna en depèn l'encariment del preu de l'electricitat al mercat majorista –l'element que ha fet disparar la inflació els darrers mesos–, que està vinculat directament als preus del gas. ¿El motiu? La dependència europea del gas rus i les dificultats de reemplaçar-lo amb altres proveïdors, malgrat que Brussel·les ja treballa en diferents escenaris, com ara l'exportació de gas natural liquat procedent dels Estats Units o Noruega, en cas que les exportacions de Rússia a Europa rebin una estocada.

Revisió a l'alça

Però més enllà del que pugui passar amb Rússia, el governador del Banc d'Espanya també ha anticipat que l'ens revisarà "significativament" la inflació prevista per a aquest 2022 tant al conjunt de l'àrea de l'euro com a l'economia espanyola. Les últimes estimacions de l'organisme del mes de desembre (estima una inflació mitjana del 3,7% a Espanya per a aquest 2022, mentre que Brussel·les la situa al 3,6%) no preveien "la sorpresa a l'alça" dels mesos de desembre (6,5% a Espanya) i gener (6,1%), fruit de l'encariment dels preus de l'energia i els carburants (tant la gasolina de 95 octans com el gasoil d'automoció), que la setmana passada van marcar els seus preus màxims històrics, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea.

No obstant, el Banc d'Espanya també recorda que les fortes pujades de preus tenen altres motius. S'hi afegeixen els colls d'ampolla generats per la disrupció de la cadena de subministraments i també cal tenir en compte el que els economistes anomenen efecte base. L'any 2020 els preus van caure durant deu mesos consecutius, entre el març i el desembre, i això provoca que, a mesura que es normalitza l'activitat econòmica, les pujades de preus siguin més grans del que és habitual, ja que es parteix de preus més baixos.

Amb tot, el Banc d'Espanya manté que a mitjà termini la inflació se situï al voltant del 2%. "No s'observen riscos que [els preus] es mantinguin persistentment per sobre", ha apuntat Hernández de Cos.

L'objectiu de l'ens supervisor és poder estabilitzar la inflació al voltant d'aquesta xifra i per això el governador del Banc d'Espanya, seguint el discurs oficial del Banc Central Europeu, va reiterar que els organismes supervisors estan "preparats per ajustar tots els instruments" de la política monetària. Hernández de Cos, però, ha deixat clar que això no vol dir començar pels tipus d'interès, que es mantenen, per ara, sota mínims malgrat que alguns països i sectors han començat a pressionar per apujar-los, sinó tocar la compra d'actius o bons. Un escenari que, en tot cas, haurà de ser "gradual", ha sostingut el governador.

Amb tot, la preocupació ja no només se situa sobre l'evolució dels preus de l'energia i els carburants, sinó que també s'ha traslladat als preus de la cistella de la compra. Per això, l'organisme supervisor ha tornat a rebutjar la idea d'augments salarials per tal d'evitar "efectes de segona ronda", és a dir, una retroalimentació entre l'augment dels preus i dels sous. Hernández de Cos ha defensat aquest cop una mena de "pacte de rendes".