"Mirar el preu del bitcoin és la meva escurabutxaques"

BarcelonaEl Marc té calculat que cada mes, si no té imprevistos, pot estalviar uns 300 euros. El 20% els guardarà al banc. La resta aniran a parar a la borsa o els mercats de criptomonedes que va descobrir fa alguns anys. "Igual que a la gent gran els atrapen els llumets de les escurabutxaques, per a mi té el mateix efecte mirar com es desperta el preu del bitcoin", confessa aquest barceloní de 28 anys. Ho consulta cada matí, als descansos de la feina i abans d'anar a dormir, quan repassa les notícies del dia per decidir quines accions comprarà o vendrà. "És addictiu, qui ho negui menteix; però jo no compto amb els diners que hi inverteixo", explica.

Plataformes com Robinhood, eToro, Binance o Bit2Me s'han convertit en la porta d'entrada de molts joves al món de la inversió a través del seu mòbil. Els reclams publicitaris –que han fet el salt de la xarxa a les marquesines de l'autobús– repeteixen recurrentment dues paraules: fàcil i ràpid. Però psicòlegs, acadèmics i entitats adverteixen que el component atzarós d'aquestes operacions amaga el mateix risc de desencadenar addiccions que altres conductes com el joc online i les apostes esportives.

A l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials fa més de trenta anys que ofereixen tractament a persones amb addiccions en què no intervenen les substàncies tòxiques. "Hem notat que hi ha més consultes. Ara set de cada deu pacients hi venen pel joc online, però en els últims mesos en comencem a tenir per problemes amb les criptomonedes o la inversió especulativa", confirma Francesc Perendreu, president de l'entitat. A la seva consulta el perfil dels pacients és cada vegada més jove i acumula pèrdues més elevades. "Amb aquestes inversions la fantasia de recuperar els diners no va de 500 euros com pot ser al bingo. Estic tractant una persona que deu mig milió d'euros", comenta.

El que preocupa als experts és la falsa sensació de control que les criptomonedes poden generar en els inversors novells, sovint persones sense prou coneixements financers. "És absolutament descentralitzat. Pot generar més addicció perquè hi ha molta llibertat", opina María José Solé, experta en joc online i doctora en sociologia a la Universitat de Saragossa. A aquesta llibertat s'hi suma el fet que els mercats no dormen i els usuaris poden continuar invertint a l'Àsia quan tanquen els europeus. El Marc és un dels joves que aquestes últimes setmanes ha participat en l'allau de compravenda d'accions de la cadena de botigues de videojocs nord-americana GameStop. "Hi vaig entrar a la segona onada, però s'ha liat molt", comenta.

Amb la crisi del 2008 Consuelo Tomás va començar a trobar-se amb pacients que, amb la caiguda del totxo, havien buscat refugi en la inversió a la borsa. L'especialista en psicologia clínica i responsable de l'Institut Valencià de Ludopatia i Addiccions no Tòxiques recorda com s'hi van quedar atrapats. "El problema, com amb el joc, és quan amb una operació guanyes diners", apunta. Les inversions a curt termini i amb un punt especulatiu, afegeix la terapeuta, són capaces de generar un pensament màgic que genera dependència: "Quan perden diners poden atribuir la responsabilitat a un factor expert com la política o els problemes d'una empresa, però si l'encerten el mèrit és tot per a ells mateixos".

"Ja m'hi he enganxat els dits"

El confinament, coincideixen els consultats, també ha donat ales a destinar més temps a invertir i apostar des de casa. "Amb els bars i les sales de joc tancades, hi ha persones que han començat a apostar o han passat a la modalitat online", explica Montse Gómez, coordinadora del grup de treball de joc patològic del Col·legi de Psicologia de Catalunya. L'any de la pandèmia també ha coincidit amb una nova alça rècord del preu del bitcoin, que al febrer va superar per primer cop la barrera psicològica dels 50.000 dòlars. "Ja m'hi he enganxat els dits alguna vegada i al final vaig decidir vendre el que tenia", reconeix el Marc. Tot i així, no té cap intenció de deixar aquestes operacions: "Hi tinc el que estic disposat a perdre. Si necessito diners perquè vull fer un viatge, em venc accions".

Per evitar conductes de risc, Gómez considera que cal exigir més informació i transparència sobre el risc de les inversions a les plataformes que s'estan beneficiant del fenomen: "Molts casos encara no estan en tractament, però no vol dir que no n'hi hagi". Perendreu creu que perquè s'instauri com a addicció caldrà esperar almenys dos anys, però pronostica que les addicions al sexe, les compres compulsives i la inversió seran més habituals en un futur pròxim.