El conflicte d’ATLL durarà anys
Acciona i Agbar admeten que la solució s’allargarà si es resol als tribunals, com tot apunta que passarà
BarcelonaLa privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la més gran que ha fet mai la Generalitat, s’ha convertit en una guerra de plets sense fi als jutjats. El grup liderat per Acciona es va endur l’adjudicació, mentre que la candidatura encapçalada per Agbar va perdre el concurs ja fa més de dos anys. Des de llavors les dues companyies mantenen un litigi que no té una solució fàcil i que, si s’ha de resoldre a través de la via judicial, pel cap baix pot trigar encara dos o tres anys més a acabar-se, segons fonts judicials.
Davant la indefinició actual, el conseller de Territori, Santi Vila, va optar per tornar a convocar la mesa de contractació. Aquesta mateixa setmana el conseller deia al Parlament que espera que el Tribunal Superior de Justícia de Cataluya (TSJC) emeti una sentència sobre el fons de la qüestió abans que s’acabi aquesta legislatura. De totes maneres, si fos així encara quedarien per resoldre els posteriors recursos que molt probablement s’interposaran davant el Suprem, amb la qual cosa el plet s’allargaria encara més. Tant l’actual ATLL, controlada per Acciona, com Agbar reconeixen que la solució pot trigar a arribar.
Tot i que s’hagi tornat a convocar la mesa de contractació, qualsevol decisió que prengui no suposarà la fi del conflicte, sinó que probablement podria generar nous recursos als tribunals i, per tant, complicaria més l’escenari. La mesa pot prendre quatre decisions: primer, deixar-ho tot com està; segon, apartar Acciona d’ATLL i substituir-la per Agbar; tercer, convocar un nou concurs, o quart, retornar l’empresa a mans públiques. Aquesta última solució no seria del tot mal vista per Agbar, segons reconeixen fonts d’aquesta empresa, però penalitzaria Acciona. Sigui com sigui, en qualsevol de les solucions hi hauria un perdedor i, per tant, donaria peu a nous litigis.
Els orígens
El conflicte es va originar el desembre del 2012, quan la Generalitat va tancar l’adjudicació d’ATLL al grup encapçalat per Acciona per gairebé 1.000 milions d’euros, amb un pagament inicial de 295 milions (la resta es paga al llarg dels 50 anys de concessió). Una adjudicació que donava aire a la tresoreria de la Generalitat en el pitjor moment i ajudava a rebaixar el dèficit. Però només uns dies després, el 2 de gener del 2013, l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) -que depèn de la Generalitat però actua amb independència per avaluar les contractacions públiques- va resoldre que l’adjudicació a Acciona no era correcta. Aquest va ser l’origen dels primers recursos als jutjats, mentre que després s’obria una segona batalla judicial contra el contracte en si mateix.
Però anul·lar l’adjudicació i el contracte no és fàcil. Fonts d’ATLL es remeten a l’article 35 de la llei de contractes de l’administració pública. Al primer apartat s’hi diu que per anul·lar un contracte hi ha d’haver una “declaració ferma”.
ATLL recorda que en aquest cas l’anul·lació de l’adjudicació no és ferma perquè els tribunals no s’han pronunciat sobre el fons del litigi i, per tant, el contracte no és nul de moment. De fet, Agbar esgrimeix una sentència del Suprem, sobre un recurs que va presentar ATLL, en la qual el tribunal diu que Acciona ha quedat exclosa del concurs, però admet que “aquesta exclusió no és ferma”.
Aquella sentència, a més, es pronuncia sobre una altra derivada de la guerra de l’aigua, que és la constitució d’una empresa mixta entre Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En el negoci de l’aigua, ATLL fa la captació del riu i la depuració (el que se’n diu servei en alta ) i porta l’aigua fins als dipòsits municipals. A partir d’aquest moment entra el servei en baixa (el que porta l’aigua fins a les llars), que fa bàsicament l’empresa d’Agbar amb l’AMB. La constitució d’aquesta empresa va ser qüestionada per l’Oficina Antifrau, que, malgrat que va arxivar la investigació, va indicar en un annex que no es va preveure la possibilitat de fer un concurs per adjudicar aquest servei, ni es va fer una anàlisi econòmica per valorar les aportacions de l’AMB i Agbar a la nova societat.
A més, hi ha dos factors més que s’han afegit a la guerra: Agbar ha denunciat la Generalitat a Brussel·les per no haver exclòs ja Acciona d’ATLL. I les societats d’Agbar han deixat d’atendre les factures d’ATLL per l’aigua que els serveix. Agbar diu que paga, però ho fa directament a la Generalitat després d’un procediment de constrenyiment per cada factura. Això retarda el procés un mínim de dos mesos, cosa que ATLL creu que pot suposar un “enriquiment il·lícit” d’Agbar, perquè cobra als seus clients puntualment, però paga amb retard a ATLL i, mentrestant, es queda els interessos generats per aquells diners.
